Ha
estat tot un plaer col·laborar des del primer exemplar amb aquest nova versió
reexida de la Fura. Des del 1995 que em
dedico a escriure amb certa freqüència en els mitjans de comunicació pendesencs.
Vaig començar al 3 de Vuit, però ben aviat els marcs principals varen ser el malaurat
Diari del Baix Penedès i l’Eix Diari. La meva participació a la Fura és presumptament
quinzenal, però la cosa pot variar sobre la marxa.
La
Fura és un dels referents de casa nostra encara que molta gent encara confongui
que la gratuïtat potser fàcil sinònim de baixa qualitat. Un cop més en aquest
mitjà en paper i digital la cosa no és compleix perquè des de la primera pàgina
fins la darrera hi ha un nivell informatiu de primer ordre amb la propaganda
justa per poder mantenir-se viu econòmicament en aquesta societat capitalista.
Avui en dia que moltes llibreries ja sòn història trobar un exemplar de la Fura
en un dels exercicis humans més cotidians de la nostra rutina com anar a buscar
el pa. Una maridatge cultural que serveix per omplir el cos i l’esperit del bo
i millor de cada setmana. Un tastet original perquè els continguts de les
notícies de cada setmana s’elaboren. No és un copiar i enganxar com practiquen
altres mitjans. S’ha convertit en un
dels pilars claus d’aquest Penedès que cada
dia acull més gent que no pot viure a l’Àrea Metropolitana per motius
econòmics, entre d’altres raons. Llarga vida a la Fura perquè conserva aquest esperit
que la va impulsar en la seva primera
etapa l’any 1982 i es va adaptant a la modernitat seguint el pols de la
societat. Un brindis per una llarga vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada