Paternalismes electoralistes

 

 

Estem en una societat paternalista que sembla que es preocupi molt  per tot allò que fem cada dia. En algun cas com al Vendrell ens organitza fins i tot unes vacances d’una nit a Horta de Sant Joan per  71 avis del municipi, una xifra que no arriba ni a l’espectacular 1% del cens de la població local en aquesta franja d’edat que està sobre les 8.000 persones. No cal que ens regali aquestes meravelloses vacances pagades amb uns 32.000 per la Diputació de Tarragona, perquè al Vendrell amb tanta obra faraònica estem escurats i hem de tenir sempre la mà parada per si cau alguna subvenció d’on sigui pel que sigui.

El que ha de fer l’Ajuntament es baixar la pressió fiscal i amb aquests diners que la gent estalviarà ja els dedicarà cadascú al que ell vulgui. No ens cal la foto dels polítics de torn davant de l’autobús amb els avis preparats per les meravelloses vacances. No cal tanta demagògia barata. Potser més d’un amb els diners que s’estalvia de pagar Ibis i escombraries podia pujar una mica el termostat a l’hivern per estar una mica més calentó o simplement comprar-se un calçat nou perquè el que té està molt malmès. A banda, se suposa que els afortunats a aquesta genial seran escollits entre les famílies més pobres de la localitat. Això de la riquesa i la pobresa a banda dels diners en metal·lic pot ser molt relatiu. Pots tenir molts terrenys perduts a la muntanya que no pots vendre ni llogar i només et donen despeses. Potser millor fer un sorteig i deixar a la sort el veridicte d’aquesta gran iniciativa. És una d’aquestes propostes purament electoralistes amb molt de soroll i poques nous que a més paguen les altres administracions.

Viure el futbol des del camp

 A vegades he anat a veure el futbol al camp perquè és una cosa que s'ha de veure en directe. Ahir dijous un grup de colegues de feina varem anar a Lleida a veure un partit de la Copa entre l'Atlètic Lleida i el R.C.D Espanyol. Un camp petit amb molt bon ambient que ens va permetre gaudir d'un bonic partit amb certa emoció i tot amb un resultat favorable al club dels 125 anys. No sóc de cap equip en concret però sempre he tingut una lleu tendència al Barça, però avui en dia s'han de conèixer altres equips per viure la seva història. Ahir va estar molt bé. Avui estem de ressaca. A veure quin serà el nou partit.

Viure els colors

 

 

Hi ha un sentiment molt important en la nostra societat que és el de pertinença a un grup que es pot traduir fàcilment per viure uns colors, un poble, un barri i que faci falta.

En aquesta societat descafeïnada que ens acull cada dia aquest vincle va perdent la seva força. La gent presumptament pertany a un grup per algun motiu superficial, però en el seu interior no hi ha aquest arrelament que tradicionalment ha servit de motor per tirar molts projectes endavant i fer realitat molts somnis col·lectius.

Aquests mesos s’ha parlat molt del poble jueu. Una comunitat important que durant molts segles ha estat perseguida, exterminada i víctima d’alguns de les pitjors atrocitats humanes. Ara mateix està rodejada d’enemics en mig d’un enclavament privilegiat on elements bàsics com l’aigua potable són claus pel seu present i futur.

Aquest col·lectiu escampat pel tot el món està ubicat principalment a l’Estat d’Israel i els Estats Units amb presència important també a França, Canada  Regne Unit. La força que els ha mantingut vius durant aquests segles d’existència és la seva identitat i unitat. Si no haguessin tingut aquest vincle avui en dia els jueus seria un poble desaparegut i difuminant pel món, però ara mateix és un dels principals poders mundials tot i les seves petites dimensions que es poden comparar amb Catalunya.

També es poden teixir forts vincles esportius. Un cas que tenim a casa nostra actualment és el RCD Espanyol que com a curiositat resulta que en el que portem lliga aquesta temporada per anar a veure un partit a l’estadi de Cornellà el Prat han estat capaços d’emplenar dos autobusos del Baix Penedès. Una gesta que només sembla que sigui capaç de realitzar el Barça, però fa quatre dies quan aquest estava a segona divisió ningú s’hagués imaginat un impuls com el que està tenint avui en dia. La majoria de catalans de tota la vida sembla que hagin de ser del Barça, però tot i que hi ha gent de conviccions profundes pels colors blau granes molts aficionats no ho viuen amb la intensitat d’altres clubs més modestos.

En política hi ha partits polítics (especialment de dretes)  que són quatre gats i el caporal, però quan fan algun acte públic hi van tots, els d’aquí i els vinguts de més enllà perquè hi ha un vincle una identificació que en partits presumptament amb més poder de convocatòria no existeix.

En els pobles petits hi ha persones que creuen en el seu municipi i són autèntics ambaixadors allà on vagin de les qualitats i algun defecte de la seva localitat. Això no acostuma a passar en poblacions grans on aquest esperit apareix força diluït. Aquestes amants de la seva identitat són els que tiren del carro per fer coses al municipi. La majoria de vegades d’una forma altruista, però són els que estan davant. No ho fan per diners ni per poder indirectament o directament, sinó perquè estimen allò que creuen i viceversa. Aquesta és la gràcia de la força d’un col·lectiu quan això no passa hi manca aquesta flama que manté l’esperit encès per tirar endavant i seguir amb empenta.

Aquest fenomen passa d’una manera molt clara a les entitats on trobem gent que ho dona tot i altres que paguen la quota de soci i poca cosa més.

Els Pastorets del Vendrell en els seus temps gloriosos era d’aquests col·lectius que arreplegava molta gent amb il·lusió per fer realitat petits somnis, però amb el temps s’ha diluït aquest esperit en la secció més adulta, però per altra banda ara ha estat capaç de captar un grup de joves que viuen aquesta màgia col·lectiva en els seus projectes.

El dia del Pilar a la plaça Vella del Vendrell vaig veure aquest sentiment com es notava molt en algunes colles on els castellers sentien un identitat de grup i altres on es podia veure aquesta força de grup. Per assolir grans fites a part de la part tècnica hi ha una part molt important pel que fa al sentiment d’identitat. Estem acostumats a sumar pel nombre de camises, però també s’ha de valorar la força del col·lectiu. No és un tema només d’anar sumant unitats sinó que s’han de saber unir sensibilitats per aconseguir fites col·lectives. En aquesta dada els números sobren i ens falta actitud grupal. Aquest és un tema clau i molts cops es passa per alt.

Un ple de protocol on els precs i preguntes és el més interessant

 Aquest ple d'octubre va ser d'aquestos xorres per passar l'estona. Un cop més la part més interessant amb diferència la va portar el públic queixant-se de la neteja i dels contenidors i de que no es premia als que reciclen. Reciclis o no al final tots paguen igual. No res un dejà vu amb els problemes eterns del Vendrell que es van agreujan però els polítics al seu puto rollo fent obres faraòniques que no interessen a ningú i putegen a tots. Una política de la torre d'ivori. Socialisme populista en estat pur.

A sol i madero

 A vegades a la feina coneixes persones peculiars d'aquestes que no serveixen de res els currículums i les fotos trucades. Ara hem acomiadat a dos cracks de la vida. Per una banda una artista que encara ha de trobar la seva via d'expressió perquè pugui trobar el bon camí, però tot arriba. Per altra costat tot un senyor que treballa el cost i al ment i tot i que és jove te una base que sembla que tingui 30 anys més. Aquest món de la joventut és un món precari i aquí només és mira la policia i quatre tècnics massa ben pagats que maquillen una política que fa pena. Però res. Ha estat un regal de la vida i esperem que arribin al seu lloc. Són gent que val la pena coneixer i la vida a vegades et porta aquest tipus de regals.

Sor Maria de la quarta planta prega per nosaltres

 

Quan les coses fa anys que estan molt mal fetes i vols arreglar una cosa i llavors es trenquen tres i anar fent sort que tenim la mare superiora que s'encarrega de confessar a tots els fidels que ho demanin. No hi ha solució perquè els polítics de torn només van a guanyar eleccions i la majoria de personal doncs que el bombin. Anem apuntam les peticions  i si hi ha un racó en un parell o tres d'anys pots caure entre els afortunats dels designis divins. La política del que hay de lo mio ya ni funciona ni a petita ni a gran escala. El vaixell fa aigues per tots cantons. Sort que encara xuta la nòmina i quatre coses més de serveis mínims sinó hi hauria un botí a bord, però res som feliços i fem taules de drets socials i després ens ho passem tot pel forro.

Una fira per omplir l’expedient

 

 

 

La presumpta Fira de Santa Teresa del Vendrell ja fa uns anys que ha deixat de justificar aquesta denominació ha derivat en un passeig per una Rambla on hi ha diferents parades de menjar i beure. Tot això ben amanit amb unes quantes dosis musicals, sobretot versions de peces finals del segle passat que és una cosa que mai falla. Una setmana abans varen programar el BPfest que és una mostra de la música de casa nostra amb versions i creació pròpia. Es podria aprofitar aquestes dues propostes per posar algun d’aquests grups dins la mostra gastronòmica per allò que entre tall de pernilet i copa de vi vas escoltant alguna cosa feta a KM 0 per a noves promeses. Per tenir una com la que teníem multisectorial que era un calaix de sastre de tot el que volia venir. A tocar teníem matalassos, assegurances bijuteria i mil coses més. Un poti potí que era com un mercat de divendres però amb aires de grandesa. La gent vol beure i menjar i d’això en tenim encara que haguem de recórrer a Estrella de Galicia per omplir els espais perquè alguns d’aquí ja ni volen venir perquè no els hi resulta gens rentable si fa una mica de mal temps, però si plou dissabte tarda  la cosa pot resultar ruïnosa.

Aquí a Calafell tenim la fira medieval que és una empresa que va de poble en poble aportant una ambientació temporal, però la resta és el mateix. Només falta trobar alguna parada de venedor de carcasses de mòbil i ja ho tenim tot ben tocat i posat.

Avui en dia el que es porta són les fires temàtiques: medi ambient, vi, playmòbil, manga, jocs vintage i altres que es poden anar implementant segons la voluntat i pressupost dels organitzadors.

Fa uns 10 anys al Vendrell s’havien fet fires de petit format amb el nom de “Tastets” que si que reunien petits establiments de casa nostra amb producte de proximitat, però ara com s’ha d’omplir l’espai es porta una mica d’aquí i es reserva els espais grans a les grans marques. Al final tots hi treuen la seva partida, però la versió més propera queda una mica aigualida al costat dels grans imperis.

El Vendrell és una localitat que està plena de potencialitats, però clar si mai no els hi donem llum verda no podrem fer res perquè aquesta promesa es faci realitat i sorgeixi a la vida pública.

Primer de tot rebaixar els preus del estands perquè per tres dies i dues nits el preu que es paga es massa car. No cal ser tan bonics sinó que siguin pràctics i que la gent del poble hi pugui participar. En aquest espai també hi hauria d’haver lloc per als museus del Vendrell amb una petita mostra del que una persona que torni es pot trobar a la vila. Abans hi havia un estand l’Ajuntament amb els seus projectes faraònics i on sempre podries arreplegar encara que fos un bolígraf. Ara el protagonisme directament ja va a la policia municipal que és l’estrella del consistori i d’aquesta manera deixem de banda la resta de valors que tenim a casa nostra. Si no ens ho creiem no podem potenciar el que tenim. No tot són sirenes i cascos de policia en aquest món.

Evidentment en una fira de menjar com aquesta no cal promocionar segons quins restaurants del Vendrell perquè quan surts de la Rambla ja potser estàs tip de veure vi i pernil, però sempre hi ha gent que aposta per altres ofertes que no estan incloses en aquest espai a l’aire obert de tapes i similars.

Una fira que identifiqui el Vendrell perquè el tema exposat cada dia va perdent terreny en el nostre comerç, només cal donar un tomb i veure com els negocis d’inspiració oriental van creixent en aquesta vila tan especial. Aquest és el millor dels casos perquè el més senzill es veure negocis amb la porta tancada.

El Vendrell mereix una fira que el representi per promocionar-se. No s’hi val omplir per omplir amb el més fàcil que podem trobar al mercat perquè encara queden moltes coses per mostrar i aquesta fira només representa una petita part del nucli Vendrell i de la resta del municipi res de res.

La Cena, una peli molt humana on es veu la lluita dels dos bàndols arran d'un àpat de Vips franquistes

 La Cena és una pel·licula que ens posa en els primers batecs del franquismes cara a cara les dos bandols enfrontats al voltant d'un super de Franco. Una història on es veu la doble cara de molts personatges i els papers que juga cadascú. Una proposta molt humana amb un gran Alberto San Juan que fa un paper genial, molt proper a la seva persona. És un petit món dins l'Hotel Palace de Madrid on hi ha una lluita entre els diferents poders. Molt interessant per veure la cara humana de la guerra amb els seus petits i grans protagonistes moguts pels seus interessos. Una peli que val la pena. Ara per comprar l'entrada del cinema s'ha de fer en unes màquines a l'entrada. Ja no hi ha la persona que ho ven. T'has d'espavilar amb targeta o efectius. Al final tot cada dia més autòmatic. 

Una gran iniciativa de la Llibreria Mitjans del Vendrell

 La Llibreria Mitjans té els mateixos anys que jo, és del 69. Aquest és un detall que sempre he tingut en compte. Doncs res que ha tingut una nova gran iniciativa com és fer una cadena cultural de llibres per portar aquest preuat tresor des de la seva seu històrica fins a la nova al carrer Montserrat. Una gran idea que segur que serà molt ben acollida per la gent i que un cop més m'he de treure el barret al veure que al Vendrell que té moltes coses millorables en té algunes que són de champions. Només vull felicitar aquesta gran idea i esperem que segueixe sent el batec cultural del Vendrell perquè la veritat que és l'única llibreria que queda en una població real de 50.000 persones. Una dada que vol dir moltes coses. Doncs res enhorabona i endavant.

Llarga vida al periodisme de KM 0 penedesenc

 

 

 

Ha estat tot un plaer col·laborar des del primer exemplar amb aquest nova versió reexida de la Fura.  Des del 1995 que em dedico a escriure amb certa freqüència en els mitjans de comunicació pendesencs. Vaig començar al 3 de Vuit, però ben aviat els marcs principals varen ser el malaurat Diari del Baix Penedès i l’Eix Diari. La meva participació a la Fura és presumptament quinzenal, però la cosa pot variar sobre la marxa.

La Fura és un dels referents de casa nostra encara que molta gent encara confongui que la gratuïtat potser fàcil sinònim de baixa qualitat. Un cop més en aquest mitjà en paper i digital la cosa no és compleix perquè des de la primera pàgina fins la darrera hi ha un nivell informatiu de primer ordre amb la propaganda justa per poder mantenir-se viu econòmicament en aquesta societat capitalista. Avui en dia que moltes llibreries ja sòn història trobar un exemplar de la Fura en un dels exercicis humans més cotidians de la nostra rutina com anar a buscar el pa. Una maridatge cultural que serveix per omplir el cos i l’esperit del bo i millor de cada setmana. Un tastet original perquè els continguts de les notícies de cada setmana s’elaboren. No és un copiar i enganxar com practiquen altres mitjans. S’ha convertit  en un dels pilars claus  d’aquest Penedès que cada dia acull més gent que no pot viure a l’Àrea Metropolitana per motius econòmics, entre d’altres raons. Llarga vida a la Fura perquè conserva aquest esperit que la va impulsar  en la seva primera etapa l’any 1982 i es va adaptant a la modernitat seguint el pols de la societat. Un brindis per una llarga vida.

Ja tenim aquí la llei de la selva

 

 

 

La nostra societat cada dia es basteix de més normativa per anar regulant els nostres úsos i costums socials. Això és un clar indici que el seny i l’educació va perdent pes específic. Llavors només toca imposar normatives per anar bastint totes aquestes normes que des de temps immemorials han passat de generació en generació fins arribar a les nostres dies quan tot aquest corpus normatiu no escrit ha deixat de funcionar.

Evidentment perquè es compleixi tots aquests reglaments necessites un personal que s’encarregui de vetllar i sancionar tots aquells que trangredeixen la legislació vigent. Els més populars responsables d’aquesta tasca social és la polícia que està saturada i prou feines té per anar vetllant pels delictes més flagrants. A la resta no hi pot arribar. Llavors toca el torn als pobres ciutadans que en alguns casos han de fer valer la seva presumpta raó per evitar o paliar certes conductes humanes. Fa uns anys aquest era un esport força practicat en una societat on molta gent es coneixia, però avui en dia avisar algú que fa alguna cosa que no és del tot correcte suposa un risc que moltes persones no volen correr i menys quan es troben a soles davant el presumpte infractor.

Aquest creixement desmesurat que ha viscut les nostres contrades, especialment els municipis costaners, ha derivat en una mena de ciutats dormitoris amb uns quants supermercats i unes benzineres per anar cobrint les necessitats bàsiques de la vida ordinària, però amb pocs espais comuns de sociabilització. Tot i que es fan molts actes públics gratuïts o a uns preus assequibles, al final sempre veus la majoria de persones en aquests actes socials, que curiosament són els mateixos que et trobaves fa 10 anys però amb unes quants cabells blancs més. Tota aquesta nostra gent que ha aterrat a les nostres comarques no l’interessa el més mínim el que s’hi porta a terme. Bé. Sempre hi ha alguns casos d’integració social  però són els menys dels centenars de persones que van venint a viure a aquesta zona. Evidentment quan hi ha concerts, tipus concert de Camela gratuït, apareixen aquest col·lectiu que durant la resta de l’any no participen en les activitats socials que s’hi porten a terme.

Hi ha moltes petites entitats que ajuden a la integració d’aquestes onades de nouvinguts, però moltes d’aquestes són quasi familiars amb poques ganes que entri gent nova i menys que arribin als càrrecs directius o representatius. Hi ha presidents que porten dècades al capdavant d’un col·lectiu.

Controlar una població de més de 120.000 persones i amb volums més que duplicats a l’estiu i vacances és impossible encara que posis una càmera a cada carrer. No hi ha prous efectius per controlar totes les infraccoins mitjanament greus. A més la justícia hi aporta el seu granet de sorra amb reincidents amb més de 100 càrrecs que tobem pel carrer amb total imponitat. Això és una selva. En una societat empobrida com la que tenim a casa nostra amb molta genta demanant tot tipus d’ajudes per poder arribar a cap de mes en una vida de mínims genera el que tenim.Un alt nivell d’inseguretat on molta gent ja ni denúncia perquè a part de cobrar l’assegurança de ben poca cosa serveix tal com està el panorama anar posant denúncies que quedaran allí arxivades en algun ordenador. La classe política viu en el seu món lluny dels problemes reals de la gent repartint subvencions amb uns lloguers i adquisició d’habitatges cada dia més amunt. Unes ajudes socials que en molts casos t’obliguen a fer declaracions de la renda per tornar gairebé tot el que t’han donat. Cada dia estem més propers a la llei de la selva. Encara està lluny  el Tarzan que ens vingui a salvar.

Comunicat dels taxistes del Vendrell en contra dels taxis fantasmes i de la demarcació única del Baix Penedès

  ÉLITE TAXI CATALUNYA INFORMA

 16 de octubre 2025

Ayer Élite Taxi Catalunya se reunió con los compañeros del Vendrell, y tras una larga reunión se acordó plantar cara con determinación a todos aquellos que pretenden jugar con el pan de nuestras familias.

 DEFENDEREMOS A LOS TAXISTAS DEL VENDRELL Y DE TODA LA ZONA

Desde Élite Taxi Catalunya no vamos a permitir que se imponga una Área de Prestación Conjunta (APC) sin contar con los profesionales que realmente trabajan en la calle.
No aceptaremos que se use una APC como herramienta para blanquear a piratas, para favorecer a empresas que tienen flotas de VTC y taxis y llevan años saltándose las normas con total impunidad.

 BASTA DE TAXIS “FANTASMA” DE PUEBLOS PEQUEÑOS

Denunciamos la competencia desleal de quienes tienen licencias de municipios pequeños pero trabajan fuera de su territorio, vulnerando la ley y quitando trabajo a compañeros de otras zonas.
El taxi es para dar servicio en el municipio al que pertenece la licencia, no para desordenar ni desmantelar el sector.
Mientras algunos ayuntamientos miran hacia otro lado, se está destruyendo la esencia del servicio público del taxi.

 NO A LAS IMPOSICIONES NI A LAS CONEXIONES CON LAS VTC

No vamos a permitir que personas vinculadas a intereses empresariales o a flotas de VTC intenten imponer su dictadura sobre los taxistas de base, tomando decisiones desde un despacho para beneficiar a los mismos de siempre.

Élite Taxi Catalunya no se arrodillará ante nadie y defenderá a cada compañero frente a los que quieren convertir nuestro oficio en un negocio sucio de unos pocos.

 APOYO TOTAL DESDE BARCELONA Y TODO EL TERRITORIO

Élite Taxi Catalunya pondrá a disposición todos los recursos y el apoyo necesario desde Barcelona y desde el resto del territorio para respaldar a nuestros compañeros del Vendrell y de la comarca.
La fuerza del taxi está en la unidad y la solidaridad entre compañeros.

 ASAMBLEA ABIERTA Y MOVILIZACIONES

La semana que viene Élite Taxi Catalunya convocará una asamblea abierta para que todos los taxistas de la zona participen y decidan su futuro de forma asamblearia y democrática.
De esa asamblea saldrán las acciones y movilizaciones que llevaremos a cabo contra este ataque sin precedentes a nuestras familias y a nuestro modo de vida.

 UNIDAD, DIGNIDAD Y FIRMEZA

Estamos hartos de que no se escuche a los profesionales que mantienen vivo el servicio público del taxi.

No aceptaremos más decisiones tomadas desde despachos por quienes ni trabajan, ni respetan, ni representan a nadie.

Defenderemos el taxi con uñas y dientes, con todas las herramientas legales, sociales y colectivas que tengamos a nuestro alcance.

Haremos mucho ruido y traeremos a todos los medios de comunicación para denunciar todas las injusticias que se quieren cometer en el territorio y señalaremos con nombre y apellidos a los responsables.

Exigimos una reunión urgente con los responsables de esta decision para favorecer a cuatro  piratas, consell comarcal y alcaldes y alcaldesas vamos a ponerlo todo patas arriba si se intenta imponer un APC sin hablar con los afectados y llegar a acuerdos.

NO VAMOS A SOMETERNOS A NINGUNA DICTADURA DE CUATRO PIRATAS, VTCS Y UNA ABOGADA MUY FAMOSA...

Dominats pel jalu i el beure dels grans

 

Una nova fira al sac consolidant el model de jalu i beure i una mica de música. La resta d'activitats culturals com una mena de festa major amb cercavila, correfoc i castells. La cosa està bé, però clar s'ha deixat una mica de banda la gent de la casa. Si que hi havia establiments d'aquí amb productes d'aquí però la gran protagonista va ser Estrella de Galícia dins la carpa són els que varen dominar el tema. No hi varen faltar les coques de Perafita que ja són residents. S'hauria de donar més sortida a la gent de casa i també faltava els sindicats i cellers del Penedès. Pel que fa a la música, directament versions del segle passat i tira que te vas. Potser posar algún grup de casa nostra no estaria malament entre una cosa i l'altra. Enguany alguns dels protagonistes van ser el ball de Gitanes que no van poder recitar quan tocava. Hi ha un problema amb aquest grup que no tenen lloc i els van passant d'un lloc a un altre. Enguany ho van fer a la plaça Vella el diumenge i la veritat que va estar bé. Llàstima del 4 de 9 que es resisteix als Nens però clar després de tres peus desmuntats es perd molta energia per fer-ho i s'haurà d'esperar al proper any perquè a aquestes alçades ja és molt complicat. Havia de ser per la festa major, doncs res esperem a la del 2026 amb els 100 anys a l'esquena. Torno a proposar que s'anomeni festes de tardor perquè el nom de Fira de Santa Teresa no va enlloc ni és fira ni és per Santa Teresa. L'altre dia em deien que al maridatge de Terra i Taula del divendres al Museu Deu no hi havia cap personatge de l'equip de govern. Una pena, que són els de casa i s'han de cuidar. 

La tele kentiana ja reconeix que no tothom vota al Psoe i amiguets

 El Psoe el Vendrell ha recuperat la versió global del popular Per què ? que va durar un munt d'anys i consistia durant uns 20 minuts fer preguntes d'autobombo als regidors de l'equip de govern. Tots anaven desfilant fins que la passada legislatura va tenir una crisis de pluralitat i va tancar les portes. Doncs res, ara que ja som demòcrates i aquestes coses ha tornat un programa cosí germà que es diu Plaça Vella, el lloc més net del Vendrell. La cosa consisteix en entrevistar polítics del consistori, però ves per on també hi van els de l'oposició, una cosa que ha costat més d'un quart de segle en arribar, però tot arriba al Vendrell també com el rodalies. El programa dura uns 25 minuts i està presentat per la meva colega la Lourdes Meroño que feia ràdio de qualitat a Banyeres fins que els demòcrates del poble li van xapar l'invent i ara és una free lance del bo i millor que tenim a casa, però clar ella sap amb qui juga i vigila el marc.

Doncs res el primer dia, la Sílvia que va repetir el rollo del món de yupi on viu el Kenet i la seva tribu. Vinga a  la mínima anar treient els seus valors socials i universals i tot aquest fum que ens veien dia a dia i de nit també. Al seu costat doncs res, el Jero que se sent parlar i tot tot i que sempre està callat. El noi va llegir un paper escrit per algú del Partit que li va servir per fer promo del PP i poca cosa. Una cosa ja escrita encara que potser hi havia coses que no tocaven. Després el Sito que en el seu posat políticament correcte va anar dient petites coses sense ofendre a ningú i de no quedar malament. Al final el Navarrete que va començar políticament correcte, però no tant ccom el Sito pero al final va dir que l'Ajuntament es gasta 300.000 euros en fires, però clar com són tan transparents i esplèndids ho posen tot junt i no saps i es per Turismar, per la Fira o la Xatonada. Aquest premi de la transparència el podeu tirar al contenidor de residus perquè és una puta trola com això de la capital de l'esport i en el seu moment la capital de la cultura catalana. Dos negocis de colegues que sempre agafen als més virtuosos. No res. Seguim evolucionant amb anys de retard en això de la participació i pluralitat, però jo crec que amb el temps la televisió del Vendrell també tindrà lloc per a la versió no oficial de tot plegat, que és una mínima minoria però molt més que els 71 iaios dels 8000 que tenim. Parlant de iaios hi havia uns punts interessant a les clausules que indiquen que el Vendrell és diferent com que demanen el carnet de família nombrosa o monoparental a un avi. Alguna cosa m'he perdut. Això es un gran pas. Ara només falta que els plens els passin per youtube. Ja seria l'òstia.

Una Fira del Vendrell que ja li queda ben poc del nom

 La Fira del Vendrell ja fa dies que li queda ben poc de Fira perquè s'ha convertit en una mena de conxorxa de menjar, beure i música de versions. A banda d'altres coses com el correfoc i la cultura popular. La cosa està bé en els temps que corren però el que s'hauria de fer és anomenar d'un altre nom com Festes de Tardor. Això també es va fer a Lleida amb les festes de Tardor i no passa res. Però clar tu poses Fira del Vendrell i veus el que hi ha i et cau l'ànima als peus. Si poses un altre nom dones un titol al que hi ha perquè de fira ben poca cosa, quatre cotxes i res més. Ens hem d'actulitzar i estar el dia i no prendre el pel a la gent anunciant una cosa que no és.

Cada dia som més números dins l'administració. Ja no queden persones

 

En el país de la igualtat, els drets socials assegurats, la sostenibilitat i la renaturalització hem viscut un canvi de comunicació entre els caps i els peus. Abans quan hi havia algun canvi, algú que manava cridava a la persona afectada i li exposava la situació i llavors aquesta persona podia modificar inclús canviar la decissió i es podia arribar a una mena d'acord entre les parts. La segona fase  que va venir al cap d'uns anys consistia en el cap de la tribu cridada a la persona afectada al seu despatx amb les corresponents comparses i li deia hi ha això si t'agrada bé i sinó també. Ara aquests polítics valents i decidits ja passen de tot vestigi humà i t'arriba un document oficial amb la decissió, sense que abans ningú t'hagi dit res. Cal aquest mètode? on està la humanitat?

A la recerca de voluntaris

 

 

 

En la nostra societat sempre hi hagut un lloc més ampli per als voluntaris. Des dels principis de la història sempre s’han trobat persones disposades a donar o a fer alguna cosa en nom de la comunitat. Fa cent anys els nostres avis treballaven gratuïtament o aportaven material per a construir moltes de les societats que tenim en els nostres pobles i que són el punt de trobada de la gent del municipi. La cosa amb el temps ha anat perdent pistonada. No fa gaires dècades, no era difícil trobar mestres de català en un temps que aquesta llengua estava marginada pel poder polític, però sempre hi havia focus de resistència que seguien endavant perquè la flama de la llengua seguis encesa en el nostre dia a dia. No fa tants anys es podia veure col·lectius de persones que intercanviaven  hores de treball sense rebre cap diner a canvi.. Llavors si tu necessitaves una hora de lampista, una persona entesa en la matèria venia a casa i tu ho podies compensant arreglant la vora d’uns pantalons a una altra família en el mateix temps. Això era una cadena, però al final tothom sortia beneficiat, però en aquests petits mons sempre hi ha l’espavilat de torn i aquell que li toca fa més del compte. Si la cosa no s’equilibra el grup es va perdent fins que desapareix del tot.

Fa 30 o 40 anys en algunes entitats encara trobàvem voluntaris que es dedicaven a donar repàs, netejar els espais o altres, però aquests esperits altruistes van anar desapareixent perquè quan la cosa no es podia cobria s’havia de pagar. Els qui havien treballant en nom de la comunitat van veure que estaven marginats econòmicament de la resta per fer el mateix. Llavors es van apuntar al tant l’hora. Un aposta que va provocar que tot aquest dinamisme se n’anés en orris.

Fa unes setmanes Calafell Ràdio demanava personal per cooperar amb la emissora, cosa que trobo molt encertat que la gent s’incorpori a aquest gran universitat de la comunicació. Ara al Vendrell tenim el projecte Mentora que es tracta d’acompanyar alguns joves en l’educació i els valors socials perquè puguin complir millor aquesta difícil etapa de la vida adolescent.

Quin és el problema de tot això? doncs res que la majoria de gent no és tonta i veu que moltes empreses, fundacions, amics del partit i gent que acostuma a fer de comparsa d’alguna persona o formació fa el mateix que demanem cobrant directament o indirectament, Clar els voluntaris que podrien estar predisposats se li passen les ganes d’anar a fer hores en nom de la solidaritat humana.

Aprofitant tot aquest tema espiritual moltes empreses enfoquen les pràctiques dels alumnes d’alguns programes formatius per estalviar diners en la contractació de personal que faci aquestes feines estructurals. Aquí ja està tot inventat.

Abans quan hi havia voluntariat real era quan no  hi havia recursos ni per uns ni per altres, però avui en dia sobre el paper si que hi ha diners, però es destinen a algunes persones i la resta queda sense cobrar ni cinc. Abans en l’època gloriosa de Ràdio el Vendrell als voluntaris els hi pagaven un petit sopar i els donaven un detall per Nadal. Res de l’altre món, però era molta cosa. Avui en dia que vivim del superàvit en prou feines els hi donen les gràcies. Aquesta és la societat que vivim i no de veïns i veïnes que diuen els polítics sinó dels espavilats que paren la mà i dels tontos que ho fan per la comunitat. Ja està bé la broma. Bé, sempre pots acabar a de voluntari a Protecció Civil del Vendrell i tindràs el gimnàs gratuït. Val més això que res.

Seguim sumant i moltes gràcies a vosaltres per estar aquí

 

Gràcies per estar aquí un cop més a totes les persones que m'han ajudat a superar algunes etapes dures de la vida. En aquest dos darrers anys he après moltes coses per les quals no et donen ni llibres, ni títols sinó que és una lliçó de vida. En la vida no és tan important sumar anys com gaudir del moment. Els diners no serveixen per gaire gran cosa a part de pagar la hipoteca. De la gent més humil he tret les millors lliçons i dels més poderosos cada dia els veig més lluny en la seva torre d'ívori. A seguir sumant i endavant. Quan entro a la feina el primer que faig és saludar a la sra de la neteja i a partir d'aquí comencem el dia amb les persones que pots treure més.

Només beneficis per menys d’un 25% de la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell

 

 

Un cop més m’ha resultat molt curiós veure com els sindicats de la policia pacten una pujada concreta per aquest col·lectiu i deixant, d’aquesta manera, a la resta de funcionaris i laborals d’un consistori totalment al marge. És que el consistori que aprofita qualsevol segon per verbalitzar la seva campanya institucional  d’igualtat, integració, inclusió i altres adjectius que aquests polítics “woke” estan posant de moda. És molt trist que darrera de tot aquesta façana mediàtica segueix una mentalitat clàssica de tota la vida amb els privilegiats per un costat i la resta, doncs res, al galliner mirant com surt el sol cada dia sense que hagi cap tipus de millora en la seva situació laboral. He pogut entendre que quan no hi ha recursos, doncs que no n’hi ha per ningú. Però clar aquesta necessitat fotogènica que tenen la majoria dels polítics de casa nosta els fa sortir a la seva pròpia cadena per exposar públicament aquestes diferències salarials que va ampliant oficialment la bretxa entre els escollits i la resta.

Evidentment amb aquest nou acord entre l’Ajuntament del Vendrell i els policies només es beneficia a un 25 % de la plantilla, en concret a 100 treballadors deixant automàticament de banda als altres 300. Però en honor a la veritat també es podia comptar amb els qui treballen a les empreses municipals com la ràdio i televisió local i els del patronat de la residència d’avis que també depenen de l’ajuntament per un altre camí.  En realitat  són tots treballadors municipals. En total estem parlant d’una mesura que afecta a més de 500 professionals. Evidentment la part de l’acord més interessant són l’augment dels complements que cobra aquest sector dels funcionaris, per fer nits, torns partits, dissabtes i festius. Uns complements que venen a ampliar unes avantatges ja consolidades per treballar els dies de Nadal i cap d’any. Clar tot això repercuteix amb un col·lectiu que té un complement diaris econòmic només per assistència al lloc de treball i com no podia ser d’altra manera també tenen entrada gratuïta a les instal·lacions esportives municipals.  Trobo molt correcte que gaudeixin d’aquestes avantatges sobre la resta. Una mesura que pot esdevenir com una porta d’entrada perquè la resta de personal també hi pugui accedir a aquestes mesures. Doncs res, cada dia la diferència entre la policia i la resta de companys es fa més gran. A la resta se’ls nega amb mil excuses barates qualsevol possibilitat de poder tenir les mateixes condicions. A vegades per llei no es pot fer de moment, però en un temps prudencial si hi ha voluntat política s’hi pot arribar, però quan no es vol i no hi ha cap ganes tot són traves per tots els cantons.

Fins l’actualitat encara es respectaven mínimament les formes, doncs res que convidaven a tots els sindicats sindicals amb representació a l’empresa i explicaven els seus pactes soterrats amb el sindicat vertical que blanqueja les actuacions del govern, però ara res de res, sense complexos. Un matí sense dir res a la resta de sindicats que no tenen representants a la policia, que només és un, va i organitzen una multitudinària roda de premsa per fer la foto amb polítics i els líders sindicals que han rubricat aquest conveni parcial. Ja tenen la foto. Ja ho han aconseguit.

Evidentment el nostre sindicat no signarà aquest tipus d’acord que només beneficia el col·lectiu predilecte del consistori. A la resta ni aigua. Aquest cop ni van dir res a la resta de sindicats que també representen els treballadors i el que s’aplica a la policia es pot aplicar perfectament a la resta del personal i més aquestes mesures salarials que som compatibles amb tots. Cada dia la seva filosofia real de la seva inclusió exclusiva és més evident. Hem de tenir en compte que aquest cop almenys arriba a un 20% real del col·lectiu molt superior a altres iniciatives com les vacances per la gent gran que se situa sobre l’1%, 71 beneficiaris d’un total d’uns 8.000 candidats. Tota un gran fita d’un ajuntament que s’omple la boca amb el nom amb polítiques socials i igualitàries i després és com els altres que tant critica.

Nota de premsa Radio Taxi del Vendrell

 

**AGRUPACIÓ RADIO TAXI EL VENDRELL**

NOTA DE PREMSA

El Vendrell, 8 d’octubre de 2025

 

Els taxistes del Vendrell denuncien la manca de transparència i legalitat en la proposta d’Àrea de Prestació Conjunta impulsada pel Consell Comarcal del Baix Penedès.

 

Els professionals del taxi del municipi del El Vendrell, representats per l’Agrupació RàdioTaxi El Vendrell, denuncien públicament les irregularitats i la manca de transparència amb què el Consell Comarcal del Baix Penedès està gestionant la creació d’una àrea de prestació conjunta del taxi a la comarca.

D’acord amb la Llei 19/2003, de 4 de juliol, del Taxi de Catalunya, i el Decret 314/2023,de 26 de desembre, que regula el règim jurídic de les Àrees de Prestació Conjunta (APC), tota proposta d’aquest tipus ha de comptar amb la participació, informació i audiència del sector del taxi abans de ser elevada a la Generalitat.

En aquest cas:

–  Només es va celebrar una única reunió informativa abans de l’estiu, a la qual no vàrem ser convocats formalment.

–   No s’ha lliurat cap informe tècnic ni esborrany del projecte, ni s’ha permès als titulars de llicències fixar una posició formal.

–  Es continua difonent públicament que l’àrea conjunta està “creada” o “aprovada” sense haver seguit els requisits legals ni comptar amb l’informe preceptiu de la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya.

 

Aquesta manera d’actuar vulnera els principis de transparència, participació i legalitat administrativa recollits a la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com a l’article 6 de la Llei del Taxi, que exigeix que qualsevol modificació territorial o del servei compti amb els titulars de llicències i amb els ajuntaments implicats.

Amés,deixemclarqueelConsellComarcaldelBaixPenedèsnotécompetènciespercrear ni aprovar una Àrea de Prestació Conjunta del taxi. Segons la normativa vigent —la Llei 19/2003 del Taxi de Catalunya i el Decret 314/2023—, només els ajuntaments implicats poden promoure-la de forma conjunta i la Generalitat de Catalunya és l’única administració amb potestat per aprovar-la oficialment. Per tant, qualsevol comunicació que afirmi que l’àrea ja està “creada” o “aprovada” manca de validesa jurídica i pot induir a error la ciutadania.

 

Exigim responsabilitats i documentació:

1.  Que el Consell Comarcal suspengui qualsevo ldifusió o tràmit relatiu al’àrea conjunta fins que es compleixin tots els passos legals establerts per la normativa vigent.

2.  La convocatòria immediata d’una taula de treball formal amb participació dels representants del sector del taxi i dels ajuntaments implicats, amb actes públiques i documentació accessible.

Que la Generalitat de Catalunya supervisi directament aquest procés, garantint la legalitat, la transparència i els drets del 

Una nova "Ramonada" al Baix Penedès, els perjudicats la majoria de taxis de la comarca

 Un cop més el Consell Comarcal de la mà del Ramon de Calafell, el sr del sofà al carrer, ha fet de les seves. Fa uns mesos es va treure de la màniga passant del personal de la casa un conveni en el tema laboral que volia imposar al CCBP, però al final la cosa es va parar i mig negociat i mig imposat es va fer una mena de pacte laboral a la seu del Consell.

Ara és el torn dels taxis de la comarca. Fa uns anys al Vendrell es va decidir que els taxistes de la vila podien parar al Vendrell o a l'Estació de tren de Sant Vicenç, pero a partir d'aquest acord tots els del Vendrell podien anar a un lloc o a un altre sense haver d'estar adscrit a una parada gran. Doncs res ara el Ramonet i els seus colegues del PSOE han decidit que tota la comarca tindra una mateixa demarcació de taxis, doncs que passa que un taxis del Vendrell podrà anar a carregar i descarregar a qualsevol poble de la comarca i viceversa. Tot això ens ho han venut com una gran fita que millora la mobilitat, la sostenibilitat i mil aventures més. Doncs en el fons és una gran estafa pels taxistes del Vendrell i Calafell per una senzilla raó. Una llicència de taxi pot costar 180.000 euros al Vendrell i uns 150.000 a Calafell. En canvi una llicència a Santa Oliva et pot valer 9.000 euros. La diferència és ben clara. Et treus una llicència al Montmell t'estalvies una porrada de diners i pots anar a qualsevol lloc de la comarca. Evidentment amb aquesta Ramonada els taxistes dels pobles grans que no han estat consultats en la seva majoria estan que treuen les urpes. 

A més que passa, amb aquesta demarcació única tu ets d'Albinyana i truques al Vendrell per un taxi perquè al poble no n'hi ha i ara has de pagar el taxi del Vendrell a Albinyana i fins a destí. Amb la nova unitat comarcal si tu vius a Banyeres i truques un taxis que et porti del Vendrell a Calafell només has de pagar el tram entre el Vendrell i Calafell. Evidentment estem en una nova mesura imposada que tira per terra les llicències dels pobles grans i afavoreix la dels petits, si és que n'hi ha i les hores que n'hi ha. Tenir la llicència de taxis és més car que comprar-se una casa segons a on del Vendrell i ara amb el preu d'un parquing pots anar amunt i avall.

Una nova presa de pèl d'aquest Psoe de pa sucat amb oli que només mira per una minoria que tothom coneix. Doncs res la festa està servida. A veure si es passa per youtube els plens del Consell Comarcal del Baix Penedès que deuen ser el més divertits o potser tothom diu si buana. El dia 8 d'octubre a la Tv3 a les 15 hores explicaran algun detall més. La cosa va per aquí. Una greu injustícia per la majoria passant del sector. Un estil que tothom coneix.  

LLençat, quan les coses es fan amb el cap i el cor

 Hi ha coses a la comarca que van començar molt fortes i ja són tot un referent. No calen gaires anuncis ni propaganda política perquè estan organitzades pel poble i la gent hi participa i ja ho espera amb candeletes. Estic parlant del festival Llença't de Llorenç del Penedès que ja porta tres anys i està en plena forma amb música, cultura i gent del poble que hi posa les seves paradetes tot molt ben fet. Un cop més felicitar al Centre de Llorenç i a les persones que ho fan possible perquè en una tarda de diumenge reuneix un munt de gent de bon rotllo i tothom en surt molt content. La veritat que tot genial. Ja esperola propera i endavant. Llençat un cop més una tarda de tardor a Llorenç, un poble referent del Penedès.

Esqueles bufones

 

Durant 15 anys vaig estar portant el cementiri del Vendrell i és una feina que em va agradar amb un personal de contacte de mitjana d'edat de 76 anys i no parlo dels que no tornaven. Es podria escriure un llibre sobre les històries que passaven per allà. La mort és una cosa que no es parla mai. No cal fer un master, però està aqui i sembla ser que de moment ens afectarà a tothom tard o aviat. Jo vaig estar a la porta de la mort per culpa del covid, però vaig tornar a la vida per uns pocs segons. Vaig somiar amb tot luxe de detalls una mort que em vetllava cada moment. Bé. Només vull compartir aquesta esquela que he trobat a la Fura i que trobo molt original. No la conec de res, però crec que és una manera molt digna de morir i que és diferent de les esqueles que trobem cada dia. Enhorabona a la difunta que amb aquest petit detall ens demostra que devia ser molt original.

Potenciar els centre cívics

 

 

Un dels punts de trobada socials dels nostres pobles són els centres cívics. Alguns estan més morts que altra cosa. Altres també s’ha convertit en un conjunt sales operades per algunes entitats del municipi que amb un conveni fet a mida l’utilitzen segons unes condicions marcades per les dues parts. Perquè hi hagi vida en un poble a part de la botiga i de la plaça major s’han d’anar bastint i dotant centres cívics on les persones donin caliu a l’espai. En alguns llocs fan activitats cobrant uns diners, però altres aposten per ser un punt de trobada i cadascú d’una forma altruïsta aporta el seu granet de sorra en nom de la col·lectivitat. Estem en una societat on es potencia l’individualisme i l’estar a casa. Ja no cal ni sortir a comprar perquè t’ho porten tot a casa. Molta gent no enten que no és el mateix anar al cinema seguint un protocol familiar que veure una pel·lícula a casa que és molt més simple. Molts cops perd la gràcia de totes les pautes del que abans només podíem fer els diumenge per la tarda i ara ho tenim durant tota la setmana.

Tenim esplais d’avis que donen molta vida als avist i esplais per als joves, però la franja que hi ha al mig necessita uns centres cívics on la gent hi vaig a participar des de jugar fins a planificar activitats o parlar del que sigui. Però cada dia és més important l’existència d’aquests espais amb activitats programades i sense, però sempre amb la base de tot plegat que és la gent que dona vida a l’equipament i de retruc al poble.

Seguim amb el polítics del govern a la torre d'Ívori

 

El ple del mes de setembre en la seva lìnia passant de la gent i anant a pinyó fixe amb el seu model de Vendrell de la torre d'ívori. Em va saber greu d'una dona que després de quatre hores de ple va preguntar si al Botafoc hi hauria un pàrquing i com passa en aquest govern, el alcalde va obvia la pregunta.Seguim amb el tema de les urbanitzacions que fa més de 50 anys que s'han de legalitzar i res tornem amb el tema de la campanya electoral del Psore i la convocatòria de la taula de codi ètic que passen de convocar perquè no els hi dona la gana.Seguim igual amb un Soriano dient que les millores de la policia són per tothom hi ha col·lectius que ho han demanat i diuen que ho han d'estudiar. O sigui més del mateix i molt de fum i endavant.

Una data en què només varem poder somiar

 

Avui fa 8 anys d'un dia que havia de canviar el món, però es va quedar igual i alguns ho van passar malament i altres van somiar per un dia. Aquests moments que es recordaran sempre i que serà una fita de la nostra història. Van passar coses, però dins d'un teatre sense efectes secundaris, bé si que n'hi va haver, però no gaire bons per alguns i dolents per la identitat catalana. Seguim endavant i esperem tornar al 30 de setembre per tornar a somiar.

Gràcies per aquests moments

 Jo ara no vaig a l'església,però quan era petit m'hi feien anar i clar ho vaig avorrir. Ara ho miro amb respecte i ja està. En moltes esglésies només hi van jubilats i assimilats perquè la gent passa olímpicament a part de quan toca boda, bateig o funeral i poca cosa més. Però res encara que no sigui de missa, m'agrada tenir el sant com un dels dies que la gent es pot recordar una mica de tu. Avui en dia no hi ha cap aplicació que t'avisi dels sants del dia, pel tema aniversari tenim el Linkedin, facebook i altres que t'ho xivaten. Gràcies per les vostres felicitacions. És com energia per l'ànima que també ajuda a viure com altres coses que es poden comprar, però el que no es pot comprar sempre enriqueix més.

Ens està quedant un Vendrell de merda

 

El Vendrell pateix una situació preocupant que no veu del govern tirant diners als torrents perquè viuen en un palau lluny de la gent. Res que ara ja tenim aviat tancada la Alternativa del carrer Mar. El Cup de l'Àngel Guimerà també tanca. Ja fa dies que el Salvatore està tancat i esperant que oriental l'ocupi. A la plaça Vella teniem un lloc que valia la pena que es deia Anxaneta. Va obrir unes poques setmanes per festa major i ja torna a estar tancat. Anar en grup, 10 persones i trobar un lloc per sopar sense caure al Taste cada dia costa més. És molt trist que ens està quedant. Podeu fer fires de pa sucat amb oli i mil estudis de merda, però el que tenim és patètic. La veritat que de caliu cada dia menys i la gent és que ja no surt per aquí perquè no hi ha res. Molt trist tot plegat. Una merda. En queden quatre i comptats. 

Panorama escolar molt preocupant

 L'altre dia en una reunió de profes i assimilats, deien que la cosa és molt preocupant. Avui en dia a quart d'Eso s'ensenyen les comunitats autònomes d'aquí al costat. Resulta que es nota que hi ha una clara manca de comprensió lectora per part de l'alumnat i això afecta a tots els temes de la vida. I del català, cada dia pitjor. L'àrab i el castellà es van imposant i el català perd terreny. El panorama molt dolent, però aviat els titols els donaran en una màquina a canvi d'uns diners.

Uns 15.000 euros per ser capital esportiva europea, val la pena?

 

El  Vendrell segons diuen les fonts oficials tindrà l’honor de ser pagant una de les capitals de l’esport europeu durant tot l’any 2026. Tot un honor tenint en compte que la vila sempre ha tingut una passió especial per aquest món des de temps immemorials. Si abans predominaven l’hoquei, el futbol i el ciclisme en pista ara a aquesta llista s’hi han afegit uns quants. Altres han desaparegut com el que es practicava al velòdrom del C.E Vendrell ja fa dies i que ja forma part de la història. Ara tenim altres activitats que van agafant embranzida en la nostra societat que supera els 50.000 habitants segons el consum d’aigua. Això de les dades del padró és per ingenus, però el que no ganya és el consum d’aquest líquid vital en una superfície de 36,82 Km quadrats.

A banda dels esports olímpics al gent del Vendrell estem acostumats a practicar altres activitats per idiosincràsia d’aquest municipi farcit de potencialitats i que està al mig de tot arreu: mar  i muntanya i entre Barcelona, Tarragona i Lleida.

Un dels esports que molta gent coneix perfectament és el sorteig de fanals al mig de les voreres. Hi ha molts carrers del Vendrell, no són tan vells, que amb el pal al mig de la vorera que la gent ha de sortejar. Si vas sol encara ho pots fer d’una manera ràpida i eficient, però si vas en cadira de rodes o de la mà d’algú doncs res que et toca baixar a l’asfalt i tornar a pujar per seguir el camí. En cas que et trobis algú de cara doncs un dels dos ha de treure el manual de la bona educació i un per dalt i l’altre per baix. En aquestes voreres també s’hi concentren alguns cops herbotes, restes de deixalles, cagarades de gos i altres elements que augmenten el nivell de la competició. Ningú et jutjarà, però si arribes a casa amb les soles de les sabates netes sense que hagis de treure la merda et pots considerar una persona molt afortunada.

Els barris marítims també tenen l’honor de practicar aquest esport de risc, afegit a la competició aquàtica quan quan quatre gotes i alguns carrers prou coneguts per tothom s’inunden. Llavors els toca sortejar els tolls d’aigua i les tapes de les clavegueres que deixen anar la seva aportació amb força a la via pública per complicar una mica aquests reptes de les voreres.

Un altre esport que tenim a casa nostra és la orientació nocturna i matinal. Quan alguns fanals deixen de funcionar o et trobes en aquells minuts entre la posta o la sortida del sol i l’encesa de l’enllumenat públic que al Vendrell en alguns moments de l’any agafa franges de molt moviment social t’has de guiar una mica amb la penombra de la nit i fins i tot en alguns casos puntuals fer servir els mòbils per algunes activitats que necessites més precissió. No oblidem quan algunes zones per miracles aliens es queden tota la nit sense llum. La cosa és de màxim risc.

Altres competicions que tenim en alguns barris del municipi, però que cada dia es va extenent per la resta de la vila. Tenim la lluita d’esgrima entre esportistes que a qualsevol hora demostren el seu art i el seu enginy en mig de la via pública. Sense complexos. Si arriba la polícia llavors s’acaba la competició o altres cops la tasca va en nom de l’ambulància que s’encarrega de vetllar per la integritat dels rivals participants.

Altres esports que tenim cada dia més consolidats és el caminar quan has d’estacionar lluny del poble el teu vehicle perquè la campanya dels socialistes “Aparca on puguis” fa estralls en el parc d’estacionaments del municipi. Primer el carril bici, ara les rieres. El proper quin ser?. Doncs res a gaudir de l’esport oficial perquè de l’alternatiu n’estem molt ben servits. No parlem de l’escrit d’enviar instàncies a l’Ajuntament sense resposta. Això també està dins aquest esperit olímpic tan nostrat que cada dia anem practicant. A sobre, per ser capital de l’esport hem de pagar uns 15.000 euros perquè això és un negoci privat com un altre. Nosaltres en nom del postureig ens apuntem a tot. Però això de l’esport base i l’estat d’algunes instal·lacions esportives doncs segueixen igual de lamentables. Però aquests diners ens donarà un filó de notícies optimistes que omplirà totes les xarxes. A gaudir entusiastes vendrellencs.