Perquè aquest
país comenci a funcionar el primer que hem de fer és donar democràcia als
partits que han de ser les plataformes d’on han de sortir els nostres líders i
referents polítics, tot i que darrerament això ha canviat una mica. El “procés”
català ha aconsellat agafar gent d’altres àmbits socials i posar-los al
capdavant de les llistes per salvar aquest país, mentrestant la resta de
membres de la formació s’ho havien de mirar des de la barrera. Aquesta és la
manera de fer política a casa nostra. Evidentment tal com funcionen avui les
coses, aquesta manera d’actuar no beneficia gens els partits, perquè
precisament la gent que hi pren part, en la seva majoria té intenció de passar
a l’altre esglaó que és formar part d’una candidatura i si hi ha sort tocar
alguna cosa de poder.
Si mirem en el
nostre entorn anirem veient com de mica en mica es van escollint els caps de
llista de les diferents formacions que concorreran a les properes eleccions
municipals que són les que més interessen perquè són més properes.
El que interessa
a molts polítics és mantenir el poder al preu que sigui. Alguns es pensen que
el càrrec d’alcaldable és una cosa vinguda del cel, llavors són capaços de
lliurar aquest destí diví a algú proper a la seva persona, obviant a la resta
de la formació. Estem en una mena de lideratges hereditaris dins cada partit
que funciona una mica com la corona, però la diferència és que aquí no cal que
sigui fill natural sinó que amb un dofí garantit també s’hi val.
La gràcia és que
tots els militants puguin escollir el seu representant a les properes
eleccions. Llavors aquesta persona ha de formar la seva llista segons la seva
manera de treballar i objectius amb el consentiment de la resta de la
candidatura que sempre ha d’anar marcant les línies principals de la formació.
Les preocupacions em vénen al cap quan algun el cap de llista d’un partit és
escollida per una assemblea sense que hi hagi alternativa. Llavors, els
presents només poden expressar el seu interès en un únic candidat amb el vot
afirmatiu o negatiu. Evidentment, els afiliats que veuen totes aquestes
maniobres per no quedar malament si tenen molt clar com anirà es queden a casa
o potser prefereixen anar a passejar el gos. Els qui acudeixen a l’acte per
escollir el líder espiritual només tenen tres opcions, sí, no o abstenció.
Evidentment si estan allà és que estan d’acord amb tot el funcionament del
procés intern, però sempre hi ha algú que tot i anar votar ho fa en contra de
la majoria immensa. Llavors quan dones el resultat i veus que en un petit grup
algú ha gosat votar en contra, tothom pensa qui ha estat el valent que ha
deixar anar la veu discrepant.
Nosaltres sempre
hem tatxat com a poc demòcrates alguns dels països de l’antic bloc de l’est
perquè quan tocava escollir a un manaire els resultats dels vots favorables
sempre superava com a mínim el 90 % dels votants, en alguns inclús estava dècimes de la unanimitat, però sempre hi
havia lloc pels dissidents.
Nosaltres anirem
veien en els resultats d’aquestes eleccions a casa nostra com en molts cops
tenim aquest tipus de resultat on la quasi unanimitat s’imposa deixant els
opositors totalment fora de circulació.
A banda que cada dia els partits polítics a casa nostra
cada dia tenen menys afiliats, veiem aquestes ombres d’unanimitat que no són, a
priori, un bon signe de democràcia interna. La gràcia és que en una formació hi
haguessin un parell o tres de candidats i
algú guanyés però sense aquestes majories de país de l’antiga Europa de
l’Est.
El poder per
escollir candidat a alcaldia cada dia recau en menys gent i quan això passa
quasi tots voten una persona. Aquest no és el millor camí que hem de seguir i
és un flac favor a la democràcia d’aquest país. Fins que no millorem això, serà
difícil que aquest país visqui en una democràcia real. Ens queixem molt del que
fan a Madrid, però més d’un cop també ens hem de mirar nosaltres mateixos a
veure què fem i on som i com hi volem arribar. Les llistes obertes arreglarien
tot això, però potser seria massa arriscat per molts partits de l’antic règim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada