dimarts, 14 de juliol del 2020

El problema del Vendrell està als nostres peus





Un dels problemes més populars que afecta al Vendrell avui en dia el podem trobar amb certa freqüència als carrers i places de la vila és la neteja i derivats. Aquesta situació és multiplica en aquests mesos amb l’augment més que considerable de veïns de segones residències i turistes.
El Vendrell té un servei de neteja i recollida de brossa habitual  per sota de les seves dimensions reals. Aquesta incongruència es multiplica quan la població del padró s’incrementa com passa en els mesos d’estiu.
Si comparem el municipi amb una  casa amb   jardí de 400 metres quadrats i piscina, doncs el servei vigent encara no cobreix   200 metres d’aquesta superfície pel que fa a neteja i recollida selectiva. Evidentment el nucli central de la vila està relativament net, però encara té pendent el tema de la recollida selectiva que s’ha de fer en uns paràmetres concrets perquè no es poden encabir contenidors en aquesta zona al voltant del campanar. Llavors en alguns moments per diferents motius com el mal temps o l’augment de l’activitat en alguns establiments aquest sistema també queda obsolet amb les conseqüències que tothom coneix de restes escampades per aquests carrers.
Un altre tema que tenim és el tema de l’enllumenat públic que en algunes zones, en els millors dels casos,  amb quatre gotes ja deixa de funcionar, com és el cas d’algunes zones de Sant Salvador.
Aquesta és la normalitat de cada dia, llavors aquí tenim altres ingredients que li donen més alegria i ambient  a aquest panorama a voltes preocupant i poc atractiu de cara al turisme.
Un dels temes que està pendent que acabi de funcionar és el tema de la recollida de la poda. Fa uns anys es van ubicar en diferents parts del municipi uns contenidors on la gent podia deixar la poda. Evidentment aquesta bona voluntat política aviat va ser substituïda pel giny d’alguns professionals o privats que aprofitaven aquests recipients per deixar les restes de poda entre d’altres andròmines encara que fossin d’altres municipis. Ara tenim les saques que fa el seu servei, però pel que es veu en aquest panorama encara no s’ha convertit en la solució definitiva a aquest problema perquè encara hi ha molts cops restes de poda dipositades en els millors dels casos al costat del contenidor.
Un altre tema que tenim en els nostres carrers i places són les males herbes que es van obrint camí entre les voreres i altres espais presumptament urbanitzat. Una moció municipal va deixar que s’apliqués el glifosat per portar a terme aquests tractaments herbicides. Llavors van aparèixer els antics mètodes de l’aixada que van quedar molt desfasats per tenir uns espais públics mínimament lliures d’aquestes plantes salvatges que van ocupant el lloc que els pertoca per simple llei natural.
Tot aquesta neteja enguany s’ha pertorbat considerablement també per culpa de la pandèmia, però els altres anys anteriors també ha patit importants mancances en el seu servei rutinari. El Vendrell té una superfície de 36,82 km2 que engloba més de 50 urbanitzacions i nuclis habitats. Vam potenciar durant anys el creixement un poble insostenible i ara paguem les seves conseqüències.
Tots aquests serveis s’haurien d’ampliar a la necessitat real del municipi i als seus fluxos poblacionals per tenir a priori coberts tots els racons d’aquest terme municipal i evitar les situacions que estem vivint contínuament tal com es pot veure en les xarxes socials.
La millor promoció de la vila és que tinguem el territori en condicions, llavors els 40.000 habitants  registrats i els més de 140.000 que tenim en alguns punts del calendari anual seran els millors ambaixadors d’una vila neta i controlada. Aquest és l’anunci que pot arribar més lluny i amb més força. Evidentment no hi faltaran els incívics, però no seran tan nombrosos si el dia a dia d’aquests serveis poguessin donar un servei més ampli i efectiu del que tenim actualment.
En el dia a  dia està el nostre futur. No necessitem ni grans conquestes ni grans fites per assolir. Els principals reptes els tenim a sortir de casa a tocar els nostres peus.