De mica en mica i a mesura que passa el temps
cada dia els nostres consistoris amb alguna excusa o altra van externalitzant
serveis: aigües, cementiri, tributs, neteja viària, vigilància, nòminess,
manteniment d’edificis, control de plagues, missatgeria, neteja viària,
manteniment espais públics, jocs infantils, socorrisme aquàtic, zona blava,
aparcaments municipals etc. No sé fins
a quin punt arribarem que si ara per ara els principals plens municipals estan farcits de mocions i
propostes més aviat literàries que reals, d’aquí uns anys es dedicaran a
l’assaig directament. Periòdicament tindrem un ple on cada formació dirà la
seva. S’aprovarà una mena d’acord que vol dir moltes coses, però no diu res i
anar fent per tenir entretingut al poble que seguirà en el seu món paral·lel i
fent front als problemes reals de la ciutadania i no a tots aquests que ens
volen assignar però que en realitat només pertanyen a altes esferes del nostre
món
El tema d’externalitzar en realitat és una cosa que pot tenir la
seva part positiva, però evidentment es necessita d’un control de les tasques
encomanades i un seguiment de la tasca encomanada, quan aquest paper tan
important en benefici de l’administrat no es fa llavors hem begut oli perquè aquesta
empresa et pot aixecar la camisa les vegades que vulgui, en especial en aquells
contractes que són econòmicament molt elevats. En els nostres ajuntaments per
la fragilitat de les minories i pels pressupostos justets no se’ls permet
gaires focs artificials en els seus comptes anuals. Han d’anar tapant els
forats més urgents i intentar que tot rutlli dins la normalitat. En el moment
que la rutina es trenca i la polícia no ho pot solucionar amb la seva presència
llavors potser tenim u problema que no sabem com resoldre.
En els nostres ajuntaments ja fa anys que
estan acostumats a fer una mena de copiar i enganxar quan han de dissenyar els
pressupostos del següent exercici.
Llavors si hi ha alguna cosa de moda o han de pactar amb algun partit per
posar-hi algun element folklòric com els pressupostos participatius s’hi fa
constar una partida gran o petita i endavant que no ha estat res. Alguns cops
es fa servir aquests diners per a la finalitat original, però si en el
transcurs de l’any la cosa segueix igual és fa un modificació de partida i tot
arreglat.
El nostre futur més immediat és del tot
insegur amb el panorama política format per un estol de petites formacions
sense que ningú s’acosti a la majoria. També un altre element que és prou
important és el postureig. Alguns cops alguns partits s’han posat d’acord per
arreglar temes encara que sigui amb conviccions totalment oposades, però
aquesta política del quedar bé a la que ens estan acostumant ens està portant a
la política de gestos i formes sense que gaires cops s’entri en el quid de la
qüestió. Ningú arrisca ni un mil·límetre per por a perdre aquesta mínima
distància i tot queda en una mena de marc on ningú és ni aporta solucions
convincents.
Si de mica en mica anem cedint competències
que difícilment recuperarem perquè la màquina cada cop tindrà més compromisos i
menys recursos ens quedarem sense capacitat de maniobra. És com aquella persona
que lloga habitacions de cada seva, arriba un punt que ja no és amo ni del
passadís perquè va perdent poder al costat d’aquestes empreses molt fortes que
actuen a tot arreu amb uns principis molt clars que no són pas d’obra social
que alguns cops ens volen fer creure organitzant concursos per la quitxalla per
amagar les seves intencions reals.
Empreses més poderoses al costat de
consistoris més febles és el que de mica el nostre futur ens depara. Però
evidentment aquesta situació no preocupa gens ni mica als nostres polítics que
tenen molt clar que al cap de 4 anys han de tornar a passar per les urnes amb
un futur incert i que si toca canviar de discurs i organitzar xocolatades per
captar els vots dels avis doncs cap problema. La memòria de la gent ja no dóna
ni per un setmanari, imagina 4 anys endavant. Al final els polítics només
podran administrar el pal de la bandera, perquè la resta ho portaran un garbell
d’empreses petites i grans que aniran a garantir la seva permanència en el lloc
que no té perquè coincidir amb l’interès general. Si el poder públic no ho
vetlla de cap manera, doncs la solució és ben senzilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada