La propera
legislatura veient com va tot, hi hauria d’haver dues grans coalicions als
principals municipis: els de sempre lluitant perquè no canviï res, tot es
mantingui igual amb una mica de xapa i pintura perquè sembli que s’ha de fer
alguna cosa, però tot estigui igual que sempre. Aquí i caben forces de dretes,
esquerres, sobiranistes, anarquistes reedireccionats i el que faci falta. No hi
ha cap problema. Després a l’hora de la veritat ja es repartiran el pastís però
tots han de tenir clar que la base serà la mateixa que els darrers 40 anys
d’estar en el poder, amb cares noves, nous logotips, nous termes per utilitzar
de cara a la galeria més frescos i atractius que mai.
Després estan els
partits nous que volen canviar coses i que tenen ganes de començar a posar el municipi en el segle XXI i no pas
seguir l’esperit i la filosofia del segle passat. Aquests es troben que són
nous i la majoria no saben per on van les coses i quan parlen amb els clàssics
els convencen que van per mal camí i que tot està més que bé per seguir com
sempre hem estat. Al principi s’ho van creient, però a mesura que passa la
legislatura doncs la cosa va canviant de mica i van veient que tot aquells
somnis que tenien previstos en un principi eren factibles, però els consells
interessats els han portat a obviar una mica el seu projecte inicial.
Llavors passa el
temps i quan queda poc per la nova cita amb les urnes volen aplicar els seus
projectes, però ja no hi ha temps per fer grans canvis i només queda esperar a
la porta a veure si a la propera poden treure més regidors per tenir més
capacitat de decidir.
En ajuntaments
sense maniobra per inversions i amb una població dispersa i poc identificada
amb el seu territori és molt difícil arribar a la gent. Si s’aconsegueix és per
les sigles de partit i no pas pels representants en aquell municipi perquè és
molt difícil arribar a tothom. En les darreres municipals hi havia partits que
en els seus pocs mítings hi havia molt poca gent que no passava de 10 persones,
però a l’hora dels resultats van aconseguir treure els mateixos regidors que
altres que es van gastar una fortuna amb actes electorals.
La informació
gratuïta o de baix cost a les xarxes socials és bàsica perquè un projecte pugui
tirar endavant.
AL Vendrell ja
toca entrar al segle XXI amb noves cares i nous projectes. Els polítics de la
transició ja els toca viure tranquils a l’ombra d’una palmera mentre prenent
una beguda refrescant i s’ha de deixar pas als nous. Són pocs els qui els
coneixen, però si siguem aquesta política això no ho canviarem mai i quan ho
haguem de fer, el recanvi ja s’haurà cansat d’esperar.
Ara ens falta
imaginació i idees noves, de salvadors del món, lluitadors pel municipi ja
n’estem farts i tips mirant com ho han deixat tot en les darreres dècades. No
necessitem grans sermons que només miren si estan plens o buits els cubells de
la brossa, busquem artistes que vegin un grafit a la paret i un projecte
darrera una plaça morta de fàstic amb uns quants arbres pel mig i que només
aprofiten els ocells.
Els nous aniran
provant noves maneres de fer i interpretar la política, els vells seguiran
donant vida a la gran definició que explica moltes de les seves pseudoaccions
“qui dies passa anys empeny”. Aquest serà la gran dualitat. Ja hem perdut les
dretes i esquerres i ara ens toca resoldre el dia a dia que és una tasca més
costeruda que altres que al llarg de la democràcia se’ns ha plantejat. Aquesta
és la nova realitat que tindrem d’aquí un any i escaig.
No sé que passarà
però els clàssics de mica en mica van desapareixent del mapa. Fa dies que van
perdent poder de convocatòria i encara viuen del seu passat. El seu present els
pot trair però el seu futur és molt incert. Anirem veien com acaba tot el mapa
electorals a les diferents localitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada