El CIT del
Vendrell del Vendrell no passa pels seus millors moments. De cop i volta ha
estat també víctima d’aquesta crisis que de mica en mica ens ha afectat a tots
més tard o més aviat. El Cit ha aguantat el cop fort, però al final ha
acabat patint també les seves conseqüències,
una mica més tard que la resta de la societat en una junta que fa sis anys que
estava al peu de l’entitat.
La cosa estava
cantada. Només calia veure la poca participació en la seva junta general arran
de la dimissió de la present junta. Hi havia unes 20 persones a la sala amb un
volum de socis que supera els 200. L’aspecte no era gaire optimista. El CIT, un
cop més s’ha de plantejar la seva raó de ser i s’ha d’actualitzar o fer un
pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys
d’història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra. La
seves pàgines estan farcides de moments gloriosos i altres més dramàtics, però
sempre al costat del comerç del Vendrell. Molts dels seus presidents com el
Juanjo Espina, Pepi Mercader i com no Magí Mateu els ha tocat litigar amb
problemes i situacions d’aquest puntal de l’economia de la vila.
Un dels problemes
del CIT és que al Vendrell, a grans trets, respòn a un eslògan prou
conegut “cadascú procura per ell”.
Evidentment hi ha moltes excepcions, però aquesta és una tònica general que en
els darrers anys s’ha intentat trencar amb iniciatives com la festa major del
comerç vendrellenc com ha estat el “shopping night”. Aquest fet bàsic se li ha
de sumar la posició dels comerços de la zona del Tancat i de les platges que
responen a una altra realitat de la del centre del Vendrell i no sempre ha
trobat o se’ls ha sabut donar la resposta adequada.
Una de les
virtuts de tot plegat és l’autonomia de les entitats. Evidentment hem refereixo
a l’econòmica que és en realitat la base de tot.
CIT com tantes
altres entitats del Vendrell i la gran majoria de localitats depèn de les
subvencions públiques principalment de l’Ajuntament del Vendrell, del qual rep,
a priori, més de 50.000 euros anuals, falta que després els cobri.. El fet que
no li abonessin la meitat del 2016 i la totalitat del 2017 ha estat el gra de
sorra perquè el patrons del vaixell decidissin buscar una nova capitania. Les quotes dels socis que
són bastant baixes no dóna ni de bon tros per aguantar i tirar endavant
l’entitat. Llavors ara estan aquí buscant una nova tropa que vulgui acceptar el
repte.
Aquestes ajudes
públiques també condiciona en molts casos el posicionament oficial dels
comerciants. A vegades, crec jo, que no han estat capaços de trencar les línies
marcades a la Casa Gran per no perdre l’ajuda oficial, això els ha lligat de
màns i mànigues en algunes reivindicacions que s’haurien d’haver fet en el seu
moment, però no s’han fet per no molestar qui t’aportava una part dels
pressupost.. Els ha faltat independència i liderar el lobby de comerciants del
Vendrell.
El teixit
comercial del Vendrell és molt feble per moltes raons. Una de les claus és que
molts no els interessa llogar els seus locals a uns preus raonables i
prefereixen tenir la botiga tancada abans de cobrar un preu lògic. Alguns es
pensen que tenen propietat al carrer Pelai de Barcelona. Si que hi ha
comerciants amb vocació de suïcida que s’atreveix a pagar un preu escandalós
però al cap de poc temps ha de tancar perquè la realitat és la que hi ha i les
ajudes oficials als autònomes i per l’obertura de negocis són només de cara a
la galeria amb grans titulars i poca
cosa més.
El CIT hauria de
ser clau en cites com la Fira, però tal com la fem cada any va destinada a les
coques de Perafita i a les assegurances perquè la gent del poble no s’ho poden
permetre. La Fira que fem al Vendrell està dirigida principalment a la gent de
fora, perquè la gent del Vendrell no està al nivell que vol simular aquesta
fita comercial que amb la concentració dels dos dies de festa local a la festa
major del Vendrell ha patit un altre cop considerable.
El CIT, quan es
torna a reeditar primer de tot ha de ser independent i defensar els interessos
de la majoria dels comerciants i aconseguir reunir el màxim de comerços possibles
del Vendrell i lluitar per ampliar altres espais. amb una difusió de la marca
local sinó no ho acabarem d’arreglar mai. Ha d’haver gent encarregada de buscar
franquícies perquè vinguin i fer de mitjancer per aplanar el camí als que
estiguin mínimament interessats en venir. El CIT del segle XX ha mort. Ara toca
inventar el del XXI amb una població de quasi 40.000 habitants i amb diferents
punts comercials prou comercials que no s’acaben a la Rambla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada