Després de la sentència del Tribunal Suprem, la
gent del carrer s’ha mogut no ja per la independència sinó per la dignitat
humana que afecta a tothom que ocupa aquest planeta. Podem ser rics, pobres,
catalans, xinesos, catòlics o budistes si fa falta, però un dels principis
bàsics recollits en els tractats legals universals és la dignitat, com la
llibertat, la llibertat de pensament i d’opinió.
Fa uns segles la cultura era de quatre gats que
portaven a la resta del poble per allí on els interessava. Fa quatre dies
cadascú llegia un diari o mirava una cadena de televisió segons qui votava a
les urnes perquè encara hi havia molts segments de la societat que creien a
ulls tancats tot allò que venia de certes fonts, però avui en dia les xarxes
socials han trencat aquests corrals on la gent només menjava el que li donaven.
Avui en dia pots triar i remenar i escollir allò que tu vols escoltar. En
aquests moments ja no es important ni saber la llista dels reis gots, ni els
afluents de l’Ebre simplement ens estem acostumant a ser crítics amb tota la
informació que tenim als nostres voltants.
Els polítics d’aquí i d’allà s’estan oblidant que
la gent pot pensar i que aquest és una de les poques característiques que ens
fa diferents de la majoria dels animals. Fins ara ens tenien posats en una cova
on tots pensaven igual i es creien lliures, però en el fons estaven alimentats
per una informació manipulada.
En els pobles petits i una mica més gran sempre hi
hagut fins ara el cabdill que era qui remenava les cireres. Posava els seus
amics en els llocs de control perquè no hi hagués res que sortís del seu
projecte. Per a la contractació de les obres i serveis principals es rodejava
dels amics que li feien aquesta feina i se servia d’ells per anar posant els
amics i parents a treballar perquè entre tots tinguessin el patí controlat i no
hi hagués cap veu dissident que trenques l’harmonia del corral.
Més endavant quan els qui estaven a l’oposició van
veure com es repartir el poder local van accedir a una mena de pacte de
silenci, llavors les cireres es repartien entre més gent. Cadascú mirava cap al
lloc que li tocava i l’altre deia que si a tot el que se li proposes per no
trencar l’harmonia local. No sempre la persona que ha mogut el fils d’una
localitat ocupa cap càrrec important dins el teixit social, la majoria de cops
intenta passar desapercebut dels mitjans de comunicació per poder actuar amb
més llibertat. Ell només té el telèfon preparat per si s’ha de fer o evitar
moviments perillosos.
El pas del temps és que amb la nova ciutadania que
veuen com està muntat aquest negoci ja no es troben tan predisposades a
repartir-se el poder i llavors comencen a disparar contra aquest búnquer que
s’ha anat forjant amb el pas del temps al voltant del poder.
La nostra realitat va molt més lluny. En les
xarxes socials cada dia tenen més força els “Influencers” que són persones que
l’única cosa que fan es explicar allò que veuen amb els seus ulls. Evidentment
no tots són objectius, però a base de contrastar diferents versions pots
aconseguir una versió més digna i sensata del que passa al teu voltant.
Al llarg del temps els homes hem inventat moltes
coses i ens hem cregut lliures, però amb en els darrers anys tot això era una
ficció perquè semblava que ens tenien en un cinema tancat i nosaltres confoníem
la pel·lícula del moment amb la realitat que ens volien vendre.
Els que van viure la repressió franquista dels
darrers anys de la Dictadura han tornat a reviure la seva adolescència lluitant
pel mateix que ho feien llavors i sota les mateixes porres que ara. A al gent
jove amb un futur precari no els parlis de futur, sinó de present, de
realitats. La seva és una jornada de 12 hores cobrant per sota del que marca el
Salari Mínim Interprofessional. No tenen res a perdre i molt a guanyar. Ja
s’acaben els corrals socials amb els quatre de sempre. La seva realitat ha
quedat obsoleta, ara és el torn de tots. Ja era hora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada