El Ball de Sant Bartomeu es va representar a Albinyana per cinquena vegada després que es decidis que es faria cada 5 anys. Per la pandèmia no es va poder fer i ara tornava un altre cop al municipi després que s'estrenés pel Mil·lenari del municipi. En Manuel Bofarull que va fer una versió catalana del ball i en Salvador Arroyo són els principals artifex per fer realitat aquest ball popular que és dels pocs que es representa a Catalunya i que te les seves arrels al segle XIX. Un cop més la plaça Major d'Albinyana estava plena de gom a gom per seguir aquest recuperació d'una tradició popular que cada cinc anys torna al poble que la va acollir des dels seus principis. En la representació hi van haver alguns canvis importants com que el paper dels àngels ara el feia la coral parroquial que es va encarregar des d'un lateral de la tarima de representar aquest paper conjunt.
Tot i que hi va haver alguna dificultat en els assatjos perquè per les dates i altres circumstàncies no va ser fàcil fer assaigs conjunts però la representació va sortir molt digna. Es va tornar a viure durant una hora aquesta representació de la vida i miracles d'un dels patrons de la localitat. Alguns dels personatges ja han participat en totes les edicions anteriors, altres s'han incorporat a l'elenc. Des de la Setmana Santa que hi estan treballant tots d'una manera altruista. Enguany el director és el tarragoní Pere Navarro que també fa dos anys que dirigeix les Pàgines de Passió i a la part musical el Jordi Pascual que és el director de la coral local.
Una representació feta sense microfonia i que durant tota l'hora que dura va tenir tota la plaça amatent escoltant que deien els personatges d'aquesta història amb un final aportat per un dimoni que sempre hi posa cullerada sobre els temes de la localitat com la manca de pàrquing en alguns indrets del municipi i els tubs de goma que fa uns anys que estan en un tram del carrer Quintanes i que ningú sap perquè serveixen. Doncs res, una gran nit d'una representació que no te res a veure amb el que es pot veure actualment i curiosament per això atrau moltes persones per veure un format de teatre que ha queda descartat dels nostres dies i que sempre fa gràcia recuperar per això que representa que és el poble que recupera el seu passat i la seva història. Un cop més ha estat un homenatge al Sr. Manuel Bofarull, mort el 2009 i a tot el poble d'Albinyana com a ell li agradava. Ara tocarà esperar el 2030. A veure com ho tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada