Els quatre pilars de la societat vendrellenca

Aquí al Vendrell tenim quatre pilars que a mesura que passen els anys es van consolidant perquè els del seu costat van minvant i aquests protagonistes cada cop són més alts i més ferms.

Primer de tot parlarem del més efímer. Un dels pilars està fabricat a base de fum, imaginació, inspiració després d’una llarga reflexió però està folrat amb papers de molts colors que s’adapta a la visió de cada persona i cada moment. Molts polítics el tenen ben posat en els seus discursos i els serveix de pedrera per anar bastint any rere any programes electorals, propostes, estudis, treballs, plans de futur, de present. És una mica la musa de tot plegat. Aquest és aquell on s’amaguen totes les nostres potencialitats com és la situació, el clima, les comunicacions, la proximitat a dos pols com són Barcelona i Tarragona i un llarg etcètera. Són moltes les empreses universitats que han fet, fan estudis per treure partida a tot aquest tresor que tenim amagat i que no sabem com explotar. Els que li han tret suc són aquests estudiosos que han tingut la seva recompensa econòmica per dir-nos un cop més que guapos i que vivim en un paradís per explotar. Aquest pilar abans i després de les eleccions, en especial les municipals, agafa una forta embranzida.

Un altre dels puntals del nostre país petit són les festes majors. Ara encara ens hem moderat una mica, però no fa gaires anys en el mes de febrer ja en deien els grups que vindrien a finals de juliol i quan tocava la cita ja no recordàvem qui ens visitaria. Hi ha molta història al voltant de la festa major que comença a la Rambla fins el Botafoc i des de la zona escolar fins a la Pep Jai amb una mica de sort. Després els barris marítims i urbanitzacions tenen la seva pròpia història. Alguns actes fa anys que estan marcats en la programació i només es tracta de canviar la data i tot arreglat. Aquí s’hi esmercen molts diners, moltes hores i aquesta és una mica la part positiva i real de tot plegat. És el pilar més optimista, el més alegre i on petits i grans, hi participen d’alguna manera, encara que alguns aprofiten per fer pont i tocar el dos.

Després tenim dos pilars que es fan servir per aguantar el tipus, perquè sembli que tot rutlli quan el futur no és gaire galdós, però molts fa anys que no volen fer cas a la situació socioeconòmica de la vila i sembla que plogui. No tenen projectes per polítiques reals i de contenció, per arreglar una mica el patí encara que sigui a mig o llarg termini.

Una dada prou important que indica on estem són les 21.000 atencions que s’han fet l’any passat al Vendrell. Evidentment quan donem un tomb pel Vendrell i veiem el que hi ha és veu clarament que la cosa va molt justa i en els darrers anys no ha millorat. Les persones han de cobrir unes necessitats bàsiques. Quan aquestes persones no ho poden aconseguir treballant perquè no poden accedir al mercat laboral o la jornada o el salari són minsos han de parar a Serveis Socials. Aquest és un mur de contenció social que no hauria de tenir tanta importància com actualment perquè les alternatives laborals són ben minses. Tot això s’ha agreujat perquè moltes de les persones que venien a viure aquí no ho feien per viure prop l’orgue del Vendrell sinó perquè aquí semblava que tot era una mica més econòmic. Arran de la bombolla immobiliària aquestes persones no han tingut altra remei que anar a Serveis Socials. Tot això ha generat una mena d’efecte crida augmentat pel gran nombre de pisos ocupats que encara tenim al Vendrell, però encara n’hi deu haver de lliures que aniran caient.

Per tancar el cercle i que tot funcioni d’aquella manera sense que els efectes secundaris siguin gaire notables toca tenir una policia que es vegi aquí i allí encara que sigui jugant al gat i a la rata com fan a la platja amb el top manta. Un joc que no pararà a curt ni mig termini  perquè vivim en una societat on moltes lleis estan fetes per una altra galàxia. De tant en tant es fa alguna batuda documentada a les zones conflictives amb unes quantes identificacions i sempre s’agafa algú que tenia el DNI caducat i anar fent fins la propera. Mentrestant vigilem que ningú prengui mal i tots ho acabem pagant d’alguna manera perquè la vida al carrer no és per tothom flors i violes i hi ha molta gent que ja no té res a perdre.

A tot això s’ha d’afegir que ja no convoquen places de policia de carrera i els nous són interins amb els mancances que això comporta i  també hem de contractar agents privats de seguretat perquè alguns clients hotelers  estiguin ben tranquils quan vulguin anar a na platja.