En moltes de les administracions públiques de casa nostra la gran majoria
de treballadors són interins. No s’han convocat encara les proves oportunes per
dotar el consistori de funcionaris de carrera. En els darrers anys, la gran
excusa ha estat la crisis generalque la comarca ha viscut amb especial
intensitat. Aquest fet ha aconsellat que molts treballadors preferissin tenir
la plaça sense assegurar que no anar a unes oposicions on podia aparèixer
qualsevol inspirat o carregat de punts que et faci fora d’aquesta bàsica
seguretat en el treball. A mesura que la cosa es va arreglant de mica en mica
s’hauria de tornar a treballar aquest tema que alguns ajuntaments ho tractaven
convocant cada dos o tres anys unes places de personal fix que durant unes
setmanes treia de polleguera a les seves víctimes, però que amb el temps s’agraïa
i en molts casos era un clara mostra de seguretat laboral que et permetia
demanar excedències i altres petites avantatges a part d’una seguretat.
Jo crec que ara
que la cosa comença a obrir-se de mica en mica, encara queda molt per fer, però
ja hi ha brots verds en el camí encara que alguns siguin només d’imatge és un
bon moment per començar a professionalitzar les administracions.
Primer de tot una relació de llocs de treball on a cada perfil de lloc hi
hagi descrites clarament les seves característiques, salari i tasques d’una
forma clara i sense frases genèriques que ho englobin tot per no dir res.
Llavors la persona que ocupa aquest lloc si s’adscriu al lloc, perfecte i sinó,
se li podria donar un termini prudencial perquè s’adapti a les exigències del
lloc. En cas contrari doncs buscar-li un lloc adequat al seu currículum i
experiència. Això de treure’s de la màniga relacions de lloc de treball segons
les persones que hi ha en l’actualitat on només li falta posar els noms i
cognoms ha quedat una mica obsolet en aquesta societat on hi ha gent molt ben
formada i amb dret a millores en el lloc de treball. Aquests mereixen la seva
oportunitat de poder realitzar una tasca d’acord amb la seva formació i no la
distribució divina que s’ha realitzat en alguns llocs segons els cercles on et
mous per esmorzar.
El més important
per una administració és que els dos puntals o almenys un sigui un funcionari
d’habilitació nacional. Els eixos principals d’aquesta administració són els
secretari i l’interventor. Aquí està la mare dels ous. Quan aquests són del
club dels amics d’algú no vull dir que siguin dolents ni molt menys sinó
simplement que tens molt clar que possiblement mai faran servir el seu poder en
contra del poder establert que els ha posat. No sigui que al cap de dos dies en
els ajuntaments més democràtics, transparents i igualitaris de Catalunya acabi
posant segells a l’altra banda del consistori.
A la comarca
tenim algun secretari que ha anat donant tombs pel Baix Penedès. i jo crec Són
pocs els ajuntaments que encara no ha gaudit dels seus serveis professionals.
Alguns van lligats a colors polítics, els altres doncs ja es coneixen el patí i
saben vendre el seu producte a aquests polítics àvids de miracles i “selfies” a
colors.
Tal com estem
avui en dia el més segur i fiable perquè una entitat funcioni és la total
independència dels seus professionals. També que aquests hagin arribat al lloc
on estan per unes oposicions o concurs contrastat, no com algunes oposicions
que llegeixes al BOP que només falta posar que per viure en determinat municipi
ja té tres punts més que la resta sense cap motiu mínimament objectiu que ho
pugui justificar. Aquí tots ens coneixem.
Vist que els partits
tradicionals van perdent pes específic en la nostra societat i en van entrant
de nous, aquest consistori tècnicament independent és la millor garantia perquè
tot vagi bé perquè aquests treballadors són els primers a garantir un tracte
professional per part del consistori a tots els seus administrats. La cosa de
mica en mica es va arreglant gràcies a aquesta situació de sospita que els
mitjans de comunicació i la veu popular han posat en alguns consistoris i la
resta han posat les barbes a remullar com molt bé apunta el popular refrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada