Ara tenim a la porta les eleccions municipals que són les més importants de
les que es fan i es desfan com diria algun canós nacionalista. Després estan
les autonòmiques que queden com un segon premi i la resta per omplir el
calendari, encara que les europees estan de moda tal com estem organitzats
serveixen de ben poca cosa, potser menys que la consulta del passat 9 N.
De moment alguns partits han presentat algun candidat, la gran majoria
repeteixen perquè en aquest país tan avançat ningú s’atreveix a plegar quan fa
vuit anys que es presenta com a candidat a l’alcaldia i molt menys si ha estat
en possessió d’aquest càrrec. La política és com la alguna beguda refrescant
americana que al final caus en la seva dependència i no saps com sortir-ne,
encara no han trobat una mètode infal·lible. Jo proposo que els polítics de
pobles grans com el Vendrell o Calafell cobrin una nòmina de 1.000 bruts al mes
i tot s’arreglaria. Només es presentaria la gent que realment estima els seus
veïns. Però clar perquè aquest manaire no caigués subornada per cap empresari o
personatge influent llavors els personatges claus són els interventors i secretaris,
però en aquesta comarca transparent i democràtica la majoria són interins i
estan posats a dit amb més o menys encert i capacitat. Aquesta és la gràcia de
l’administració el poder polític i els funcionaris han de mantenir una mena
pacte per tirar el poble endavant, però si per sistema eliminem aquesta peça de
seguretat és com si portéssim un cotxe sense control de velocitat. pots prémer
tal com puguis l’accelerador mentre no s’estampi en algun revolt. Llavors es quan toca actuar la justícia, però
en aquest país 4 anys no són gaire gran cosa entre recursos i recursos a la
justícia. Llavors a la tele veus que surt imputada una alcaldessa que fa més de
vuit anys que ja no està al poder. Ja ningú se’n recorda i ves a saber quan se
sabrà la veritat de tot plegat.
La cosa es presenta molt complicada, cada dia trobem més partits a casa
nostra. Això de pactar amb el PP que tant li agrada a CDC ja no serà suficient
per a mantenir el poder. Haurà de fer nous amics dins el PSC i altres sigles
emergents derivades i tenir les portes obertes a qui es deixi caure en aquestes
amistat interessades que sempre serà benvingut.
Hi ha pobles que igual que abans hi havia carlins i lliberals, després van
passar a franquistes i nacionalistes i més tard a PSC CiU ara tornaran a
aquesta dualitat amb la possibilitat que hi surti algú més dins el ball de
regidors, llavors potser que per un grapat de vots es decideixi per on
decantar-se.
Altres localitat hauran de lluitar contra l’oposició. Ara en principi cada
formació farà la seva campanya, però a la nit dels resultats es trucaran els
uns als altres per fer un tallat i allí començaran el pacte a 4 ó 5 mans, si fa
falta. És el de menys. La gràcia de tot plegat és que potser ja no tindran prou
força per fer fora a l’antiga oposició que va pujant com l’escuma legislatura
rere legislatura. El mèrit no és pas dels dolents que estan a l’altra banda del
poder sinó dels mateixos governants que els hi fan propaganda amb les seves
sàvies decisions que són interpretades d’una altra manera totalment diferent
pel poble que té la raó però que massa cops és tractat com un xic ignorant i
incrèdul. El poble sempre té la raó que volen els polítics s’hauria de dir per
exposar bé aquesta situació.
En aquestes eleccions hem de lluitar contra nous fenòmens com Podemos que
sembla que a mesura que passen els dies es va desinflant i va perdent força. Fa
uns mesos hagués tret més d’un regidor però el temps juga en contra del seu
favor. Un altre factor a tenir en compte és el fenomen nacionalista que fa un
any tenia molta empenta, però va perdent pistonada a mesura que ens apropem a
les cites electorals. No és que la gent no sigui nacionalista, però els Mesies
que portaven el vaixell que ens hauria de portar a la independència ja no gaudeixen de la fe i confiança de mesos
anteriors entre la massa silenciosa.
L’olla està revolucionada i més que ho estarà en els propers mesos que
això passa molt ràpid. Haurem de saber qui posen al de president Consell
Comarcal que torno a repetir és un gran error que hi acabi figurant un alcalde de
Calafell o el Vendrell. Precisament aquesta entitat no està feta per aquests
municipis tan grans sinó ben al contrari. A veure si les formacions de les
localitats més petites comencen a demanar el que els pertoca i acaba un batlle
o regidor com a president del Consell Comarcal que encara que l’ens tingui poc
poder fa patxoca i queda bé a les inauguracions. Seguirem remenant l’escudella
a veure si en traiem un bon caldo. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 19 de febrer del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada