No volem trens gratis

No volem trens gratis sinó trens que funcionin i ens permetin una mínima confiança en els seus horaris. Sinó com passa en molts casos has d’anar a l’estació a veure quan passarà la propera circulació. Evidentment aquesta és l’eina política clau per una banda per dir que aquí som molt bona gent i tot ho tenim gratis sense haver de pagar res i per altra banda, la justificació perfecta per no destinar ni un cèntim més a aquest pilar d’estat com és la Renfe i l’Adif.

La gent està disposada a pagar, bé la majoria, sempre hi haurà alguns que se saltaran les barreres i no passarà res. La gent està d’acord a tenir un servei a un preu raonable, però que si tu tens una cosa gratuïta, però va com va al final i en cas de desplaçar-te amb la necessitat d’arribar abans d’una hora potser agafes un altre mitja de transport o simplement el cotxe. Al final tots hi perdem perquè la inseguretat és un risc que alguns no poden o no volen córrer.

Fa un parell anys que tots tenim algunes de les autopistes més transitades d’aquest país gratuïtes. Això ha provocat que s’hagin saturat i molts cops resulta més ràpid agafar una via convencional i deixar les vies ràpides que estan massa congestionades. Potser per acabar d’arreglar tot això que algunes autopistes com la Pau Casals que té uns preus de luxe passi a unes tarifes normals o entri també dins la gratuïtat que domina el mapa de carreteres de casa nostra. L’entrada d’aquestes noves vies podria permetre que tot funcionés d’una manera més normal i raonable.

No necessitem ni beques menjadors, ni beques d’autobús simplement el que s’ha de fer es que tothom tingui un salari digne i que es gestioni com treure el màxim rendiment als seus diners. Feina per tothom i ben pagada. Aquest és el millor remei per a tothom perquè la gran majoria de gent es pot guanyar les garrofes d’una manera o d’una altra. Pels qui per malaltia o altre no pot accedir a mercat de treball doncs que puguin cobrar una paga normal que li permeti arriba a cap de mes amb una mínima dignitat i que no li calguin altres ingressos públics per arribar a cap de mes.

No necessitem un país on una part dels ingressos es destinin a serveis socials i a seguretat. Llavors aquí el que tenim és un greu problema perquè el que realment tenim és una vila precària que no es capaç de donar sortida laboral a la majoria de la població per això es produeixen aquests desajustos.

Pagant uns bons salaris a la gent i tothom es pot espavilar per posar el seu granet de sorra a la riquesa. Ara si els pocs que treballen necessiten ajuts socials per arribar a cap de mes perquè la seva nòmina és ben senzilla, doncs aquí tenim un greu problema deixant a l’estat un greu problema de creixement econòmic que no li permet destinar aquests diners a inversions que podrien permetre tirar l’economia de la contrada.

El que no pots permetre que amb el Salarí Mínim Interprofessional no et pots permetre ni pagar el lloguer d’un pis de moltes ciutats catalanes. Això si que és una autèntica mala passada per totes aquelles persones que han de dependre d’aquests salari o de l’atur que també et posa ben aviat fora de circulació.

No volem trens gratis que circulin per unes xarxes sense manteniment i quan et despistis pots acabar en urgències d’algun hospital per un nou esvorant provocat pel temporal marítim.

Cada dia som més pobres i ja no tenim recursos per fer la revolució amb les vagues i similar que això comporta per fer caure un regim. La nostra força més valuosa ara per ara són les xarxes socials que arriben a més llocs.