Els representants dels treballadors sempre som els pobres de tot plegat. Estem al mig entre un govern que prefereix invertir en processos de participació que resulten un fracàs i la gent que ja està tipa que li prenguin el pèl. Aquesta és una tasca dura en un terreny on la gent practica les grans paraules que no comprometen a res i qui dies passa anys empeny. Promeses i il.·lusions dins d'una xistera on al final sempre surt el cunill de sempre cremat i ja sense poder aprofitar res.
Els comiteros treballem pel bé de tots, encara que sempre hi ha gent que amb el temps ja s'ho ha treballat amb persona i en principi aquests ja estan salvats per algun tret que els marca, perquè tots ens coneixem en aquest ball encara que portem una máscara.
Una història que fa molt que dura i ja no és com el "cortijo" d'uns anys on tots eren de la mateixa corda i el que no arreglaven aquí ho feien al partit al vespre, sempre per quedar bé amb qui interessava. Aquí estem i seguirem treballant i dient que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pel. No volen gent preparada, doncs no som. No som dels si buana. Nous capítols ben aviat. ( digitals) perquè han estat escollits a dit amb una mica de betun pel mig.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada