El tema de
l’ensenyament està perdent el seu interès. A mesura que passen els anys i per
evitar frustracions, crisis emocionals, depressions i altres patologies
perilloses s’està aplanant el camí perquè tothom aprovi els cursos i el fet de
repetir sigui en els casos de jutjat de guàrdia. Aquesta és una manera de
carregar-se el sistema quan l’alumne sap abans de començar que els exàmens són
un pur tràmit i tot és qüestió de passar anys perquè la resta funciona
automàticament.
Després tenim
aquí un greu problema amb el jovent que no el volem educar perquè el preferim
borrego amb títol que repetidor sense títol. Després passen coses perquè els
joves destrossen coses, es fan d’alguna secta perillosa, es dediquen als
negocis il·legals, són persones violentes, són carn de psicòleg i psiquiatra.
La culpa és nostra perquè a aquests joves amb esforç zero han aconseguit un
títol que no vol dir que tingui els coneixements oportuns sinó simplement que
ha estat uns anys escoltant un professor dient unes coses, ha estat a classe no
demostra ni que l’hagi escoltat perquè molts cops ni això.
Estem aixecant
un edifici sense base. Ja només contractem policies perquè sabem que no ho
podem arreglar de cap altra manera.
Només els antidisturbis armaris ens podran parar aquesta tempesta que
ens ve a sobre per deixar pujar una generació sense base, sense criteris i
sense esforç. Gent enganxada a les
pantalles que no saben ni volen sortir d’aquest món virtual. A vegades no saben
si tenen una pistola de veritat o una de mentida. Estem en una societat
explosiva a veure per on petarà tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada