Un
dels punts de trobada socials dels nostres pobles són els centres cívics.
Alguns estan més morts que altra cosa. Altres també s’ha convertit en un
conjunt sales operades per algunes entitats del municipi que amb un conveni fet
a mida l’utilitzen segons unes condicions marcades per les dues parts. Perquè
hi hagi vida en un poble a part de la botiga i de la plaça major s’han d’anar
bastint i dotant centres cívics on les persones donin caliu a l’espai. En
alguns llocs fan activitats cobrant uns diners, però altres aposten per ser un
punt de trobada i cadascú d’una forma altruïsta aporta el seu granet de sorra
en nom de la col·lectivitat. Estem en una societat on es potencia
l’individualisme i l’estar a casa. Ja no cal ni sortir a comprar perquè t’ho
porten tot a casa. Molta gent no enten que no és el mateix anar al cinema
seguint un protocol familiar que veure una pel·lícula a casa que és molt més
simple. Molts cops perd la gràcia de totes les pautes del que abans només
podíem fer els diumenge per la tarda i ara ho tenim durant tota la setmana.
Tenim
esplais d’avis que donen molta vida als avist i esplais per als joves, però la
franja que hi ha al mig necessita uns centres cívics on la gent hi vaig a
participar des de jugar fins a planificar activitats o parlar del que sigui.
Però cada dia és més important l’existència d’aquests espais amb activitats
programades i sense, però sempre amb la base de tot plegat que és la gent que
dona vida a l’equipament i de retruc al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada