La nostra societat i l’ésser humà des de tots els temps té uns principis als quals no es poden renunciar perquè formen part de la nostra espècie. En molts casos han servit per la pròpia evolució de l’espècie.
Un
d’aquests fonaments és el dret a cobrir les necessitats bàsiques com
l’alimentació i habitatge. Hi ha persones que estan en el territori en una
situació alegal que no els permet accedir al mercat laboral que els pot
aportar un salari ni tampoc tenen accés a les ajudes socials per cobrir les
seves necessitats més immediates. Llavors en aquestes circumstàncies el més
normal que aquests persones trobin alternatives en altres marcs que no han de
ser molts cops el que és considera estrictament legal i curós en la nostra
societat. Hi ha coses com el pa i l’aigua de cada dia que tothom té clar que és
bàsic com a éssers humans que som per sobre tota la normativa que et puguis trobar.
Llavors
quan un govern consent aquest tipus de situació precària també hauria de
tolerar d’alguna aquests camins foscos i
més en situacions especials com la que estem vivint actualment. La nostra
societat ja fa dies que té una part de l’administració saturada en especial la
que atén aquestes persones que estan tot just al costat de la legalitat vigent
i alguns potser per força major ja han creuat una cama a l’altra banda de la
línia roja perquè no troben resposta en la part adient.
Un dels
greus problemes que hem tingut arran del coronavirus és que el confinament es
va carregar quasi sistemàticament el que era l’economia submergida que permet
viure o sobreviure a moltes famílies amb feines que si les legalitzessin potser
tindrien més despesa de papers que no pas els ingressos nets que obtenen
per portar a terme aquestes professions al marge dels
protocols oficials. Alguna cosa falla en aquest camp. La despesa social dels
nostres pressupostos cada dia és més elevada sense que donem alternatives a
aquestes persones perquè puguin pescar una oportunitat en el mercat laboral.
Evidentment
que nosaltres formen part d’una cultura i d’unes tradicions que a vegades
sembla que amb el pas dels anys alguna vagi canviant de mica en mica per
adaptar-se als nous temps.
La nostra
climatologia és una de les coses que marquen aquests costums consolidats. Si
nosaltres que vàrem patir tres mesos durs de confinament en el segon trimestre
d’aquest any ens tornen a tancar els bars i els restaurants, potser hi ha gent
que es quedarà a casa, però altres es tornaran a trobar a l’aire lliure o a
casa d’algú per seguir fent vida social. Si es tanca un pàrquing exterior a la
nit perquè la gent no quedi per fer festes nocturnes, doncs potser algú es
quedarà a casa però la majoria anirà a la cerca d’altres opcions on puguin
portar a terme la seva història i anar fent.
Evidentment
que sempre podem aplicar sancions dels diners que tu vulguis, però en alguns
casos estem parlant de persones que viuen d’ajudes socials i viuen al
marge de les tradicions i costums de tenir un número de compte corrent que es
pugui embargar. Alguns d’aquests només tenen mòbil i poca cosa més.
Per altra
banda, veus que la gent es mou amb transports públics saturats i en empreses on
el teletreball no saben ni que existeix o altres tenen l’excusa que simplement
no el poden portar a terme per la seva especialitat professional. Hi ha coses
que no les acabes d’entendre o millor no intentar-ho.
Tot això
barrejat amb una gestió de la pandèmia que ha estat pèssima entre els govern i
els jutjats que s’anaven passant ordres i contraordres deixant a la gent del
carrer astorada perquè no sabien a qui fer cas ni quan començava o acabava tot
plegat.
El més
trist de tot plegat que molts establiments varen aguantar la primera crisis del
coronavirus estoicament perquè venia l’estiu i hi havia optimisme social, però
ara de cara al Nadal i amb el més calent a l’aigüera potser més d’un tanca la
paradeta i de mica en mica ens anem carregant una economia ja prou fràgil que
ens pot portar a una situació dramàtica a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada