La sequera ens trastoca

 

Tranquils no passa res, tenim els pantans que semblen rierols de la conca Mediterània. Una part important de la població quedarà sota mesures dràstiques de reducció del consum d’aigua. Abans d’anar a la dutxa haurem de mesurar l’aigua en cubells fins saber on podem arribar i quina hem d’estalviar. La llarg del al costat de l’aixeta harem de tenir la llibreteta i anar apuntant quina és la quantitat que utilitzem. Aquesta és un mesura absurda que la gent no practicarà i qui més qui menys se seguirà guiant per la seva intuïció. Si abans refregava el dos cops amb aigua, ara li tocarà només fer-ho un cop. S’ha acabat passa dos cops l’aigua a la verdura abans de posar-la a l’olla. Una l’hem de filtrar i reaprofitar per una segona neteja per si encara queden restes.

Això si els municipis seguiran sense revisar les seves canonades obsoletes que perden més que una altra cosa, perquè això d’anar renovant el tema és una cosa que no es ven políticament i estan allí fins que siguin un filtre i perdin tanta aigua com passa per allí i llavors vingui una subvenció d’Europa que ens obliga a fer aquest gest. Sinó aquestes canalitzacions estaran all fent que els foradets siguin una mica més grans.

Evidentment estem en plena sequera, però nosaltres seguim  plantejant jardinets pel futur del Vendrell com el que es vol fer al Botafoc o a la Rambla Cañas amb uns quants arbres més. No parlem del faraònic projecte de Caldea del cinema Brisamar de Coma-ruga que provocaria que tots els més de 60 anyets a mullar-se el culet al país dels Pirineus vinguessin de cop i volta a la costa catalana perquè tot seria més modern i entre bany  i bany gaudirien de l’obra dels mosaics.

L’home del temps cada dia té el seu marge de maniobra més curt perquè sense pluja, només ens queden les temperatures i la boira i  poca cosa més. Sort que de tant una borrasca agafa una via equivocada i se’ns planta sobre nostre tot just quan el Penedès Polític presenta el seu carnaval. Al final la cosa ha anat prou bé. Hi ha pobles que repeteixen carrosses fins a tres cops en tres dies, massa teca per poder pair amb un vinet.

No plou, però sembla que serà transitori i algun dia tornarà a ploure. Nosaltres de moment seguim donant permisos per piscines i semblants. Quan arribin les pluges ja estaran fetes i si no es poden omplir durant un temps, doncs que facin un parc de jocs infantils per petits i grans temporal fins que les pluges ens visitin.

Evidentment haurem d’aprofitar tota l’aigua que no es pot beure per regar parcs i jardins municipals.

Un imagineu els pocs parcs que tenim a casa nostra si encara que els tinguéssim secs i mig morts per no passar de tant amb la mànega per donar una mica de vida a aquest espai verd que en el fons també dóna vida a les persones.

S’han acabat els glaçons de tota la vida que omplen més que no pas el líquid del combinat que hi posen al vas i seran substituïts per uns que només es desfan i quan els poses al congelador es tornen a quedar glaçats.

Tots aquells animals de muntanya que no poden aconseguir aigua ens visitaran als nostres pobles i ciutats per buscar aquest bé preuat que no troben a la natura. Potser haurem de preparar algun element en les zones boscoses per evitar trobar-los a la plaça nova bevent amb el Pau Casals. Doncs a veure com ho agafem tot això que  de moment no sembla interessar gaire als nostres polítics.