El Vendrell és
un poble que sempre que recordo ha estat endeutat. Durant un temps resulta que
es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però
això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem
diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners
que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre
deute i factures per pagar.
Però res, l’endeutament
pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt
legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys
per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a
dojo amb un èxit garantit.
Després d’aquesta
fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La
gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia.
Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en
veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la
història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar
perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.
Després d’aquest
Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell
màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un
vareta i et preguntes per a què serveix.
Doncs aquí va
venir el carril bici que es va carregar més de
100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la
màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici
que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs
com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o
aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè
cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre
Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que
tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels
humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena
bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una via ben ampla per no tenir accidents entre els
nous demandants.
Després d’aquí
la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però
encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest
principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels
pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa,
subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb
una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no
sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o
amb tres o cinc portes, amb remolc o
sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de
museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen
vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la
llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al
Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va
celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per
parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria
fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre
barris degradats ? Què es el feminisme
en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les
dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja
toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics?
Necessitat dels càrrecs de confiança?
Doncs aquesta
bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha
costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una
piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les
inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona,
tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb
el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la
capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els
interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el
Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada