Les coses de mica en mica van canviant amb el temps. La manca de temps fa que es vagi imposant altres costums. Cada dia són més les persones que agafen el menú del restaurant i el prenen a casa o la feina per dinar. Encara que en molts menjadors no vegis molta gent, segur que n’han servit més dels que hi ha allí per prendre a la llar. Els hi és molt més còmode i més si l’aforament està ple.
En el tema subministraments ara alguns joves ja han passat a la següent fase i ja no busquen la típica barra de bar que es munta a cada concert. Simplement ara la gent ja li dona una altra lectura i va al proveïdor “paki” que té més al costat per comprar el que necessita de menjar i beure i fer les combinacions pertinents. Pagar 5 o 6 euros per un combinat els resulta massa car, llavors si ho treballen bé poden aconseguir el doble a meitat de preu i fer el que vulguin. En els darrers anys en molts bars i restaurants acabaves pagant car el parell o tres de glaçons que et posaven perquè gel ocupava quasi el 50 % del líquid global de la combinació i havies de pagar per l’alcohol un preu excessiu.
El transport oficial per aquests nous joves és el patinet que amb per quatre cèntims es poden passejar per tot el municipi amb una velocitat molt més ràpida que el vehicle i la bicicleta. A partir d’aquí és qüestió de vigilar i que no el pispin perquè juntament amb els telèfons mòbils van molt buscats en els mercats negres.
A molts d’aquests joves encara que es passin les 24 hores al mòbil, els hi costa molt fer coses que no siguin el que utilitzen habitualment que controlen a la perfecció, però si per portar mòbils els fa fes taules d’excel doncs pots trobar-te alguna sorpresa.
Aquest és un món amb altres valors. Un món universal sense banderes ni estats. Poden rebre qualsevol audio,video de qualsevol lloc món. Els seus referents són coneguts en el seu cercle i poca cosa més. Desconeixen moltes coses de les que passen a la societat i viuen en el seu món que de mica en mica van construint paral·lel a la resta.
Aquests joves que pugen potser serà la darrera generació que aprendrà a escriure a mà perquè els que hagin de venir a part de firmar poca cosa hauran de fer amb les dues mans.
La gent aprofita per anar a comprar els caps de setmana i dies festius. Deixant la resta per treballar i aconseguir diners per poder mantenir el tren de vida i pagar les despeses supèrflues de cada mes. Som esclaus dels caixes i del wifi que necessitem com si fos l’aigua que bevem. Som pobres i els crèdits posen rodes als nostres somnis fins que tenim la notificació d’hisenda.
Seguim endavant entre la sequera i el preu de l’oli. Sempre hi ha alternatives en aquest món consumista que ens obliga a tirar endavant per sobre de tots els entrebancs que se’ns posin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada