Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 21 d’agost del 2010

Els Planetas donen cos a una nit del Cambrils Rock


Potser feia 20 anys que no veia els Planetas en directe. Abans havia vist un parell o tres de concerts i els recordo com a molt potents. La música que fan actualment és més apalancada, sobre tot en el seu darrer treball de l'Òpera Egipcia. Ells tocaven a les 12 en punt i així va ser. Només varem esperar uns 5 minuts a partir d'aquest moment perquè comences el concert. El primer a actuar ara Mine que segons vaig escoltar només hi havia 10 persones comptades quan va començar la seva actuació, la cosa amb Napoleón Solo es va animar, però les grans estrelles eren els Planetas que no acostumen a fer gaires concerts. Però tal com són no saps mai que et trobaràs. Ahir varen complir, varen començar amb peces del seu darrer treball per acabar en alguns dels seus clàssics com la Playa o el Incendio. Quan varen acabar moltes persones també van tocar el dos perqùe l'altre grup no tenia gaires admiradors.

Un directe rotund, contundent amb el suport d'uns vídeos de la sicodèlia Planetas molt inspirats i adients. El grup sonava molt bé. La gent en els seus clàssics es va posar a vibrar, però el concert com massa cops passa es va acabar, va durar una hora i tres quarts aproximadament. El cantant va recordar que va ser a Cambrils on va fer el primer petó amb una noia quan tenia 12 anys. Una nota curiosa que se li va quedar marcada. Ara el J. es deixa barba. Una imatge que no tenia vista. Un gran directe. Si teniu l'oportunitat de veure'ls no us ho perdeu. Encara conserven el seu directe que es va fer cèlebre en cites a Benicassim o a la Primavera Sound. Són ells, més de tranquis, però també guarden pel final la seva potència.