dijous, 28 d’abril del 2011

Voteu amb il·lusió

Ara estem en una època on regna la il·lusió perquè tot i la crisi hi ha eleccions municipals. Això vol dir que hi poden haver canvis. L’altre dia en una trobada amb un candidat a l’alcaldia del Vendrell es preguntava com és que sempre guanyen les mateixos si moltes persones tenen ganes d’un canvi. Només cal escoltar-los o llegir-los en aquestes dates tan especials i veurem clarament com sorgeixen aquestes mostres de desafecció amb el existeix actualment. El que costa és potser traduir aquesta rebeldia en el vot. La gent al final el que pensa és val més dolent conegut que bo per conèixer. Són pocs els qui aposten per noves sigles i cares inèdites amb projectes diferents que opten a un espai en el poder municipal. Estem davant d’unes eleccions que es voten bàsicament a les persones. Això de les sigles dels partits aquí no ens serveix gaire i més quan ninguna de les populars pot superar un nivell mínim de credibilitat social. No cosa gaire queixar-se i dir que no ho fan bé els qui estan i tot això, però ara és quan la gent té el poder a les seves mans dins les limitacions, que també n’hi ha, que marquen les diferents normatives vigents. Primer tot, el repartiment de la propaganda electoral als diferents canals públics és un dels delictes que aquest país té pendents per resoldre. Això és una autèntica presa de pèl. Al final sembla que cada elecció vingui a ser una segona convocatòria de l’anterior. Això passa des de les primeres que hi van haver. Clar, als partits grans això no els interessa canviar, perquè surten clarament afavorits. Un altra tema és el de llistes obertes, però això crec que abans muntarem una base al planeta Mart que es pugui implantar a casa nostra aquesta petició que molta gent reclama, almenys en les municipals, per fer un tastet. Fins que molts partits no siguin democràtics i transparents en el seu funcionament dificilment la resta de la societat ho podrà ser.
Gràcies al Bill Gates i als seus amics informàtics s’han introduït plataformesi eines que permeten arribar a quasti tothom, en especial les xarxes socials. Unes tecnologies que actualment viuen un època de màxim esplendor i no té res a veure amb la seva implantació ara fa quatre anys. El seu cost és mínim. Només cal temps i imaginació.
A qui hem de votar, doncs jo crec que el millor que pensi cadascú que es deixin de complexes i imatges i altres tòpics que han quedat obsolets amb el pas del temps. Abans si portaves corbata i americana, era un clar indicador que tenies el present i mig futur resolt. Avui només vol dir que vesteixes amb aquestes dues peces. Realment pots donar una imatge coherent amb la persona o simplement voler quedar bé davant de al galeria. Si vesteixes texans tot apunta a què pots aconseguir menys vots, però dificilment algú que no en porti mai se’ls posarà si aquests poguessin aportar més suport a la candidatura. Per tant, si portes texans, en principi, potser més honest que una persona que porti corbata i no tingui aquest perfil habitual.
Cada partit és un món dins el seu poble i aconsellar el vot d’un partit a nivell comarcal és una mica suïcida perquè no té res a veure els del PSC, CIU del Vendrell amb els d’Albinyana. Un exemple triat a l’atzar que es pot aplicar a la resta de la comarca i amb la majoria de formacions.
És bo tenir clares uns petits consells. Hem de provar amb noves persones que es mereixen la seva oportunitat. És el que ha fet el Guardiola al Barça amb la pedrera i aquí no ens atrevim amb la política. Per què? Penseu que hem arribat fins aquí per una gestió pèssima d’uns que ens volien salvar i a més, han arreplegat una època de bonansa de les hisendes públiques. Imagineu ara que el panorama és més aviat pesimista on ens poden portar.
Els venedors de fum i altres herbes estan molt bé per poder fer la migdiada al sofà després de les notícies, però realment no tenen res a dir. Voteu qui voleu, però voteu perquè com més participació hi hagi més representativitat tindran els nous regidors i més varietat és pot aconseguir. I voteu amb il·lusió sense caure en la rutina de sempre que ja heu vist fins on porta. Fins d’aquí quatre anys no podreu tornar a posar cullerada en la política municipal encara que alguns ho vulguin dissimular amb algunes iniciatives de participació ciudadana servides al gust del qui ho ha elaborat.

Aticle publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'abril del 2011

1 comentari:

Anònim ha dit...

Miquel, quan disu "hem de provar amb noves persones que es mereixen la seva oportunitat", estas fent campanya o pensant en algú en concret?