Els somnis d'alguns polítics

Freud va estudiar la ment humana en una de les obres cabals a nivell mundial en aquest camp amb la seva Interpretació dels somnis. Una de les coses bàsiques per entendre el comportament humà són aquests somnis. La majoria de nosaltres compartim aquesta acció involuntària i inconscient A vegades ens recordem d’alguna part d’aquesta vida virtual, però la majoria de cops ho perdrem pel forat de la memòria. Segurament algú va dir : diga’m el que somies i et diré qui ets. Un dels sectors professionals també gaudeix del seu ventall de somnis. La majoria de polítics com la resta de mortals també a vegades es deixen caure en aquest món fantàstic irreal i de moment, gratuït. La immensa majoria d’aquests càrrecs públics evidentment somien amb el poder. No sé quina forma té, però segur que a cadascú li ve d’una manera personal. Però encara que a fi de comptes tots els que remenen les cireres viuen en un món fantàstic molt semblant tot i que hi ha petites diferències quasi bé imperceptibles entre ells. Els del PP es passen les nits voltejats de banderes espanyoles constitucionals mentre sona l’himne nacional espanyol i els discursos s’escolten de lluny l’Aznar, Rajoy i la Rita Barberà que trenquen contínuament el silenci. En altra banda de la seva ment d’escoltar el so de totes les forces de Seguretat de l’Estat i totes les seves versions locals amunt i avall, desfilant contínuament sense perdre el pas en cap moment. Mentre els altres estan ubicats a totes les cantonades vetllant per la seguretat i per la integritat de tots nosaltres. Molts encara porten el somriure vertical embadalits amb els èxits de “la Roja”. Els PSC viuen de la dura realitat del dia a dia, embadalits amb el seu president i amb les seves decisions miraculoses. Gràcies a la seva original iniciativa d’uns plans que porten el seu nom tenim una important renovació en voreres, centres cívics, fanals, rotondes, baranes i mil coses més que han servit per donar un cop de mà per sortir del cul d’aquesta olla que és aquest món que ens acull. Fa quatre dies que han descobert que l’economia no va gaire bé. També dissenyen mentre dormen el futur dels seus fills, com el partit anterior, i alguns dels seus líders porten els seus fills a les escoles confessionals i concertades per conèixer millor la realitat del dia a dia. Aquest laïcisme públic que ells proposen dels de la tarima, no queda reflectida en la política familiar que opta per una clara tendència religiosa per evitar que caiguin en l’ensenyament públic.
Les persones de CiU des de sempre que porten incloses els somnis d’una parella desavinguda. Una parella que es necessita mútuament, perquè un sense l’altre no poden arribar a cap de mes. En aquest cas ningú vol abandonar l’altre per por a treballar en el desert, però jo crec que hi ha més diferències entre el PSC i el PSOE que entre els dos socis de la coalició nacionalista. Mentre un parla de l’altra són pàgines de l’actualitat que ocupen. Això tot és promoció. Com a parella són els que somien més amb aliens a la formació. Uns somien amb el centre dreta, altres amb el centre esquerre, altres amb els defensors dels indígenes, altres amb els que volen una Catalunya lliure. Altres només que es plantegi si hem de ser independents o no. És un veritable batibull de somnis en aquest partit que aquesta tardor té una cita molt important a les urnes on una derrota podria ser alguna cosa més que quedar-se un cop més a l’oposició.
ERC encara arrastra el seu problema que va ser el dia que va entrar en els cercles de poder. A partir d’aquí ha tingut una sèrie de problemes d’identificació i de cohesió interna. És perfecte somnis ideals i grans projectes, però en el moment en què s’entra en el poder, potser s’han de portar a terme alguns d’aquests, però en el seu cas hi moltes tendències que enfronten idealistes amb pragmàtics. No sé com acabarà a la propera cita amb les urnes. Els seus somnis són molt confusos, però de comú denominador tenen tots l’Estelada que il·lustra les seves fantasies nocturnes.
IC-V i EUiA estan allí i una mica han viscut el mateix que a ERC, però a petita escala. Sembla que existeixi una mica més de cohesió i no han viscut tantes trifulgues internes com els seus companys al Tripartit. Han somiat en un món verd, més igualitari i cohesionat per tothom, però han tingut que baixar de la figuera molts de cops. També han caigut en el parany d’aquesta versió desnatada, liquada, uperitzada del socialisme històric. De totes maneres jo crec que ara s’obre una nova oportunitat per a les noves formacions perquè les clàssiques ja fa anys que s’arrosseguen per terra. De la resta, els electors diran si és quedaran com a convidats de ferro o podran fer alguna cosa.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 17 de setembre del 2010