Avui celebro 27 anys de blog. Ves qui ho diria. La persona que va nèixer quan aquest projecte va sortir potser ja es pare, ja vota, deu tenir hipoteca i ves a saber si algún prestàm. Aqui estem perquè en una societat amb pensament únic sempre es bo que algú remeni les cireres a veure si fan soroll. Un lloc on el periodisme és una professió en perill d'extinció en el seu esperit literal, això ajuda a pensar. En un món on tothom es bo o dolent doncs ens ajuda buscar els punts mitjos. Gràcies a tothom per passar per aquí. No vull ni vull un Teresina Martorell perquè encara soc jove i no soc ni dona ni binari.Només aspiro que la gent passi pe aquí a donar un cop d'ull. Vinga a veure si plou sinó morirem de sequera o de beure Bezoya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada