Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Un segle de la Biblioteca Popular del Vendrell



 La Biblioteca Popular del Vendrell va celebrar el passat dissabte 17 d’octubre un segle de vida entre nosaltres. La seva inauguració amb tota la flor i la nata de la societat vendrellenca i la presència de figures destacades de la política catalana com el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. Un període que emmarca un de les èpoques daurades de Catalunya al llarg del convuls segle XX. El  cost de l’obra va ser de 40.000 pessetes el que avui representarien uns 240,405 euros que ens podia resoldre la compra d’una família de 4 persones durant un parell de setmanes sense excessos. La primera pedra es va col·locar per la festa major del 1917 i no va ser fins la Fira del 2020 en què es va obrir al públic.

Aquesta ha estat una de les eines perquè la cultura arribes al poble perquè tothom pogués accedir al coneixement que és una de les armes mes poderoses dels nostres temps per aconseguir canviar el món. Durant molts anys la cultura ha estat patrimoni principalment de les classes nobles i burgeses i de l’església, com no. Això els ha permès guiar a la resta de la societat cap allà on els ha interessat. En els darrers segles també han aparegut esporàdics personatges de les classes més desafavorides que per alguna raó han tingut contacte amb la cultura i han liderat importants moviments socials per exemple Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”.

Avui en dia que estem saturats d’informació gràcies a les xarxes potser el que ens cal és saber triar el gra de la palla i lluitar contra les notícies falses, però en aquella època com ara, la informació és sinònim de  poder.

La cultura era patrimoni de quatre famílies que es podien permetre el luxe de comprar llibres i també d’educar els seus fills fins a una edat raonable. La universalització de l’ensenyament no ha arribat fins al segle XX després de l’empenta que van suposar l’extensió arreu dels ideals de la  Revolució Francesa uns pocs segles enrere. 

Quan jo tenia 18 anys tothom força eren les famílies que tenien a casa seva alguna enciclopèdia com la Gran Enciclopèdia Catalana o la Larousse que potser eren les més populars a casa nostra. Aquesta eina et permetia complir amb bona part dels deures de l’escola. Altres cops havies d’anar a buscar un llibre especialitzat que t’aportes la informació necessària a la biblioteca. Avui en dia aquests espais estan portant a terme altres funcions perquè amb el temps com moltes altres coses s’han d’actualitzar.

Avui en dia és un punt on es pot trobar una de les incorporacions més revolucionàries a les nostres vides com el wifi que s’ha convertit en un element clau per treure profit a altres aportacions tecnològiques innovadores com els ordinadors i el telèfon mòbil.

És un lloc on es pot estudiar tranquil fora de casa tal com s’ha demostrat en aquests caps de setmana que s’ha obert per atendre els necessitats de tranquil·litat per aquells estudiants que estaven en períodes d’examen.

La biblioteca és un punt de trobada per a generacions diferents. Per aquells joves que han de fer un treball, per aquells que volen parlar d’un llibre i per als més petits que estan descobrint el moviment dels astres o volen saber les passions de la bruixa del bosc.

La Biblioteca serveix com a eix cultural on gent de totes les edats i condicions s’hi troben amb la finalitat de compartir cultura, experiències, gustos, vivències, projectes i tantes altres coses que serveixen per fer teixit social, per fer xarxa, una eina tan necessària avui en dia en la nostra societat individualista.

La Biblioteca del Vendrell que el 2005 va canviar d’emplaçament per posar-se on abans estava un dels llocs mítics del Vendrell com el Cau de l’Arc segueix fent la seva feina de formigueta i està allí al nostre abast a través de les xarxes i en cos i ànima perquè aquest cor de la cultura local segueixi bategant amb força arreu encara que la societat estigui confinada com va passar el passat Sant Jordi. Per molts moments,  mesos i anys seguiu mantenint encès aquesta llum que ens ajuda a veure-hi més clar en el nostre camí per la vida.