L’any passat
Calafell va treure de les seves propostes culturals el concurs de contes de
nadal, un concurs de poesia entre d’altres iniciatives destinades a reconèixer
els futurs artistes d’aquest país que amb els seus treballs s’anaven fent un
nom en el món de la literatura. Petits i grans competien per aconseguir un
premi en aquestes cites destinades a donar una empenta als creadors de casa
nostra. Gent de tot Catalunya i del País Valencià participaven en aquesta mena
de competicions culturals. Evidentment la localitat veïna ha trobat el seu gran
acte cultural en la cantada d’havaneres del principis d’agost que omple tota la
sorra de persones amants o simpatitzants d’aquest gènere musical. Una forta inversió
que està molt lluny del que destinaven a aquests guardons que busca posar el
nom de la localitat entre els festivals d’estiu de la costa catalana.
El Vendrell també
es dedica a aquesta política mediàtica a favor dels grans noms i deixant de
banda el treball a la pedrera. Potser més endavant els futbolistes titulars de
la nostra oferta cultural també els haurem d’anar a buscar a una altra
localitat perquè la nostra tasca de donar possibilitats a aquests joves des de
les escoles en el món de la creació ho hem desatès, deixant de banda un treball
que feia anys que es portava a terme a casa nostra amb la participació de
moltes persones i institucions públiques i privades
Enguany és el
torn del Concurs Literari Sant Jordi quan tot just es complia la LXVI edició. Una cita escolar anual que tenia el
goig de participar des de feia més d’una dècada com un dels molts membres del
jurat que era un dels eixos fonamentals de la cita literària. En els darrers
anys, s’havia plantejat canvis profunds en el certamen, però la cosa es va
quedar aquí sense prendre una nova direcció i una nova aposta. Eren ja uns
quants anys i les coses havien canviat molt. Hi havia una part prou important
com les xarxes socials o el món virtual que es podia treballar perquè tingués
un pes important en el concurs i d’aquesta manera que també s’actualitzés com
ho han fet els seus protagonistes en els darrers 40 anys com són els nens.
Doncs després d’una partida de tennis amb propostes cap aquí i altres en sentit
contrari, la cosa va tancar en fals i aturem el tema i a veure per on surt la
cosa. Esperem que aquest any serveixi per plantejar una nova proposta de cara
el futur, però el fet que l’any 2019 sigui any electoral no ajuda pas gaire a
endegar nous projectes culturals. Cal a dir que en el 2015 en aquest concurs hi van prendre part 1.156
alumnes del Vendrell de 3r de primària a 2n de Batxillerat, una xifra prou
rellevant del seu abast.
En els darrers
anys hem assistit silenciosament com el Vendrell perdia altres certàmens i premis que havien gaudit d’un reconeixement
arreu de Catalunya. No podem oblidar el Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà
que havia superat amb escreix les 10 edicions amb obres vingudes d’arreu de
Catalunya. Arran del funcionament de la nova Lira, va desaparèixer sense deixar
esquela. No oblidem el Premi Andreu Nin
d’investigació que també potser ha passat a millor vida o potser un bon dia
torna a sorgir com per art de màgia. El Consell Comarcal del Baix Penedès
organitzava fa un tems cada any un concurs de pintura i escultura de gran renom
que també ha desaparegut d’escena. Si es miren les parets d’aquesta institució
es poden admirar alguns dels treballs guanyadors.
No podem oblidar
el reconeixement anual a una dona de la vila que hagi destacat amb el guardó
anual del Teresina Martorell. Molts recorden encara el premi que s’emportava la
guanyadora obra de l’artista Roser Oter.
No parlarem del
concurs de pubilles i galants del Vendrell que per sort es va deixar de fer,
però la gràcia de la cita no era el tema sinó tot aquells escenari que es
muntava sobre el llac de Coma-ruga que era el millor de tot plegat. La resta
era per passar pàgina ràpidament.
No oblidem el
Track del Vendrell que un dissabte plujós del 2015 es va acomiadar per sempre
de la nostra història amb 8 edicions a la seva esquena. Un concurs de música
que estava emmarcat en aquesta comarca que sempre ha tingut tanta estima per la
música des de diferents punts de vista.
No ens cal crear
nous concursos sinó mantenir i treballar aquests que amb el temps sembla que
s’havien consolidat, però abans de fer canvis, doncs els traiem de circulació i
ja seguirem pensant en alternatives que difícilment arriben mai. Cada dilluns
que vaig a la ràdio encara penso amb les puntes de coixí i brodats a mà que
ocupaven la part baixa de l’edifici on està l’emissora municipal. Un record per
aquestes pubilles esforçades i enamorades d’aquesta forma creativa que també ha
petit els efectes de la política mediàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada