El dia 1
d’octubre de l’any passat va ser un data
prou rellevant per a tots nosaltres com
el 23 de febrer del 1981 a
nivell espanyol i l’11 de setembre del 2001 a nivell mundial. Són d’aquells dies que
abans de començar tothom sabia que estava predestinat a fer història. El primer
d’octubre és el punt d’inflexió d’un procés català que va començar amb
l’autonomia pactista de finals del 70 i va acabar amb aquest referèndum
d’autodeterminació passant per un seguit de fets i esdeveniments que molts
recordem. A partir d’aquí, estem vivint els efectes col·laterals d’aquest xoc
de trens que va tenir lloc aquell dia a Catalunya. Alguns van patir les seves
conseqüències en la seva pròpia carn. Aquí al Baix Penedès la cosa va ser molt
tranquil·la i no es va produir cap altercat com a altres zones del Principat.
Va ser un dia
intens per alguns que va començar el 30 de setembre quan varen decidir passar
la nit en algun local electoral perquè al dia següent les portes estesin
obertes per a l’esperat referèndum. La gent a les sis del matí ja estava en peu
apunt per a la jornada decisiva. Membres de les taules, problemes amb el cens,
xarxa, , rumors, quatre gotes de pluja, cues i més cues, mossos, helicòpter
sobrevolant, nervis, incertesa. A l’hora de dinar es va escampar un rumor que
les forces de seguretat venien a l’Andreu Nin on jo vaig passar la jornada
electoral. La gent es va preparar per a la tensa visita. Al final no va venir
ningú, però davant els dubtes es va decidir unificar tota la votació en el casal del Carrer General Prim del
Vendrell que tot i la moció aprovada pel plenari encara espera que es produeixi
el canvi de nom. En aquell tram de carrer van tenir lloc els moments més
emotius al Vendrell amb la gent al carrer emocionada, cridant, grups de cultura
tradicional, bombers, votants, alguna urna que anava i venia i molta il·lusió i
esperança repartida. Al final tots a casa i a per un nou dia inesperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada