Avui he vist una d'aquestes pelis que s'ha de veure per recordar el nostre passat no gaire llunyà. Avui era el torn de la Voz Dormida, una gran proposta sobre els moments durs de la Guerra Civil. En alguns moments s'assembla a una altra peli com 13 rosas. Jo aconsello que l'aneu a veure i durant quasi dues hores us submergiu en la clandestinitat del moment i de la duressa. És una peli crua, però molt realista. Jo crec que té el punt, ni massa hortera i tampoc punyent. Com ha de ser. Grans papers de tots els actors.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada