Aquesta és la
gran dualitat de les nostres vides. Estem en una comarca on l’atur és el més
alt de Catalunya i també tenim un nivell molt elevat de fracàs escolar. Per
altra banda, aquí i a tot arreu cada
dia les campanyes comercials són més intenses i ens ofereixen més productes
encara que siguin en còmodes terminis, però ens estan creant una necessitat que
realment no tenim. Avui en dia hi ha persones que pateixen serioses dificultats
per omplir el plat a taula cada dia, però segurament tenen mòbil modern.
Aquesta eina s’ha convertit en bàsica a part de la banda més banal, aquesta és
una eina fonamental per estar comunicat amb la resta de la societat. Pots tenir
dni o carnet de conduir, però sinó tens mòbil ets un extraterrestre vivint
entre humans. Aquesta és la nostra realitat
El que està
passant que la nostra comarca ens hem acostumat tant a tocar el dos que ja no
planegem anar al Vendrell a comprar. Som moltes les persones que directament ja
agafen el tren o el cotxe propi i marxen a altres mercats propers o llunys
depèn de cadascú, però li costa molt a la gent quedar-se aquí a la vila. Això
no és una cosa recent sinó que sempre ha passat una mica, però a mesura que el
municipi s’ha fet gran i ja anem cap als 40.000 habitants no hem sabut canviar
la tendència i hem tornat a caure en la mateixa errada.
Aquest fet
provoca que els seus veïns ja tinguin en el seu subconscient altres mercats. El
resultat d’aquest moviment és que el comerç del Vendrell passa per un mal
moment i passa com el dòmino, quan una botiga tanca doncs perjudica a la resta
d’establiments, perquè en un conjunt podien oferir una proposta temptadora,
però a mesura que les fitxes van desapareixent del tauler, la gràcia es va
reduint i tots hi surten perdent.
Per solucionar-ho
és molt difícil i més en una població on cadascú està en el seu camí.
L’ajuntament organitza una fira majoritàriament per la gent de fora perquè els
negocis locals no s’ho poden permetre. En els diumenges prenadalencs que es
poden obrir els comerços et trobes un mapa inesperat, perquè no totes les
botigues responen igual i davant el dubte, només serveix d’una excusa més
perquè els compradors optin per altres ofertes més segures i consolidades sense
haver d’anar gaire lluny.
La gràcia de tot
plegat està en què la manera per potenciar tot plegat una mica és que la gent
que visqui i treballi a la zona pugui tenir uns recursos econòmics que quan
surti al carrer els pugui invertir en el comerç que té més proper. Si la gent
no té diners, els pocs que tingui els destinarà a satisfer les seves
necessitats bàsiques i no tindrà opció d’anar a buscar allò que no està al seu
abast.
En un món
empresarial on predominen els salaris baixos no esperis que la gent vagi a fer
grans compres sinó anirà a buscar allò més fonamental. Per què hi hagi consum
hi ha d’haver persones que tinguin unes nòmines o estalvis consolidats. En un
municipi que es fonamenta molt en ajudes socials i en subvencions i altres
mesures per suplir les necessitats bàsiques no hi ha vida per les grans
marques. Evidentment aquí està el problema de tot plegat. No tenim un indret
amb indústria que és escadussera. El turisme que ens arriba potser si que omple
un parell de caps de setmana a l’any el 100% dels nostres hotels i càmpings,
però hi ha molts dies a l’any per omplir.
Aquesta comarca pobra s’afegeix les campanyes comercials per afavorir el
consum, però la cosa no dóna molt de si tal com està l’economia a casa nostra.
De tant en tant, ens ve alguna franquícia, però no al ritme d’altres ciutats
que van fent-se les mestresses del teixit comercial. Nosaltres vivim en el món
de les potencialitats i dels estudis econòmics, però a l’hora de fer la feina
ningú s’hi posa i passem legislatures i queda la feina per fer i aquest el
nostre repte és sortir de la fase estudi i anar a la realitat i començar a
treballar en aquests dissenys que fa anys que elaborem i que sempre acaben en
algun calaix dels polítics que després fan servir per preparar la campanya
electoral, però sense cap interès perquè sigui aplicat realment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada