Projeccions personals

El pas dels anys et permet anar adquirint una visió privilegiada de la realitat. Els marrecs qui fa quatre dies compartien jocs de carrer amb tu pot ser que s’hagin convertit en directors de la banca o en simples reis del mercadeig il·legal en plena via pública. Sempre hi ha algun detall que et permet connectar dos punts de 40 anys de diferència en un mateix individu. Tothom apunta alguna cosa, potser que més tard s’acabi realitzant aquelles potencialitats o acabi relegat a l’altra punta de la realitat que pretenia en la seva tendra infància. Aquest tipus de fenomen es nota molt més quan està emmarcat en un petit poble o en una barriada amb uns trets característics. En societats més àmplies ho podem aplicar perfectament als veïns d’una escala. Els que de petits eren els qui controlaven la situació i actuaven com a autèntics amos i senyors de tot aquell petit món protagonitzat per quitxalla que volíem ser adolescents. Aquests que van conèixer ben aviat el seu poder per sobre de la resta no van saber aprofitar aquests petits privilegis. El pas dels anys els va demostrar que madurar abans només era una bona sortida a la carrera de la vida, però que si després no se sap aprofitar aquest lleu avantatge pots passar perfectament un altre cop al darrere de la cua social. Persones que es volien menjar al món. Alguns ja ocupaven petits treballs que els permetien uns ingressos que comparat amb els altres que depenien totalment de les aportacions de les seves famílies eren un gran punt a favor de la llibertat. Alguns d’aquests no han progressant més enllà dels mínims necessaris que exigeix la rutina de les necessitats bàsiques sense que s’hagin buscat un futur millor i adaptat als nous temps. Els qui eren més tímids i vivien en el seu món va resultar que volien ser universitaris com la mateixa realitat ha anat demostrant. Els qui menys decidien en aquest petit món al final van descobrir en petita escala com funcionava la societat. Fruit d’aquesta experiència personal van decidir prémer l’accelerador en els estudis i aconseguir un bon currículum personal. Els primers en algun cop van passar a les ordres dels segons amb molt més poder que no pas quan eren canalla i jugaven innocentment pels carrers i places del municipi. En aquests perfils sempre està el “tonto del poble” que amb el pas del temps ha acabat sent un dels més espavilats. En alguns casos, potser al principi va dedicar a fer de comercial en el sector de les immobiliàries o dels vehicles a motor. Si ha estat llest potser ja ha aconseguit els suficients recursos per poder crear la seva pròpia empresa. Aquests artistes de la vida van gaudir d’una gran projecció fins que la crisis va deixar anar els seus efectes secundaris i a va posar les coses en el seu ordre natural. Altres van saber saltar a temps i es van aplicar en altres arts. Un altre dels personatges que trobem és el “mimat” que ens poden donar dues opcions totalment oposades. Per una banda, potser que encara estigui a casa seguint els passos dels seus pares i avis en el negoci familiar si encara no ha tancat. Per altra banda, també ens trobem trobar aquesta persona vivint lluny dels seus orígens i que un parell de cops per setmana parla per internet amb els seus pares que ja preparen una visita a la casa d’aquest fill prodigi establert a l’altra punta del món. Personatge amb dona i feina segura lligat amb un contracte milionari amb una important multinacional. Per altra banda, tenim el sector més “gamberro”. Aquí també tenim aquesta doble opció. Alguns han anat baixant en esglaons socials i han acabat coneixent les reixes d’alguna presó o s’han mantingut a ratlla de la justícia actuant al límit de la legalitat o amb petites faltes sense més transcendència. Altres ho van tenir clar des del primer moment. En realitat eren ferms candidats a ser membres de cossos de seguretat que de ben petits ja tenien apuntaven formes. Quan van tenir l’oportunitat s’hi van presentar i ho van aconseguir. Avui en dia són els defensors de l’ordre i de la llei i van perseguint aquells que van optar per estar a l’altre costat de la ratlla de la normativa vigent Els qui de petits ja pensaven en un món millor i alguns d’aquest sector “gamberro” van entrar en el món de la política en diferents formacions. La seva il·lusió era formar part de totes les entitats possibles i ostentar com més càrrecs millor. Evidentment que mesuraven les seves aptituds per càrrecs acumulats sense que això els obligués a gaire gran cosa a part de saber a qui es devien i complir cegament amb els seus mentors. Article publicat el 18 de maig del 2012 al diari del Baix Penedès