En uns moments en
què quasi cada persona podria tenir el seu partit i costa moltíssim que una
formació mantingui una mínima estructura des de l’ANC estan demanant que els
independentistes s’uneixen de cara a les properes municipals.
Aquesta proposta
que queda molt bonica, però en molts casos com al Vendrell i Calafell són molt
difícils d’aplicar. Primer de tot perquè les dues formacions principals
d’aquest corrent ja han triat caps de llista, almenys al Vendrell i cada partit
segueix la seva estratègia individualment dels que facin la resta del mateix
àmbit.
En la nostra
realitat a vegades és més fàcil muntar projectes semblants amb altres
formacions ubicades en un altre punt del marc electoral que no pas barallar-ser
per uns vots en un espai que estar a tocar.
Al Vendrell en
aquesta legislatura tot i que varen anar de la mà en un bon començament al cap
de poc temps aquesta relació es va trencar i es van situar en posicions
diferents del poder local.
La gràcia de tot plegat,
almenys aquí al Vendrell és que cada formació vagi individualment a les urnes i
partir d’aquí que segons els resultats i si les condicions són favorables que
es posin a treballar en un projecte conjunt per tirar el municipi endavant.
Segons el que es
va veient actualment a les properes municipals del Vendrell es poden arribar a
presentar fins a 10 candidatures diferents sense que cap tingui, a priori cap
mínima sensació d’una majoria de regidors, fet que pot acabar en un municipi
ingovernable en la propera legislatura.
Ara mateix al
Vendrell hi ha coses molt més importants que la lluita independentista que és
una cosa que queda una mica lluny de les seves competències, tot i que aquí som
persones valentes i som capaços d’elaborar mocions pel que faci falta i les
retoquem una mica i queden aprovades per una unanimitat esfereïdora.
Ara mateix al
Vendrell no ens calen ni grans profetes que ens portin la felicitat universal,
ni organitzar marxes populars per declarar la independència a la plaça Sant Jaume.
Aquí ens cal una mica de seny i tenir un municipi mínimament net i que quan ens
vegin els turistes doncs a l’igual que poden gaudir del patrimoni que s’amaga a
Vil·la Casals també puguin passejar pels nostres carrers i places sense
sortejar tifes de gos, trossos de paper i altres petits detalls que es poden
trobar en les nostres vies públiques.
Pel que fa a com
enllestir el programa electoral es pot tornar a agafar el de les passades eleccions municipals fer un
retoc d’alguns termes i actualitzar-los i la cosa està més que enllestida.
Al Vendrell ens
deixem emportar per molts miracles que quan acaba el mandat encara estan allí
fent cua per la seva realització i es poden tornar a aprofitar per la propera
legislatura.
Per la idiosincràsia vendrellenca molts vots
quedaran fora de l’àrea de cobertura local. Encara que els partits muntin la
seva paradeta a la Rambla, molts votaran en clau catalana o espanyola perquè
estem en una localitat que s’ha convertit en una ciutat dormitori i són molts
que trepitgen la vila en moments puntuals i la seva vida la fan en altres
municipis del cinturó urbà de Barcelona.
El problema de
l’independentisme com tantes altres coses és que n’hi ha per donar i vendre i
val més que surtin les opcions més importants i la gent es posicioni a la urna
que no fem una candidatura per quedar bé amb molta ambigüitat i que es trenqui
a la primera de canvi perquè no es pot materialitzar ni en una moció d’aquestes
de pa sucat amb oli a la que ens tenen tant acostumats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada