L’altre dia vaig passar per una gran superfície comercial i vaig veure que
venien un sac de patates de cinc quilos a un euro. Quan veus això penses en la
gent que vol estalviar amb un hort per conrear fruites i verdures per al seu autoconsum. En cas que sobri
alguna cosa, alhora de vendre-ho, ho té molt negre si estem parlant en clau
econòmica.
Avui en dia tenir un hort amb la seva despesa d’aigua, pesticida, adob i
hores que hi passes realment el cost final d’un producte és molt més elevat que
no pas si el vas a comprar. Evidentment
que no valorarem ni el gust, ni el goig, ni la presentació ni altres valors que
s’acostumen a escoltar en aquests casos, però realment si som materialistes i
mirem el preu, És molt més econòmic comprar que no pas produir. Evidentment
entenc la postura contrària amb tota la càrrega emocional que vulguis, però les
coses són així.
Avui en dia, molts pagesos tenen el seu hortet i quatre arbres fruiters,
però és dediquen bàsicament al conreu extensiu de la vinya, els cereals o el
que faci falta. Tenir uns pocs arbres o quatre plantes és un cosa que ho
podríem qualificar de petit plaer, però de negoci cap. Les grans superfície ja
fa dies que s’han carregat aquests negocis i els preus estan rebentats.
Estem en el món de la cultura ecològica, sostenible amb un gust que enamora
a propis i estranys i mil coses. Si toquem de peus a terra si hi ha gent que
utilitza aquests canals per abastir-se, però alguns ho fan una temporada i
després cauen en la temptació global i opten per millors preus.
La gràcia de tot això també està en què et portin les fruites i verdures
del dia a casa, però amb tot el mal acostumats que alguns estem potser ens
agraden més els espinacs que no pas les bledes. Clar, per arreglar tot això hi
ha altres sistemes com el intercanvi de productes, però això ja és un altre pas
a donar entre la gent involucrada.
Les coses han canviat molt en els darrers anys i avui en dia vivim en un
món globalitzat on hi ha moltes coses que són insostenibles. El que passa en el
tema de l’alimentació també passa en el món de la roba, evidentment salvant les
distàncies i les marques, però per la gent que no som grans detallistes ni
vivim de les etiquetes no hi trobem grans diferències.
Evidentment que podem viure al marge de la societat. Les normes de mercat
que imperen s’acaben imposant en les nostres vida. Hi ha gent que ho fa, que ho
intenta dia a dia, però costa tal com està tot tot. Hi ha persones que viuen
alienes al mòbil, però la nostra societat per un motiu o altre va creant aquest
tipus de necessitats virtuals que és molt difícil mantenir-se al marge. Més si
no tens la sort de treballar en altres àmbits i t’has de moure amb col·lectius
integrats dins la societat.
L’agricultura ecològica està molt lluny del que es fa ara majoritàriament a
la nostra comarca excepte en alguns casos molt concrets. Quan veus per la
carretera aquests remolcs plens a vessar de grans de raïm collits amb màquina
dedueixes que realment encara anem un pas enrere. El proper pas, millor dit
l’actualitat ja consisteix en la qualitat i no pas en la quantitat. Massa
pagesos són els que al final de la campanya presumeixen interiorment d’haver
collit una quantitat o altra de raïm. Aquest no és el nostre futur. El que hem
de mirar és poder mesurar les nostres fites amb la qualitat i no pas amb la
quantitat com hem fet tants anys. Treure al mercat envasos de vi embotellat com
si fos sifó a preus reduït no ens dóna ni prestigi i tampoc ens aporta diners.
El que s’ha de fer com ja fan alguns és seleccionar molt bé la nostra matèria
prima per aconseguir un molt bon producte. Aquesta mentalitat costarà canviar,
però amb el pas del temps, per força major s’hi hauran d’anar acostumant perquè
fer vi per després destinar a fer alcohol és un exercici que no agrada a ningú
i de beneficis pocs.
Segurament passarà el mateix amb l’agricultura ecològica que també tindrà
el seu temps i els seus nombrosos practicants, però aquesta crec que no
coincideix amb etapes de crisis majoritàries com la que estem vivint
actualment. Una època en què la majoria de gent a part del producte també ens
hem de mirar el seu cost real. Aquest és el gran inconvenient actual que no és
cap destorb per aquelles persones que s’ho poden permetre. Temps al temps. Ara
per ara mana l’economia de mercat i els preus. Alguns tenen el luxe de poder
viure al marge, però la majoria encara no ho podem fer. Demà ja ho veurem. Article publicat a partir del 30 d'abril del 2014 a l'Eixdiari, Diari del Baix Penedèsi BaixPenedès Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada