He anat seguint les darreres 4 accions de reivindicació nacional del 11 de setembre. Ahir també hi era. Un pot creure en la independència o no, però el més trist és que a un poble se li negui el dret a votar el que vol Jo en un principi no era indepe. Abans eren quatre gats i molts eren titllats de frikis o rancis. La majoria de la gent es decantava pel pacte, però gràcies a Madrid, a la Constitució i a la gent que no hi veu clar cada dia hi ha més indepes. Si abans l'11 de setembre eren poca gent com ara passa amb l'1 de Maig, poc a poc s'ha anat sumant molta gent que no entén com es pot negar aquest dret en una societat democràtica com la nostra i europea. Ens queixem de les dictadures africanes i asiàtiques i aquí som igual, però anem de bon rollo, però en el fons no canvia tant.
Doncs, ahir tampoc hi vaig voler faltar.Tenia el bus número 1 del Vendrell. Erem 12 busos més un altre d'una escola vasca que es va afegir a la cita amb la gent del Vendrell. Varem sortir un quart abans de dos de dotze, però quan vàrem arribar al lloc vam estar uns tres quarts d'hora fent un tomb absurd per arribar uns 50 metres d'on haviem passat feia tres quarts d'hora. No sé que va passar. En total varem arribar sobre les 14 hores al punt. Tocava lavabo, esmorzar i estar punt per la gran cita. Erem poca gent, però de mica en mica es va anar omplint tota la Meridiana fins el punt que quan van dir de deixar dos carrrils de cotxes i el de bicicletes lliures pel punter la gent es va haver de comprimir una mica més. Però tot s'aconesegueix. Varem tenir una gran sort de tenir les Chanclettes animant el cotarro amb la seva música, els seus discursos, acúdits i altres històries que va fer que la tarda passes com no res guiats per aquests cracs dels escenaris que també es van voler sumar a la festa.
En aquest espai vaig trobar gent del meu poble que feia 20 anys que no veia i que viuen a Barna i que varen aprofitar l'ocasió per anar a reindicar un dret nacional. Gent d'altres pobles i localitats que es varen reunir en els trams al voltant del 80 que corresponia al color llila. Els bars a tope de gent i a migdia ja no tenen res. Per anar al lavabo portàtil havies de fer un quart d'hora de cua. La gràcia és que tot és una gran festa. La gent és porta mot civilizadament i hi ha bon rollo. Allí no t'enteres de res i el primer que fas quan arribes a casa és endollar el 3/24 a veure que diuen els uns i els altres. Jo no crec en les dades perquè en aquest país els polítics entre altres han aconseguit que tot vagi guiat pels interessos. Llavors tu barreges els uns i els altres i potser la cosa anava per allí.
Va ser una gran festa i molt encertat acabar amb la Rumba catalana que és un dels nostres patrimonis que hem de reivindicar i que agrada a totho. Continuo pensant que les sardanes són massa sosses. Ahir al matí mirant la tele vaig descobrir que el Tomas ( Artur Mas) no se sap prou bé els Segadors, mentre el cantaven davant el monument a Rafael de Casanovas, ell anava una mica perdut. A veure si d'aquí al 27 el va aprenent que és una de les seves feines.
Una pena va ser que varem estar més d'una hora esperant els bus per tornar perquè no podien sortir. Però per part de l'ANC molt bé en tot moment, però clar els responsables municipals van perdre una mica els papers en aquest tema. L'any passat a la Diagonal va ser tot molt ràpid. Enguany, la darrera hora una mica durilla.
Un dia especial, amb molt de caliu. Una mena de festa nacional on la gent s'ho passa bé i sense perdre l'essència de reivindicar allò que li correspon com a poble i com a persona. A veure que passa el dia 27 i el dia 28. Vaig trobar massa llargs els discursos per acabar l'acte. No cal tanta gent i tants de discursos per dir el mateix. Amb parell n'hi ha de sobres. Admiro la Carme Forcadell, el Jordi Sánchez , actual president de l'ANC té un discurs que dóna dóna voltes sobre si mateix i sembla que s'acaba i no s'acaba mai. El noi és una mica toston, la veritat. Molt bé el Romeva, Rufian i Torra, però jo des de que va venir a la Lira els discursos del Jordi Sánchez són superiors a mi. A veure que passa i puc dir jo també hi era. Ara no és nota, però algun dia farem història. Vaig veure uns quants polítics del PSC, cosa que no m'esperava i trobo molt positiu com abans amb el Pallach quan el PSC encara no formava part del PSOE. Un dia per recordar i esperem que les altres tres cites serveixi per moure alguna cosa. Estarem amatents. Enhorabona també als organitzadors i als Nens del Vendrell per estar allí al peu del canó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada