El cost de la inclusió

 

 

En els darrers anys s’està posant de moda la inclusió social. Abans hi havia dos grans grups els que seguien les passes de l’ensenyament homologat i per altra banda, estaven les escoles especials on hi anaven els que no podien seguir aquesta formació universal. Ara la cosa funciona més o menys similar, però cada dia es treballa perquè molta gent que està a mig camí entre un i l’altre es vagi adaptant a les formes majoritàries. La cosa fins aquí sobre el paper queda molt bé. De cara a la galeria doncs tot funciona sobre rodes, però el problema és quan aquestes persones que necessiten una atenció particular per poder seguir el seu dia a dia estan mancades de recursos per fer-ho realitat i la proposta no passa de les imatges a color amb tothom gaudint de l’entorn.

La realitat és ben diferent perquè en molts casos i davant la manca de recursos humans i materials al final tots hi surten perdent. Els professionals que hi treballen han de dedicar més hores a uns casos concrets i per pura matemàtica han de baixar les atencions a la resta dels alumnes que segueixen un itinerari normalitzat.  Això provoca que tots en general s’endarrereixi d’alguna manera o altra. En altres ocasions es pot donar el cas que aquestes persones que no poden seguir el rtime habitual puguin quedar apartades de la formació general i encara que sobre el paper estan en un lloc inclusiu en el fons queden marginades perquè al final tots passen les proves que cada dia són més baixes.

Molts cops aquest fenomen  s’agreuja durant l’estiu perquè en molts casos quan es fan concursos públics per donar un casals d’estiu al final el que compta és són els pressupostos més econòmics que és qui s’emporta el gat a l’aigua. Avui en dia ningú dona duros a quatres pessetes. No es poden fer miracles encara que quan hi ha problemes tothom mira a un altre costat i ningú te la culpa, però tothom ho paga d’alguna manera.

A mesura que passen els anys es veu clarament com els nivells de l’alumnat en general cada cop estan més baixos.   Les escoles s’estan convertint en una màquines de donar títols que no sempre coincideix amb l’adquisició de  coneixements reals de la immensa majoria.