Ja fa dies que als mercadones els venedors estan obligats a vendre un número concret d'un producte. Tu vas allí tan tranquil amb el carret de la compra i des de que entres fins que pagues et vas trobant gent que t'ofereix navalles super barates i fresques, pastissos amb gustos nous i plens de meravelles o simples trossos de pollastre ben adobats. Jo crec que la gent ja sap comprar i més o menys sap el que necessita. A vegades es fa una mica pesadet entre els uns i els altres. Ens haurem de penjar un cartell que digui. Ofertes, no gràcies.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
1 comentari:
Jo no m'hi he trobat però ho trobo igual de pesat que quan vas tranquil per un passeig i no paren d'acostar-se us personatges que gairebé t'estiren del braç per tal que entris al seu restaurant. A Coma-ruga mateix ho pots comprovar.
Publica un comentari a l'entrada