Les noves
tendències d’alguns ajuntaments és dotar a l’administració d’alts càrrecs que
gestionin l’empresa segons les línies polítiques de l’equip de govern.
Aquestes són les
noves aportacions per a una nova administració que molts cops es pot traduir
amb la figura del gerent i del coordinador. Uns perfils que poden arribar en
una localitat mitjana a uns mínims de 60.000 euros bruts anuals per situar-se
en el punt de trobada entre els polítics i els funcionaris.
En una
administració on cada dia hi ha més serveis externalitats, l’aparició
d’aquestes figures només serveix per generar burocràcia en la part alta de
l’administració. El que fan falta són persones que facin la feina del dia a dia
que amb els salaris d’aquests personatges es poden satisfer un parell o tres
molt ben pagats segons el mercat.
Les noves
tendències no van pas en aquest camí sinó tot al contrari, agafar les diferents
parcel·les de poder i anar dividint i organitzant més espais perquè un
expedient des de que entra per la porta fins que arribi dalt de tot hagi de
passar per més portes i entrebancs. Una manera de repartir més les
responsabilitats. Si abans hi havia una persona que havia de decidir una cosa,
doncs ara en seran tres o quatre i així es poden també repartir les conseqüències
de tot plegat.
Evidentment
aquestes figures haurien de ser per persones vingudes de fora o algun
professional amb ànim d’escalador intern que sempre en pots trobar en qualsevol
col·lectiu. Aquests professionals vindrien a augmentar en general la massa
salarial, pel seu cost, però molt possiblement el ciutadà no ho veuria traduït
en la resposta de l’administració perquè aquesta seria més feixuga i amb més
etapes. El problema és que sembla ser que la gent tot i voler tenir
responsabilitats que justifiquin el seu salari en el fons aquest part negativa
de la nòmina intenta compartir-la amb una altra persona.
Encara sembla que
vivim en una època de “titulitis” de tot tipus, però per fer front a les
realitats molts cops és més útil l’experiència que no pas alguns màsters o
postgraus que et pots trobar al mercat a bon preu i moltes convalidacions. Un
món aquest que com s’ha vist amb la Universitat Juan Carlos I a Madrid també
s’espavila per treure rendiment comercial a la seva oferta. No oblidem que una
universitat també té una part important de negoci com ho pot ser un quiosc de
xurros a la via pública.
Si un organigrama
ideal fins ara pot semblar-se a una piràmide, les noves tendències d’alguns
il·luminats treballen perquè la part de dalt no acabi com la Torre Eiffel de
París sinó que sigui molt més consistent i ampla. En el fons tot això en
perjudici de la gent que mou la maquinària cada dia i que s’encarrega que el
motor funcioni dia a dia amb les mínimes instruccions. Evidentment cada dia
l’administració és complica però crear aquests comandaments no és pas la
solució sinó que tot al contrari, la resposta és més lluny i costa més de
trobar.
Una altra dels
objectius que tot i que no es vol reconèixer, però després de l’aplicació de la
realitat de tot això és convertir, polítics, càrrecs de confiança i gent de
partit en aquest tipus de funcionaris quan la seva opció política ha estat
descartada per la majoria de la gent.
Abans que es
quedin a casa sense cap nòmina, alguns d’una forma o una altra acaben ocupant
aquests càrrecs entre polítics i funcionaris. Molts d’ells sempre s’han sabut
moure en aquests ambients, alguns jugadors de bàsquet professional i altres
doncs ja controlen aquest tarannà que caracteritza a classe política que pot
acabar amb el copet a l’esquena.
Aquesta és una
mala praxis política que juntament amb les externalitzacions cada dia fan més
feble el paper de l’administració al servei d’una burocràcia ineficaç i d’unes
empreses que només pensen en el seu benefici propi ben lluny de l’interès comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada