Les persones
grans que tenim a casa nostra són les més ben trobades. Si fan algun tipus
d’activitat adreçada a elles, la majoria de cops responen si la salut no els fa
figa en el darrer moment. Només cal veure el caliu de molts esplais d’avis de
la comarca. Allí per uns preus assequibles, pots menjar, jugar al domino i
veure un espectacle amb una miqueta de cuixa i tot.
Aquesta és la
generació que actualment s’ha sabut lligar millor l’oferta i la demanda a casa
nostra. Les persones de més de 70 anys tenen una àmplia oferta cultura i
festiva que acostumen a aprofitar doncs està dissenyada a la seva mesura. Només
ens cal anar els dijous al Centre cívic l’Estació del Vendrell per veure la
sala gran curulla d’avis i àvies que volen aprendre més coses de les que ja han
pogut aprendre al llarg de la seva dilatada experiència amb l’Aula
Universitària de la Gent Gran. En aquest cicle de conferències amb algun àpat
inclòs in pots aprendre des de les propietats culinàries del julivert fins a la
vida amorosa dels óssos polars en la seva etapa de zel sense deixar de banda
cap capítol històric com la vida
miracles de Serrallonga.
Dins la rutina
tenen els esplais d’avis on poden menjar esmorzar de plat i forquilla com mana
la tradició. No aquests que es mengen la majoria amb paper d’alumini que no té
ni de bon tros el gust els que els nostres jubilats comparteixen al matí. Un
dels elements més rebuscats de les prestatgeries dels bars són aquestes quatre gotes d’alegria que et converteix
qualsevol fluix de moral amb una bona dosis per engegar el dia amb energia.
Aquests avis que
molt gràcies a les noves tecnologies i a la medicina viuen el dia a dia com si
fos el darrer ajudant a petits i grans a tirar endavant. Ells tenen una oferta
ben adequada. Les sardanes, els balls de festa major, el rom cremat de les
havaneres, els concerts de l’Orfeó parroquial. Ells tenen aquest apartat ben
treballat per part de tota la societat.
Clar, ens trobem
que la resta de gent tenen una oferta fora de la seva sintonia.
Una de les coses
curioses que passa al Vendrell és la música clàssica. Hi ha molts alumnes que
estudien i toquen algun instrument musical, però després no els veus mai a cap
concert dels que es fan a casa nostra. No tenen excusa ni en el preu ni en les
facilitats que se’ls posa amb un autobús inclòs sinó tenen carnet de conduir.
Aquí hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar. O la gent estudia música com a
imposició i en realitat no és la seva vocació o acaben tan cremats d’aquesta
matèria que en comptes d’anar a escoltar grans intèrprets es queden a casa
mirant un partit de tennis. Jo no ho entenc, la veritat.
Al Vendrell, hi
ha clubs de lectura i rutes guiades pel municipi que atrau gent d’una
determinada edat. Potser és hora que fem una penya de seguidors del “manga” i
segurament tindríem molts més seguidors que els que poden tenir els Raimon i
Vidales. Només és un tema d’actualitzar-nos i adaptar la nostra oferta a la
demanda. En comptes de tenir una escola d’art amb un minvat nombre d’alumnes
potser que ens posem les piles i ensenyem els joves també a fer grafitis i
tunnejar elements del nostre entorn més proper com les fundes de mòbil. Aquí al
Vendrell tenim la sort de tenir uns grans grafiters que no han tingut encara
l’oportunitat que es mereixen, tot i que sembla que les coses comencen a
canviar gràcies a uns pocs que han començat a veure les línies de la realitat d’una
altra manera molt més innovadora.
El mercat del
Vendrell ha patit molt de mal per les darreres grans superfícies que s’han
aixecat al municipi. Potser si hi poséssim un escultura modenra i li donéssim
un toc alternatiu la cosa podria canviar, evidentment ja no podria faltar la
web de tots els botigues i un servei de transport a domicili per aquelles
persones que no poguessin fer la compra en persona en aquest recinte
centenari. No hem d’esperar que algun
il·luminat ens doni la resposta, la solució definitiva també la tenim. Només
ens cal anar pensant i provant noves
propostes fins trobar la que rutlli i ens ajudi a donar el ritme que l’espai
demana. El temps passa. Ja ningú és truca només s’envia whatsapp i les paraules
es van substituint pels emoticonos. Nosaltres
encara ens preguntem perquè hi ha tanta gent
a al bingo de l’Esplai d’Avis de divendres a la nit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada