HI ha prou diners però estan mal repartits

 Les administracions que sempre han tingut els treballadors com el darrer mono fa anys en comptes de pujar el sou et donaven un lot, altres apostaven per un pla d'estalvi, altres per ajudes socials o dies de festa. Era una manera de compensar quan a l'empresa privada s'estava millor que a la pública. Tot aquests petits beneficis van caient de mica en mica, per llei o pel govern i al final només queda el sou. El que s'ha de fer és dotar als treballadors d'un sou digne i a tots semblant. Ara hi ha ajuntaments que pageun bé i altres miseria i companyia. Dins l'ajuntament hi ha gent amb privilegis econòmics i altres s'ho miren fa anys i no pillen res.

Jo ja passo d'aquestes empreses que fan estudis de sous, sexe i altres històries perquè al final fan el que els hi manen. No té cap valor. Un cinc també és la mitjana entre un 0 i un 10. Per tant s'ha de treballar en aquest camp. Per altra banda, el sector privat també hauria de pagar més als treballadors bàsics que treuen la feina. Hi ha molts impostos i moltes tonteries que només serveixen per pagar favors i càrrecs de confiança. Aquest model no va ni en rodes, el problema és que està molt mal repartit.

Enhorabona a la tortuga de foc del Vendrell

 El Vendrell país de bitxos i optimistes que porten el poble endavant té l'orgull de tenir una nova bèstia de foc. Molt xula, molt verda. Molt bufona. Serà l'estrella durant uns anys fins que vingui un nou animal i així anar fent. Està bé que tinguem animals de foc però també s'ha de fer que els que hi hagi puguin sortir perquè alguns no rutllen perquè la gent ha anat a altres animals més nous. La gent és la que és, sempre hi ha nous fixatges, però clar tot noe s pot tirar endavant i cal triar. El Vendrell és paradís de moltes entitats petites que es van dividint i anar fent. No fem grans entitats sinó anem dividint, però res la tortuga molt molona i a triomfar pels carrers. La vila continua.

Guardafuegos, pel bon camí i endavant.

 Al Baix Penedès tenim grups de música que donen vida a la comarca. Ara per ara no n'hi ha els que hi havia ara fa 30 anys. Potser els més coneguts són els Laxen i els Buhos, però darrera hi ha mils històries que han fet la seva contribució.

Avui toca parlar de dos músics que fa anys que piquen pedra i ara de mica en mica comencen a obrir més portes i portes. Ells són els Guardafuegos amb el Rosendo, que ja té nom de rockero i el Marc entre d'altres tres, Oriol Miguel Angel i Ferran que configuren aquest conjunt que tot just aquest dissabte va fer nou anys que van començar a tocar. 

Ara per ara tenen cinc EP amb unes quantes cançons que són la base dels seus concerts amb alguna versió d'altres grups com la Credence. 

Ells han començat de zero. Aquí a casa nostra i han anat ampliant els seu ventall fins a arribar a molts llocs d'Espanya. Ells ho fan bé, molt bé. Són propers, no s'ho creuen i gaudeixen fent música perquè ells ho viuen. No ho fan per diners ni molt menys, simplement ho fan per amor, per passió a una manera de viure la vida. Ja tenen un grapat de concerts pel proper any que quan toca ja es diran, però ells estan ahir. No fan gaire soroll, però hi són i se senten i molt bé. Un plaer seguir-los. Quan estava xungo a l'hospital arran del Covid em van passar un cd seu i sempre el posava i per mi són la banda sonora d'aquests mesos en què vaig tornar a nèixer. Si puc vaig als concerts i estic aprenent les seves cançons que de moment són d'uns pocs però cada dia en som més. Gràcies per estar allí avui i sempre. Llarga via al Rock. Llarga vida a la vida i a al seva música.