Feia dies que es comentava amb la boca petita, però al final ha sortit a
la llum que l’actual rector del Vendrell Norbert Miracle després de l’estiu
anirà destinat a unes parròquies de l’Alt Camp.
S’obren les portes perquè arribi al Vendrell un nou capellà per regir la
vila i de retruc vetllar una mica per la comarca. En aquests moments el
municipi només compta amb un rector i un diaca per cobrir les obligacions
cristianes de la comunitat. Estem parlant d’una població de més de 50.000
persones entre empadronats i altres que hi viuen sense estar registrats
oficialment. Aquesta dada l’ofereix el consum de l’aigua que és molt més fiable
que no pas el padró que és un simple tràmit municipal. Algunes persones, per
mil motius diferents, prefereixen estan inscrits en una localitat on potser no
hi passen la majoria del temps.
L’església del Vendrell viu el mateix fenomen de desafecció religiosa que
viu la resta del nostre voltant. Ens trobem en moments puntuals al llarg de
l’any amb força assistència als actes organitzats per l’església, però a la
resta de l’any són molt poques els fidels que compleixen amb les obligacions
cristianes bàsiques marcades per la tradició de casa nostra. Potser per les
processons de Setmana Santa veus una gentada participant en aquests actes, però
la resta de l’any desapareixen de l’escena fins a la propera cita en el
calendari. Aquestes manifestacions de religiositat popular són una excepció del
que avui en dia és la força social
l’església a casa nostra.
Durant molts segles l’església ha estat un dels poders socials més importants amb un paper clau dels seus
representants en la presa de decissions. Avui en dia encara conserven molts
privilegis com la de no pagar alguns impostos com l’IBI gràcies a un concordat de l’any 1953 entre la
Santa Seu i el Govern franquista que encara no ha estat derogat. Aquest acord
garanteix sobre el paper la llibertat religiosa a Espanya. Encara que se suposa
que aquí som un règim aconfesional encara tenim com a mínim el calendari de la
majoria de dies festius anuals segons la devoció cristiana, tot i que ens hem atrevit a posar el dia de la
Constitució que va per un altre camí.
No fa gaires anys un rector en un poble podia tenir més importància que
l’alcalde. Hi hagut en aquesta comarca mossèns amb més poder que molts batlles
que es limitaben a cobrir les necessitats del servei públic i poca cosa més.
Els capellans s’encarregaven una mica de fer de psicòlegs, tasques de benestar
social, gestió de conflictes personals i molts cops ficaven més que cullerada
en les trifulques polítiques que hi havia a l’ajuntament de torn. Això sí, pel
darrera i sense que es notés gaire. Molts també van aprendre les primeres
classes d’educació sexual de personal del clergat en una societat on parlar del
més natural del món era tabú.
No fa gaires anys per recordar un moment històric es referenciava qui
realment remenava les cireres en un municipi. Era molt més present que no pas
qui manava l’Ajuntament. Mossèn Norbert només ha estat 7 anys entre nosaltres,
una xifra que queda molt lluny del darrer capellà que va marcar un temps al
Vendrell com va ser Josep Maria Barenys que va estar al Vendrell 43 anys fins
que el covid el va allunyar definitivament del món terrenal. Un mossèn que va
ser nomenat fins i tot Fill Adoptiu del Vendrell un honor que també va rebre
Àngel Guimerà en el seu moment.
Durant l’estada de mossèn Miracle al Vendrell ha estat rodejat d’un grup
de gent que han donat empenta a a l’orgue, a les bestiari de processó i algunes
tradicions gairebé perdudes com la festivitat del Corpus que va agafant empenta
poc a poc.
Al Vendrell com la majoria de llocs l’església té un paper més simbòlic
que altres coses. Cada dia hi ha més persones que opten per les vies laiques en
la versió profana d’alguns sagraments. Una societat cada dia menys arrelada i
de creences més dispars que representen aquesta nova vila que hem creat entre
tots. Alguns han posat el crit el cel al veure que el mossèn marxa, però algú
altre vindrà. A veure si marcarà el pas
o seguirà el que li diuen els seus consellers locals més propers en aquest
grupet de famíes que sempre ha rodejat l’església vendrellenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada