Avui en dia veiem quines són les apostes
d’alguns establiments de casa nostra. Molts són els que juguen una dura lluita
pels preus, doncs es pensen que baixant preus poden augmentar vendes i poder
treure rendibilitat de la seva proposta arriscada, però segurament hi haurà
algun establiment o cadena amb qui no podran competir, llavors es veuen abocats
a una política sense sortida. Al cap d’un temps, si la cosa no millora, pots
veure un cartell de en venda o en traspàs. Hi ha altres establiments que
aposten directament per la qualitat i intentant demostrar als seus clients que
el preu és el menys important de la seva oferta perquè ells es basen en el
valor del seu producte. Possiblement aquest arriscats comerciants poden tenir
molta més sort en el nostre mercat perquè hi ha un volum de gent de la nostra
societat que no és el més ampli, però si el més fidel que quan va al carrer a
comprar prioritzant la seva qualitat sense cap tipus de dubtes. Jo això ho tinc
molt comprovat en el món de les fleques. Hi ha grans superfícies que amb un
euro et pot comprar tres barres de quart per casa i no són dolentes. Llavors
evidentment el petit comerciant de barri si juga a aquest joc està perdut, el
que ha de fer és treballar la qualitat, la varietat, els nous productes, tenir
una oferta com si fos la millor del món encara que potser és de les més cares.
Aquests establiments compten amb un clients fidels que aniran dia sí i dia
també a comprar el pa a aquestes fleques que ofereixen un ampli ventall de productes
de qualitat i amb gust molt millor que els altres encara que el preu es
dupliqui o tripliqui, però el seu poder no està en la lluita de preus sinó en
la qualitat, ningú pot competir amb ells en aquest terreny. Això també ha
passat en el món del vi, però ara el que es porta tenir una gran producció sinó
que sigui bona. Aquesta lliçó ens ha costat d’aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada