Fa uns anys els castells humans estan entrant en
un món competitiu per algunes colles. Tenim el Concurs de Colles de Tarragona
que és com la Champions del Futbol i llavors al llarg de la temporada hi ha una
clara classificació de les diferents formacions segons les construccions
realitzades en les seves actuacions. Aquest rànquing vindria a ser la lliga.
Aquesta rivalitat ben entesa és bona perquè és un cop de mà a les colles a superar-se
a tirar endavant a trencar noves fites, però a vegades els pot resultar
perjudicial. Quan alguna d’aquestes formacions no passa pel seu millor moment,
aquesta energia que compartien tots els membres quan tot anava endavant es pot
tornar en contra de les seves aspiracions si no se sap portar bé les rendes de
la comunitat castellera.
Una de les gràcies de les manifestacions populars
és que la rivalitat no és una dels pilars per tirar endavant. Per això es deixa
la porta oberta perquè tothom hi pugui participar d’una manera o altra encara
que no sigui el millor de la seva especialitat. La gent que ho fa possible en
molts casos són persones anònimes que amagats sota els mateixos colors i formes
esborren qualsevol diferència social o religiosa que es pogués donar.
Està bé que visquem aquesta força castellera i que
duri molts anys, però també hem de donar oportunitats a les colles que tot i
que potser no estan en aquesta primera divisió fan mans i mànigues per treure
el màxim profit a les seves possibilitats i recursos.
En el nostre Penedès hem de tenir colles de tot
tipus i cadascuna realitzarà el seu paper. Hem d’evitar un cop més que el peix
gros es mengi el petit i hem de ser conscients del que més ens convingui.
Algunes de les colles que avui estan dalt de tot fa quatre dies no estaven en
aquells llocs privilegiats i gràcies a la seva gent estan on estan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada