En la segona
meitat de setembre el Kenneth Martínez va arribar a ser nomenat candidat del
PSC per l’alcaldia del Vendrell després d’un procés innecessari perquè tothom
sabia qui ho seria i per més inri no va tenir, segons diuen, cap vot en contra
ni en blanc o sigui tot a la una com passava a les grans “democràcies” del bloc
de l’Est fins fa unes poques dècades que han anat derivant en nous projectes
més participatius.
En aquesta
comarca el preu que hem pagat per l’experiència d’alguns polítics és molt alta.
El jove Kenneth venia a substituir a un dels alcaldes que més anys ha estat
governant al consistori vendrellenc amb 21 anys d’experiència al davant de la
capital nominal de la comarca del Baix Penedès. Un mira el Vendrell d’ara i els
dels anys 80 i no sé si hi pot trobar gaires millores. Ens hem convertit en una
ciutat dormitori amb grans nivells d’atur i fracàs laboral entre altres dades
estadístiques que no ens acompanyen. Sort que nostres cabdills sempre hem
apel·lat a la convivència, igualtat i benestar dels nostres conciutadans sinó
ves a saber on seriem sinó aquests no haguessin procurat sempre pel nostre bé.
Esperem que els
nous manaires no tinguin tant bones intencions i comencin a arreglar alguna
cosa perquè hi ha moltes coses al tinter començant per la casa gran i acabant a
la darrera vorera del municipi per arreglar. A veure que passa. Estem en la
situació zero. Després d’un endeutament de medalla olímpica tornem a la
normalitat amb uns nivells que de moment igualen els pressupost municipal que
és una dada que està dins la llei i que ens permet fer alguna cosa i tornar a
l’activitat.
Més enllà de la
costa, a l’altra punta de la comarca tenim un altre batlle que supera el del
Vendrell amb 23 anys manant a Sant Jaume dels Domenys. Estem parlant de
l’incombustible Magí Pallarès que ara que no es va presentar a les primàries
del seu partit de tota la vida que cada legislatura canvia de nom ha buscat un
altre racó en aquest ampli ventall municipal de la comarca i també vol tornar a
provar sort al capdavant del municipi. Pel que es veu des d’aquí, l’actualitat
del municipi segueix sembla que segueix en silenci sense grans miracles ni
ensurts. Pura rutina.
A Calafell, el
Joan Maria Triadó també és de la vella guàrdia, però s’ha col·locat al govern
de regidor amb cartera i va anar fent sense l’agenda de l’alcalde i el seu sofà
que tomba arreu escoltant a la gent.
El més normal en
les properes municipals és que les persones que anaven en llistes en els segle
passat donin pas a les noves generacions de gent que ja li toca governar els
seu municipi perquè ja fa anys que espera en la banqueta de la política a veure
si hi ha sort. Molts ja han desistit i possiblement ara són més feliços que
abans asseguts a què l’entrenador del partit
els poses en uns llocs privilegiats de les llistes.
Tots aquests
professionals de la política ja tenen lloc d’on poder seguir obtenint un bon
salari en cas que encara no tinguin la jubilació. Entre els consells comarcals,
diputacions i empreses amigues segur que hi trobaran la seva nòmina assegurada.
No cal en molts casos ni que vagin a fitxar perquè en algun cas millor a caseta
i entretingut.
La situació
catalana actual i espanyola pot generar molts canvis en els municipis de casa
nostra perquè en poc temps han canviat moltes coses i alguns encara fan servir
els mateixos mètodes que a finals dels
segle passat que poden ser útils per alguns dels seus contemporanis però no
arribarà a la gran massa de vots que és el qui marca la diferència en el darrer
moment.
Hem pagat molt
alt el preu d’alguns polítics que l’única cosa que tenien era experiència
perquè només cal veure el resultat del seu llarg mandat. Sense idees i
sortejant les demandes del poble. Ja
toca fer alguna cosa. Estem en un lloc que no ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada