Repassant les ordres del dia dels plenaris vendrellenc
vas descobrint de mica en mica que el ple municipal és l’orgue ideal per parlar
de literatura. Massa cops passa aquest fenomen quan les competències del
plenari estan traspassades a la Junta de govern que és on es cou el dia a dia
municipal.
Aquesta és la gran finalitat dels 21 regidors allí
reunits sota la mirada i el control del literat major amb un vot que val un 15%
més que la resta dels seus companys per això s’anomena vot de qualitat. Una
eina que pot anar molt bé per si cal lidiar un empat tècnic i posar el seu plus
en el costat que interessa per acabar de decantar el fidel de la balança
a un costat o a un altre.
Aquestes trobades literàries on els dolents de la pel·lícula
s’acostumen a encarregar de buscar arguments de debat perquè els bons hi puguin
dir la seva. Al final d’aquesta orgia cultural és tots puguin votar. Els més
agosarats a vegades opten per l’explicació de vot que serveix per deixar
constància del seu parer a banda del debat literari que caracteritza aquestes
sessions. Sempre hi ha un treball conjunt en favor de l'harmonia del col·lectiu
passa quan una història proposada no acaba de fer el pes a la banda perversa
dels representants de la societat llavors toca aplicar un petit joc de paraules
perquè tothom estigui content i la cosa segueixi endavant fins al proper punt
del guió marcat per a la partida. En aquestes disputes sempre guanya l’ambigüitat
i la superficialitat.
En aquestes trobades mensuals amb un públic fidel no hi
poden faltar uns precursors de la secció de precs i preguntes preparats
amb una bona dosis de paciència fins que arriba el seu torn quan acabi el guió
marcat. Aquests posen llum i color al castell de focs final de la sessió a una
hora i amb un final imprevist.
Aquestes trobades culturals generen un seguit de documents
en paper i format audio i imatge que es podran consultar quan es vulgui per
aquelles persones que no hagin pogut assistir a la gran trobada literària
mensual. Altres dels seus protagonistes en directe en un moment de pau
interior repassaran els punts més àlgids de la cita mensual. Pensa que
l’aforament és molt limitat. Només 25
persones amb un control exhaustiu per accedir-hi, donat el greu risc subliminal
s’ha d’accedir a la sala de sessions
ensenyant el carnet d’identitat per evitar alguns atac sorpresa d’algun
amant dels gèneres de terror entre la multitud anònima que acostuma a
participar d’aquests clubs de lectura amb votació final.
Durant més de tres hores que acostuma a durar la trobada
literària podem trobar els grans defensors del “buenisme”. Són aquestes
persones que amb una comissió, reglament o similar són capaços d’arreglar ipso
facto tots els problemes endèmics del Vendrell. La participació ciutadana és la
solució universal per a la vila per dotar-la la dels mecanismes per municipi on
tots els somnis es facin realitat.
En alguns moments de la sessió es nota l’alt nivell
filològic dels participants perquè aposten, miren i remiren algun terme
que no acaba de quadrar dins l’enunciat resultant. És en aquests moments en què
veus clarament que l’esperit filològic impregna definitivament tots els membres
d’aquestes trobades literàries.
Si es fa un recull de les paraules més utilitzades en
aquestes vespres filològiques trobem que igualtat, feminisme, solidaritat,
participació sempre han estat les més populars. Darrerament Lgtbiq ha entrat
amb molta força a l’igual que cohesió territorial.
Una de les coses curioses de tot plegat és que en un 90%
dels casos ja es coneix la votació final d’aquestes tertúlies literàries. Són
pocs aquests casos que estan a l’aire fins el moment final, però aquest efecte
sorpresa cada legislatura va perdent poder. Els veterans de les trobades
literàries mensuals sempre voten en el mateix sentit seguint el paper de bons i
dolents. Algun nou fitxatge de la trobada té la potestat de variar de vot, però
a la resta tots van ben units fins que el literat major dóna per acabada sessió
amb càmeres i micròfons. Llavors sense la presència dels escribes
oficials els representants del poble poden fer les seves aportacions que
de mica en mica aniran responent els diferents ponents segons el contingut i
esquivant aquells temes que no interessa o mostrant la seva poca memòria en
alguns casos.
Per acabar cada sessió, un de cada color literari exposa
com ha anat la reunió. Molts cops dedueixes després d’escoltar-los a tots que
han anat a diferents trobades, però aquesta és la màgia de la literatura que
cadascú en té la seva visió del que s’ha debatut. Tot això genera una mica de
rebombori a les xarxes socials que dóna aquest punt de misteri i ficció a
aquestes trobades literàries mensuals, però la majoria són bastant insulses i
avorrides. Sempre està millor gaudir del “Cine de Barrio” que té més contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada