Alguns partits polítics en les darreres eleccions municipals van mostrar un interès per la seva renovació en els càrrecs públics. Només cal veure el cas de CDC a Calafell i el PSC al Vendrell, però altres es resisteixen a esmenar les primeres posicions de les llistes municipals. Estem parlant de polítics que curiosament s’han quedat enganxats a la cadira del poder. No estan disposats a moure ni un dit. Si fessin eleccions per escollir el candidat dins la formació encara hi hauria sorpreses. Llavors si aquest acte democràtic s’arriba a produir es porta a terme amb les possibles opcions ja eliminades. Només és es presenta un candidat que ha d’aplegar tots els vots. Seguint el mètode democràtic cubà. Evidentment guanyarà. Quan la democràcia, la transparència i altres nous valors entrin en els partits majoritaris potser ja serà massa tard. En alguns països com Grècia i Itàlia ja han trobat a les primeres fileres del poder la figura del tecnòcrata. No estem davant d’un polític que ha de vetllar per guanyar vots i si arregla alguna cosa tot això que té de bo. Estem davant d’un científic en política que el que ha de fer és tirar endavant el país i que es perdi el menys possible en el camí. La seva actuació potser no agradarà a tothom, però segurament traurà les castanyes del foc al país. La seva funció és adreçar la situació. Evidentment quan la seva tasca acabi, deixarà el càrrec i tornaran els polítics de sempre amb més o menys encertada disponibilitat a no tornar a caure en el mateix parany.
Potser al final als municipis també s’haurà de buscar una persona amb aquest perfil. Per uns mesos o anys, ens oblidem dels polítics que tenim. Anem per feina per arreglar tots els elements que funcionen malament i de pas li donem una mica d’optimisme als seus protagonistes.
Jo crec que aquesta figura, ara per ara, la veiem llunyana. Tot apunta a què com a molt aquest càrrec encapçalaria un estat. No perdria el temps en cap autonomia, ni molt menys en un municipi. Però potser per força major, algun dia ens caurà a sobre perquè ens l’hem guanyat a pols. No a tot arreu evidentment. Hi ha municipis molt sanejats que funcionen com un túnel. Tot el que entra surt. No aprofiten cap més inversió ni altres finançaments. Això tampoc és gens bo. Entre aquest mètode tradicional i el que algunes entitats públiques estan portant a terme hi ha un ventall molt ampli. En aquest espai buit és on podem trobar la solució ideal per arreglar la nostra situació.
Tot això de les dretes i les esquerres ja ha passat a la història. Espanya forma part de la UE i com no, de la zona euro. Espanya desenvolupa una política com una comunitat autònoma de la UE. No podem aspirar a gaire gran cosa més. Potser les eleccions que ens semblen menys importants com són les del Parlament Europeu resulta que en realitat són les que en el fons ens afecten molt perquè tots pengem de l’euro. Si el nostre ajuntament renova la xarxa d’aigua potser és perquè hi ha subvenció europea que la finança en part, perquè per ell sol no l’ha podria assumir econòmicament.
Qui realment dirigeix les regnes d’aquest país no són els polítics. Ells només es dediquen a posar la lletra als números que marquen els economistes i lobbys. Però en realitat, amb el temps Europa va perdent poder de decisió en el seu propi territori. Les noves potències mundials estan comprant deute públic espanyol i de la resta de països de la UE com està fent la Xina. Això només vol dir que aquestes nacions llunyanes dia tindrà un pes més important en les nostres actuacions encara que sigui un polític de casa nostra qui faci la proposta. En realitat només està movent les fitxes de la partida segons li estan indicant de l’altra punta d’Àsia.
Les coses estan canviant dia a dia. Fins ara érem uns privilegiats que ens permetíem el luxe d’escollir uns partits que havien de complir un programa electoral que podia tirar més a un cantó que a un altre. Potser a partir d’ara, només tindrem uns professionals que l’única cosa que vetllaran és que al final de l’any els resultats no siguin negatius i no caiguem en la recessió. A partir d’aquí segurament cauran molts caps, estructures i altres aventures que tot i contribuir al medi ambient i la sostenibilitat social no són viables econòmicament. Per tant no interessen. Entre tots ens ho hem buscat. Bé, la gent com tu i jo no hem fet res per arribar fins aquí. Les grans fortunes, els lobbys i els bancs més importants han sortit a la superfície i han decidit menar el timó ells mateixos. Han descartat els polítics en la seva posició grumets prometedors. A partir d’ara, sota el nom de la tecnocràcia dirigiran aquest país i la resta que ens envolten per arribar a cap de mes amb uns resultats econòmics el més sanejats possibles.
Article publicat el 25 de novembre del 2011 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada