Com a membre de la generació X en vaig
educar entremig de dos perfils ben diferents de tipologia humana. Els meus
pares eren dels que havies d’estar refetó per ser una persona guapa i amb
possibilitats de triomfar entre el sexe contrari. Per altra banda, la gent de
la meva edat cada dia hem vist com els “fideus” d’abans eren els reis de la
passarel·la. Els que tenim més pes específic de mica en mica ens han relegats a
les darreres posicions de la taula humana de bellesa corporal. Jo sempre he
jugat en la lliga dels pesats i evidentment en un poble, nosaltres teníem tots
els punts per catalogats dins els marginats. Quan hi havia un partit de futbol,
doncs no podies jugar ni la posició de porter que no la volia ningú. Abans
agafaven a un de fora que no pas un indígena per formar part del clàssic partit
de festa major entre els solters contra casats.
Ara la cosa ja no només va amb el pes sinó
que tenim perjudicis sexuals, racials, econòmics, color de la pell, entre
d’altres que ens trobem a molts llocs de la nostra societat. Els polítics són
molt cautes i no deixen de fer campanyes institucions per evitar aquests
comportaments discriminatoris lingüístics, però a la mínima que un surt dels
canals oficials te’ls trobes en qualsevol cantonada de la nostra societat. No
només en les classes menys afavorides.
La solució no es tapar tot això amb una
capa de llenguatge que al final ja no saps que dir. La solució és minvar les
diferències socials que cada dia es noten més en la nostra societat on una part
important de la classe mitjana es va passant a la baixa i la escletxa entre els
uns i els altres és més gran. La realitat és viu al carrer i al pati de les
escoles. La televisió és en molts casos una andròmina d’un passat gloriós, però
cada dia pesa menys en aquesta societat tan difuminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada