En la nostra
realitat actual hi ha moltes maneres de superar una negociació quan un és el
qui té el poder i l’altre només hi posa
la mà d’obra. Ignorem per un moment la
raó perquè és una cosa tan subtil que molts cops es trenca per la seva
fragilitat i subjectivitat. Els nostres polítics per solucionar un problema
poden apostar per una estratègia més que consolidada a casa nostra i que no
dóna bons resultats, però garanteix que al cap de quatre anys et torni a
demanar temps per acabar de posar la solució al tema.
Hi ha diverses
fases. Primer de tot es comença en actuar sense cap tipus d’informació en ver
la part afectada. Els de dalt fan i desfan al seu gust, sense consultar-ho a
ningú i buscant les persones, els temes, els camins que els hi puguin resultar
més favorables. En aquesta fase, la primera part domina absolutament a la
segona que s’ha de quedar mirant a la barrera a veure que passa. Sinó hi ha cap
contraordre la cosa segueix per aquest camí anys i panys i ningú hi diu res.
Davant aquesta
ignorància manifesta és molt possible que l’altra part faci alguna cosa
contundent. Per exemple anar a la justícia o a algun organisme que pugui redireccionar
la força principal. Llavors si la resposta és favorable i li toquen les crestes
al poder, la seva reacció és ràpida. El primer que fa és descarregar les culpes
en algun altre organisme que no té res a veure en tota la trama central. Sempre
hi ha algú que li toca pagar el pastís encara que no estigui ni convidat a la festa.
A partir d’aquí,
el següent pas es començar a fer reunions a totes les bandes a totes les hores
per no arribar mai a cap acord. Encara que en algun moment de crispació del
poder tinguin un moment baix i acceptin algun cosa que surt del que hi havia
per petita que sigui, a la propera reunió es tiren enrera. És una mena de
rotonda de reunió a reunió amb els mateixos temes, sense moure cap coma de tot
plegat. En el cas que hi hagi alguna petita variació, llavors el problema és la
seva aplicació. Aquest tema és ideal torna a la cistella de sempre i gira que
giraràs. El més important és tenir un bon calendari de reunions i portar un
munt de temes que es passen per alt per a la propera cita. Així entre en un
bucle que és un no parar fins deixar a la part feble confosa que ja no sap on
tocar perquè és una presa de pèl sense pal·liatius, tot és sempre igual. Moltes
reunions per no arribar enlloc. Evidentment aquesta postura estadísticament
dóna molt de sí perquè són moltes les hores invertides per donar tombs i tombs
a la mateixa rotonda.
El tercer pas és
buscar una empresa de fora que s’encarregui de fer la feina bruta. Tot allò que
els poderosos no volen tocar per no quedar malament amb ningú ho encarreguen a
aquestes empreses de portes giratòries on molts polítics segueixen cobrant quan
hagin deixat de figurar a les llistes dels càrrecs electes.
Llavors aquí ve
la màgia. Quan veus el l’esperat resultat d’aquest estudi, aquesta nova
proposta d’una empresa presumptament independent, professional, segura, fiable,
intueixes que tens el mateix que tenies al principi de tot, però tot amb
importants canvis teòrics. Al primer cop d’ull sembla que de tenir un tractor
hagis passat a tenir un vaixell, però quan aixequés el drap de la literatura
barata veus que ara només tens un carro vell amb moltes pretensions que no
deixen de ser bones intencions.
Aquesta és la
història real de molts processos en llocs on els responsables reals de tot
plegat no donen la cara i sempre s’amaguen darrera d’altres que no tenen cap
culpa en tot el procés. Fan de simples espectadors. Quan fallen els més propers
és busca una empresa que ja està preparada per fer aquest paper de dolent de la
pel·lícula que és la seva tasca real com tantes vegades ha fet amb altres
episodis semblants per no deixar malament els clients que són els qui paguen i els
que sempre tenen la raó encara que ells saben que no la tenen, però amb un
somriure diplomàtic tot s’arregla fàcilment i així anar fent un darrera
l’altre. Aquesta és la rotonda que es podria solucionar per una línia recta
entre dos punts, però en un país on els compromisos i els vots són massa
importants per fer el que toca sempre un s’ha de deixar portar per aquests dos
elements claus que són els que els mantindran en el poder un temps més al preu
que sigui, tot per fer, però moltes hores asseguts a taula per no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada