El Vendrell és tot un museu

Els polítics del Vendrell i de la majoria de llocs  viuen en un món paral·lel a la realitat. Ells són totalment feliços amb un pressupost que saben que no compliran, amb unes mocions que saben que quedaran amb un calaix i amb el suport dels seus incondicionals que encara que cada cop en siguin menys sempre estaran on toqui perquè sembli que això del suport popular encara funciona.

Està molt bé destinar uns diners a Coma-ruga perquè tota aquesta zona del Tabaris cada dia estigui més bonica i més bufona i milers de persones baixin a l’Estació de Sant Vicenç i vagin a peu per veure les meravelles de la nostra Coma-ruga estimada. Ells podran gaudir d’aquesta capa de xapa i pintura perquè sembli que estiguin en un museu.

El problema de tot plegat és un altre, però això no importa a cap polític. La realitat només existeix per treure les coses que interessen de cara a la propera campanya política, però no cal donar més importància, no sigui que després ens hi fixem massa i perdem el nostre rumb que està sempre entre el mal i el bé.

El problema el tenim perquè en aquest tros de món entre el Penedès, el Camp de Tarragona i creuats per tot tipus de via terrestre ja sigui fèrria o d’asfalt i viuen unes 40.000 persones amb una gran quantitat de segones residències que durant uns dies l’any dupliquen i tripliquen la població d’aquesta vila entre el mar i la muntanya.

Aquestes persones han de viure i per això necessiten aconseguir una font d’ingressos. Això és bàsic perquè tothom pugui aconseguir la seva fita i no hagi de caure en les mans de benestar social. A banda que aquestes persones facin la seva vida, necessiten un seguit de serveis de seguretat, neteja viària, recollida d’escombraries entre d’altres. Aquests veïns el dia que plou quatre gotes veuen com miraculosament tenen els carrers convertits en un estany.

Aquestes persones no només necessiten unes màquines per fer moure cames i braços a la via pública i un pont net de grafits.

Pel que fa al Vendrell on l’illa de vianants va dos segles endarrere de la història de la resta del municipi necessitem també actuacions per donar la vida al centre històric cada dia més vuit d’habitants en favor d’altres zones del terme municipal.

Posar uns jocs infantils al dr. Robert i uns espais amb pedretes no és el millor per aquesta zona que podria acollir actes públics com concerts, actuacions castelleres entre d’altres.

Enguany acaba un famós pla de barris que fa uns anys que arrosseguem i què havia de servir entre d’altres coses per reformar l’edifici centenari de la Cooperativa Agrícola, el Casal i el local del carrer Sant Joan a la zona dels Pisos Planas. Només cal que anem a donar un tomb per aquests espais i veure tot el que s’hi ha fet en els darrers anys.

El greu problema és que hi ha gent que hi viu i no forma part d’aquests museus que ens volen convertir el Vendrell. S’ha de donar sortida d’alguna manera a aquestes persones perquè tothom es pugui dissenyar el seu present i el seu futur segons les seves circumstàncies.

Alguns ja prescindeixen d’anar a serveis social i es munten els seus negocis a casa o en hores cobrades en negre en algun lloc o altre. La gent ha de menjar un parell  o tres cops al dia. Aquest és un fet ineludible que ningú pot substituir. Si ningú li aporta solució alguna cosa haurà d’endegar.

Vivim en un municipi que es preocupa per l’orgue, per la cultura en petit comitè, per Pau Casals, una mica per Àngel Guimerà. Ara sembla que hem descobert Benvingut Socias, però resulta que la immensa majoria de persones del Vendrell viuen en altres móns aliens aquests elements que sembla que siguin els únics protagonistes d’aquests petit món de sempre.