L’actual situació pre-electoral aconsella mantenir la compostura fins el dia 22 de maig. En aquestes dates prèvies tot continua segons la rutina i la normalitat més absoluta. Aguantem bé la porta perquè no s’escapa alguna llebre abans d’hora i perdem vots. Aquesta hauria de ser la pauta general de l’actual Govern de la Generalitat, però pel que hem vist han començat a retallar a tort i a dret en alguns dels serveis bàsics que ja anaven prou ajustats. Després alguna petita rectificació, però en general la cosa no ha quedat gens clara. El que hauria d’haver estat una política de mantenir el tipus es va convertir en un mal ús de les tisores per acabar reduït en “bé ja ens ho mirarem, però no en cap cas és tan greu com us penseu”.
Espero que en aquesta campanya electoral ningú parli de grans inversions, ni de tirar la casa per la finestra perquè ja només ens queda mig rovellada la clau de la caixa forta plena de teranyines i promeses.
El polític valent i compromès ha de dir des de la tribuna per on retallarà. Hem de tenir en compte que hem arribat a dalt de la societat del benestar amb beques, ajudes, subvencions i altres històries per aflorava el diner públic. Ara toca baixar del cim d’aquesta societat solidària perquè ja ens hem finiquitat els recursos i hem d’exposar a tothom allò pel que no afluixarem la mosca. Sentirem parlar d’igualtat, cohesió, sostenibilitat, futur, sinergies i altres termes que ben barrejats amb el discurs sembla que t’estan vénen una cosa bona. En realitat et diuen que ets una gran persona i que no et donen ni un cèntim, però marxem a casa com si t’haguéssin donat un paquet de bons de la Generalitat.
La setmana passada sortia a la premsa que l’Ajuntament de Cunit tenia problemes de liquidesa dels salaris amb el personal que hi treballa. L’ens públic s’afanyava tranquil·litzar a la gent dient després d’aquesta data del 22 cobrarien. No conec el patí, però m’ho creuria més si diguessin que ho cobrarien abans del 22. Simples manies.
Em preocupa seriosament que passarà a les administracions públiques després del 22. Si el Govern actual ha començat a retallar sense esperar a aquesta cita electoral per aguantar el tipus això vol dir que la cosa està molt magre. Alguns ajuntaments de la comarca estan en els principals llocs de la llista d’entitats endeutades d’aquest petit país. La solució no està ni a curt ni a mig termini. Aquest silenci em sembla sospitós. Aquesta situació hauria de ser debatuda públicament pels polítics com un tema més. Aquí no hi ha partits bons ni dolents en aquest tema, tots han participat en aquesta mena de pèssima gestió dels fons públics que ens ha portat fins aquí. Seria qüestió d’ajuntar tots els partits polítics amb representació, treballadors i altres sectors com principals proveïdors i fer reunions profitoses per discutir aquest tema i mirar de buscar solucions abans que sigui massa tard. Parlant amb propietat i coneixement de causa i aportant solucions amb cara i ulls.
Hi ha rumors que al juny ens espera a tots els treballadors de l’empresa pública i similars una nova retallada del salari com la que varen fer fa un any. Em crec més això que no pas ens tornin el 5% que ens van prenent cada més per uns fins obscurs que ningú sap. Val més no saber per no ruboritzar-nos més.
Hi ha moltes ajuntaments que tenen moltes places interines,. A alguns, a qui els interessa per diversos i varis motius puntuals, els pugen a l’ascensor en l’escala de nivells. Els altres continuen congelats fins que la Riera de la Bisbal sigui navegable. Aquests ja fa anys que aporten els seus diners per altres finalitats públiques. La política digital en recursos humans que ens volen vendre sota el nom d’igualtat i transparència no la podríem incloure ni tant sols en una zona de tolerància dels nostres barris marítims.
Segons la normativa vigent a molts d’aquests interins amb un grapadet d’euros els podries deixar legalment al carrer i aquí no passa res. Esperem que això no arribi i s’opti per una reestructació integral.
Ja sé que ningún candidat parlarà d’aquest tema i ens vendran tot un altre grapat de motos meravelloses per tal que els votem, però confio que algú pensi en aquest col·lectiu de persones que s’encarreguen que l’administració pública funcioni. No sé per quin motiu és més interessant parlar de burques i similars. Estem parlant de moltes persones anònimes per la majoria de ciutadans, però que al cap i a al fi són els peus perquè s’aguantin els caps que cada dia augmenten en l’administració. Espero que es tingui en compte.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 d'abril del 2011
Espero que en aquesta campanya electoral ningú parli de grans inversions, ni de tirar la casa per la finestra perquè ja només ens queda mig rovellada la clau de la caixa forta plena de teranyines i promeses.
El polític valent i compromès ha de dir des de la tribuna per on retallarà. Hem de tenir en compte que hem arribat a dalt de la societat del benestar amb beques, ajudes, subvencions i altres històries per aflorava el diner públic. Ara toca baixar del cim d’aquesta societat solidària perquè ja ens hem finiquitat els recursos i hem d’exposar a tothom allò pel que no afluixarem la mosca. Sentirem parlar d’igualtat, cohesió, sostenibilitat, futur, sinergies i altres termes que ben barrejats amb el discurs sembla que t’estan vénen una cosa bona. En realitat et diuen que ets una gran persona i que no et donen ni un cèntim, però marxem a casa com si t’haguéssin donat un paquet de bons de la Generalitat.
La setmana passada sortia a la premsa que l’Ajuntament de Cunit tenia problemes de liquidesa dels salaris amb el personal que hi treballa. L’ens públic s’afanyava tranquil·litzar a la gent dient després d’aquesta data del 22 cobrarien. No conec el patí, però m’ho creuria més si diguessin que ho cobrarien abans del 22. Simples manies.
Em preocupa seriosament que passarà a les administracions públiques després del 22. Si el Govern actual ha començat a retallar sense esperar a aquesta cita electoral per aguantar el tipus això vol dir que la cosa està molt magre. Alguns ajuntaments de la comarca estan en els principals llocs de la llista d’entitats endeutades d’aquest petit país. La solució no està ni a curt ni a mig termini. Aquest silenci em sembla sospitós. Aquesta situació hauria de ser debatuda públicament pels polítics com un tema més. Aquí no hi ha partits bons ni dolents en aquest tema, tots han participat en aquesta mena de pèssima gestió dels fons públics que ens ha portat fins aquí. Seria qüestió d’ajuntar tots els partits polítics amb representació, treballadors i altres sectors com principals proveïdors i fer reunions profitoses per discutir aquest tema i mirar de buscar solucions abans que sigui massa tard. Parlant amb propietat i coneixement de causa i aportant solucions amb cara i ulls.
Hi ha rumors que al juny ens espera a tots els treballadors de l’empresa pública i similars una nova retallada del salari com la que varen fer fa un any. Em crec més això que no pas ens tornin el 5% que ens van prenent cada més per uns fins obscurs que ningú sap. Val més no saber per no ruboritzar-nos més.
Hi ha moltes ajuntaments que tenen moltes places interines,. A alguns, a qui els interessa per diversos i varis motius puntuals, els pugen a l’ascensor en l’escala de nivells. Els altres continuen congelats fins que la Riera de la Bisbal sigui navegable. Aquests ja fa anys que aporten els seus diners per altres finalitats públiques. La política digital en recursos humans que ens volen vendre sota el nom d’igualtat i transparència no la podríem incloure ni tant sols en una zona de tolerància dels nostres barris marítims.
Segons la normativa vigent a molts d’aquests interins amb un grapadet d’euros els podries deixar legalment al carrer i aquí no passa res. Esperem que això no arribi i s’opti per una reestructació integral.
Ja sé que ningún candidat parlarà d’aquest tema i ens vendran tot un altre grapat de motos meravelloses per tal que els votem, però confio que algú pensi en aquest col·lectiu de persones que s’encarreguen que l’administració pública funcioni. No sé per quin motiu és més interessant parlar de burques i similars. Estem parlant de moltes persones anònimes per la majoria de ciutadans, però que al cap i a al fi són els peus perquè s’aguantin els caps que cada dia augmenten en l’administració. Espero que es tingui en compte.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 d'abril del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada