Asseguts a la fresca
veiem l’estiu passar davant nostre, dia a dia, poc a poc. Enguany ha estat un
dels anys amb més turistes i segones residències a les nostres contrades, però
el cartera “diesel” es va consolidant. Enguany des de la festa major del
Vendrell fins passat el 28 d’agost ha costat bastant estacionar en alguns
carrers no gaire cèntrics dels nostres barris marítims. No sé si els preus, la
seguretat mundial o el camí més fàcil
han estat tan decisius perquè moltes persones hagin optat per passar
aquests dies entre nosaltres.
Al llarg de
l’estiu no hi hagut grans novetats tret que a Calafell han fet una distribució
peculiar de les tres festes majors del municipi segons els dies amb més visites
al municipi, deixant el pobre Sant Miquel, patró de Segur en un clar segon
terme. El cicle de cantautors de Casa
Barral del Passeig Marítim de Calafell també se l’han carregat. Segueixen
apostant fort per les ditxoses Havaneres del mes d’agost que estan en plena
forma després d’anar liquidant petites coses culturals que feien més bé que
aquest macro concert que vol plantar cara a altres que porten més anys i amb
més recursos. Aquí ens toca imitar els demés i carregar-nos el nostre.
Pel que fa al
Vendrell enguany hem tingut dos cartells de festa major, el guanyador i
l’oficial, també hem tingut administradors de la festa major, un més del compte
perquè van sortir massa tard i hi havia molta feina a fer. Ara ja tenim els del
proper any que ja s’hi poden posar a fer feina. Un nou any amb aquest dia extra en el mes de juliol que l’Ajuntament ha
atorgat a tothom per gaudir més aquests dies especials. Una mesura que mai
havia tingut lloc a casa nostra, però el principal perjudicat serà la Fira ja
veurem com acaba després d’uns anys que està sobrevivint dins uns mínims
històrics.
Els vuit grups
que estan formant part del consistori, tres oficials a l’equip de govern més el
PP que aprova tot l’important que li
presenta el trident polític de casa nostra pot guardar una part important dels
projectes del 15 perquè segurament li aniran molt bé per al 2019. La cosa està
molt quieta. Els Jocs de Mediterrani no estan tan clars com ens volen vendre.
Ja ho va dir el meu polític de referència, Pep Marrassé, que en cada elecció
municipal es parla el mateix que les anteriors perquè aquí a cada elecció
municipal prometem el mateix per no fer res. Doncs en aquest aspecte la cosa
segueix en la mateixa línia.
La gran revolució
d’aquest primer any de trifàsic amb PP fent costat ha estat l’eliminació del
pàrquing de les Madrigueres on els turistes i locals deixaven el seu vehicle
per anar a aquesta magnífica platja. Ara si volen hauran de caminar una mica
més i deixar el vehicle al costat del terme municipal de Calafell o amagat dins
Sant Salvador.
Ha estat una
mesura coherent i també ha sortit perjudicat la famosa guingueta que durant la
revetlla de Sant Joan era un dels punts de trobada dels jovent del Vendrell,
comarca i més enllà. Ara hem cedit aquest bonic espai ple d’herbotes a les aus
i natura salvatge. Ara anirem veient com ho anem polint de mica en mica perquè
les males olors de la desembocadura de la Riera de la Bisbal formin part de la
història intocable.
Asseguts a la
fresca veiem el temps passa i com la història i ben aviat tindrem unes noves
eleccions. Ara no ens podem pas queixar.
Calafell i Santa
Oliva tenen governs peculiars, però això de les banderes i els himnes són coses
totalment negociables quan es tracta de compartir el poder.
Enguany l’11 de
setembre no haurem de reviure a Barcelona enregistrats per una televisió nipona, russa o polaca, sinó que
podrem estar tranquil·lament a la capital de la nostra província demanant
independència en un país que ha guanyat unes eleccions tres vegades consecutives un partit que ningú
vol. Misteris. La resta no han estat capaços de formar govern estable. De
moment, si la cosa evoluciona així tornarem a repetir les eleccions a veure si
canvia alguna cosa, però a tothom ja els va bé que la cosa així per una societat
més precària amb contractes de feina roïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada