Els representants dels treballadors sempre som els pobres de tot plegat. Estem al mig entre un govern que prefereix invertir en processos de participació que resulten un fracàs i la gent que ja està tipa que li prenguin el pèl. Aquesta és una tasca dura en un terreny on la gent practica les grans paraules que no comprometen a res i qui dies passa anys empeny. Promeses i il.·lusions dins d'una xistera on al final sempre surt el cunill de sempre cremat i ja sense poder aprofitar res.
Els comiteros treballem pel bé de tots, encara que sempre hi ha gent que amb el temps ja s'ho ha treballat amb persona i en principi aquests ja estan salvats per algun tret que els marca, perquè tots ens coneixem en aquest ball encara que portem una máscara.
Una història que fa molt que dura i ja no és com el "cortijo" d'uns anys on tots eren de la mateixa corda i el que no arreglaven aquí ho feien al partit al vespre, sempre per quedar bé amb qui interessava. Aquí estem i seguirem treballant i dient que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pel. No volen gent preparada, doncs no som. No som dels si buana. Nous capítols ben aviat. ( digitals) perquè han estat escollits a dit amb una mica de betun pel mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada