La
Biblioteca Popular del Vendrell va celebrar el passat dissabte 17 d’octubre un
segle de vida entre nosaltres. La seva inauguració amb tota la flor i la nata
de la societat vendrellenca i la presència de figures destacades de la política
catalana com el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. Un període
que emmarca un de les èpoques daurades de Catalunya al llarg del convuls segle
XX. El cost de l’obra va ser de 40.000
pessetes el que avui representarien uns 240,405 euros que ens podia resoldre la
compra d’una família de 4 persones durant un parell de setmanes sense excessos.
La primera pedra es va col·locar per la festa major del 1917 i no va ser fins
la Fira del 2020 en què es va obrir al públic.
Aquesta ha
estat una de les eines perquè la cultura arribes al poble perquè tothom pogués
accedir al coneixement que és una de les armes mes poderoses dels nostres temps
per aconseguir canviar el món. Durant molts anys la cultura ha estat patrimoni
principalment de les classes nobles i burgeses i de l’església, com no. Això
els ha permès guiar a la resta de la societat cap allà on els ha interessat. En
els darrers segles també han aparegut esporàdics personatges de les classes més
desafavorides que per alguna raó han tingut contacte amb la cultura i han
liderat importants moviments socials per exemple Dolores Ibárruri, “la
Pasionaria”.
Avui en dia
que estem saturats d’informació gràcies a les xarxes potser el que ens cal és
saber triar el gra de la palla i lluitar contra les notícies falses, però en
aquella època com ara, la informació és sinònim de poder.
La cultura
era patrimoni de quatre famílies que es podien permetre el luxe de comprar
llibres i també d’educar els seus fills fins a una edat raonable. La
universalització de l’ensenyament no ha arribat fins al segle XX després de
l’empenta que van suposar l’extensió arreu dels ideals de la Revolució Francesa
uns pocs segles enrere.
Quan jo
tenia 18 anys tothom força eren les famílies que tenien a casa seva alguna
enciclopèdia com la Gran Enciclopèdia Catalana o la Larousse que potser eren
les més populars a casa nostra. Aquesta eina et permetia complir amb bona part
dels deures de l’escola. Altres cops havies d’anar a buscar un llibre
especialitzat que t’aportes la informació necessària a la biblioteca. Avui en
dia aquests espais estan portant a terme altres funcions perquè amb el temps
com moltes altres coses s’han d’actualitzar.
Avui en dia
és un punt on es pot trobar una de les incorporacions més revolucionàries a les
nostres vides com el wifi que s’ha convertit en un element clau per treure
profit a altres aportacions tecnològiques innovadores com els ordinadors i el
telèfon mòbil.
És un lloc
on es pot estudiar tranquil fora de casa tal com s’ha demostrat en aquests caps
de setmana que s’ha obert per atendre els necessitats de tranquil·litat per
aquells estudiants que estaven en períodes d’examen.
La biblioteca
és un punt de trobada per a generacions diferents. Per aquells joves que han de
fer un treball, per aquells que volen parlar d’un llibre i per als més petits
que estan descobrint el moviment dels astres o volen saber les passions de la
bruixa del bosc.
La
Biblioteca serveix com a eix cultural on gent de totes les edats i condicions
s’hi troben amb la finalitat de compartir cultura, experiències, gustos,
vivències, projectes i tantes altres coses que serveixen per fer teixit social,
per fer xarxa, una eina tan necessària avui en dia en la nostra societat
individualista.
La
Biblioteca del Vendrell que el 2005 va canviar d’emplaçament per posar-se on
abans estava un dels llocs mítics del Vendrell com el Cau de l’Arc segueix fent
la seva feina de formigueta i està allí al nostre abast a través de les xarxes
i en cos i ànima perquè aquest cor de la cultura local segueixi bategant amb
força arreu encara que la societat estigui confinada com va passar el passat
Sant Jordi. Per molts moments, mesos i anys seguiu mantenint encès
aquesta llum que ens ajuda a veure-hi més clar en el nostre camí per la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada