Els exprimidors humans

Hi ha temes que sorgeixen de converses absurdes. Ahir al jacuzzi estàvem parlant de les persones, en general manen alguna cosa o els ho sembla, que utilitzen a les persones i al cap de poc els deixen abandonats a la vorera sense pena ni glòria. És el moment que el canvien per un nou model o simplement prefereixen passar de tothom. Això passa en grups de diferents tipus com laboral, entitats, amics i altres. Potser són trepes, potser són manipuladores, potser no son res més que individus, però és un tema que afecta molta gent.

Ja no ens calen lots de Nadal

Fa un temps que acostumo a escriure sobre aquestes dates un article sobre el lot de Nadal. En pocs anys hem passat de lot, paga doble, dinar gratis d’empresa a només la paga doble i resar perquè el proper any ens la  conservin. Aquests diners que trenca la rutina pressupostària d’alguns treballadors i jubilats serveixen per revitalitzar el comerç local.  Els diners de la paga de juny de juny, en teoria, s’utilitzen per finançar les vacances, però ara toca celebrar aquestes festes tal com marquen els costums locals. Aquesta és la teoria. En la practica molta gent les dedica a coses extraordinàries dins el dia a dia de la llar:  pagar alguna reparació del cotxe, arreglar la caldera que de tant en tant cau víctima de la calç o guardar-ho per la compra de roba en les rebaixes de gener.

Abans el Nadal començava després de Santa Llúcia, però ara com hem caigut tots víctimes del consumisme i de les grans superfícies acostumem a preparar amb interès aquesta cita anual tot justs abans de Tots Sants. Hi ha uns moments que en els  mostradors es barregen panellets, moscatell, torrons, cava i neules.

No ens calen que ningú ens aporti cap lot de Nadal que després serà una excusa més per practicar retallades o simplement tancar l’empresa per manca de liquiditat. Després d’aquesta mena de guerra encoberta amb un munt de petites batalles que es lliuren arreu sense que enlloc s’escoltin trets ni es vegin taques de sang. La nostra realitat es comprova quan veus que cada dia hi ha més gent buscant alguna cosa que posar-se a la boca en els contenidors dels nostres carrers i places sense vergonya i a plena llum del dia. Ja no cal dissimular com feien els primers aventurers. Ara ja és una cosa prou normal on pot acabar el menys pensat perquè tothom gira amb uns resultats que poden afectar a tothom.  Una mena de loteria amb resultats negatius sense que ningú compri cap número. Simplement la vida te’ls deixa a la porta de casa perquè hi juguis obligatòriament encara que no vulguis.

Enguany, no cal que ens el donin . Si pensem una mica tampoc calia que mai ens haguessin  donat mai res. Ara haurem de pagar tota aquesta bondat  que fins ara ens lliuraven amb un somriure a la boca perquè semblava que es preocupaven per nosaltres i per les nostres famílies d’una forma altruista.

Només ens han de donar el que ens correspon. No necessitem que la gent passi a utilitzar els serveis de benestar social sinó que hi hagi les oportunitats perquè tothom tingui accés a un lloc de treball on pugui gaudir d’un sou digne. No necessitem beneficències ni similars sinó que tots tinguem les mateixes oportunitats.

No ens serveixen gaudir de duplicitats de vies públiques per anar al mateix lloc. Agafem les vies de peatge, traiem o reduïm considerablement el preu a pagar i tots hi sortiríem guanyant. No com ara que estem tirant un munt de diners duplicant infrastructures que a part de construir-les resulta que s’han de mantenir. No ens serveix de res tanta millora insostenible. 

No ens calen tants auditoris perquè després no podem omplir amb una programació mínima. El mateix fenomen passa amb els equipaments esportius que no hi ha gent perquè els seus preus encara que estiguin per sota del preu de cost és privatiu per molta gent.

No ens calen miracles. Ens calen realitats. No volem promeses. Hem de ser com la majoria de metges que sempre et plantegen les pitjors de les probabilitats dels casos davant de qualsevol problema que tinguis. Els polítics en canvi et vénen per un vot un número de loteria en cada elecció que t’hauria de portar cap a la lluna i tornar sense cap despesa. Avui en dia comprar productes de Nadal fins i tot ens pot resultar molt més econòmic que no pas fa uns anys per la competència actual dels mercats.

Les despeses actuals ens vénen per les noves comoditats que de mica en mica s’han convertit en durs llastres en les nostres economies. Aigua, gas, telèfon, electricitat ja no són simples apunts en la llibreta del compte corrent, ara són cites mensuals que provoquen més d’un trasbals.Article publicat al Diari del Baix Penedès i a l'Eixdiari a partir del 29 de novembre del 2013

Ja tenim tema a les cues del Vendrell

Un dels temes que parla la gent del Vendrell és la conveniència d'una pista de gel  a la vila. Uns diuen que com que la gent no va a comprar al Vendrell ja patinarà a Vilanova, Reus o on faci falta. Altres diuen que això animarà el comerç local. Uns apunten que aquí hi ha molta gent que ho passa malament i que algun dia dia si, però molts dies la pista estarà mig buida. Altres diuen que s'hauria d'haver invertit els diners en altres coses com ajuda social o Caritas. Són temes que a mesura que passen els dies es van descobrint com evoluciona. A veure que passa amb aquest cap de setmana en què el Vendrell es vol omplir de compradors.

El Guggenheim de Calafell: mercat i supermercat

Alguns l'han batejat per la seva imatge com el Guggenheim de Calafell. No estic parlant de cap museu ni res semblant. Només es tracta de Mercadona de Calafell. Una obra que ha durat una legislatura i mitja des de que algú va començar a parlar seriosament d'aquest projecte faraònic. Jo hi vaig anar sobre les 8 de la tarda de dissabte. Hi havia gent, pero la veritat és que jo m'esperava més gent perquè al Vendrell quan van inaugurar el primer semblava que vinguéssim d'una guerra o que donessin directament les coses, però res de tot això ha passat a Calafell. Tot i ser el dia de la recollida d'aliments la gent que hi havia era normal per un dia normal que no denotava que s'havia inaugurat el dia abans. He de felicitar als paradistes del nou mercat de Calafell que tenen les parades la mar de xules i ben posades i bufones. Molt atractives, la veritat. Tot ben cuidat des de la decoració fins el vestuari. Molt bé. Quan vaig entrar dins el Mercadona vaig veure que donava la sensació que era més petit que no pas el del Botafoc i el de Coma-ruga. Els passadissos són lleugerament més estrets que la resta de la comarca. La distribució també és diferent als altres Vaig veure que dins la gran superfície  hi havia també peixateria i també carnisseria com fora el mercat. Jo creia que no hi seria perquè vindria a completar l'oferta del mercat. A partir d'aquí es pot fer una gran casuística amb moltes variants: des de la gent que diu que qui compra al mercat no compra a la gran superfície fins qui diu que la gent compra a tot arreu. És una cosa que ja s'anirà veient sobre la marxa. De totes maneres jo crec que potser una putada pels paradistes del mercat aquesta duplicitat, però clar qui vol peix del Mercadona no anirà al Mercat i viceversa. Conec gent que ho veu com a complementari i altres com una dualitat entre dos conceptes ben diferents. Jo sé que algunes parades del mercat han tocat el dos i s'han buscat un local a la platja de Calafell. A la resta ja veurem com evoluciona. Jo, el dissabte que era el segon dia m'esperava més gent. Sobre les noves contractacions vaig veure treballadors d'allí que estaven al Botafoc i a Coma-ruga. Suposo que això és normal i més al principi. La gent de Calafell que anava al Mercadona de Coma-ruga ara ja no cal que vagi tan lluny. Són la mateixa gent, però amb distribució diferent. Els calafellencs ja tenen més propers els iogurts de pruna.

Canyelles, una senyora fira de Santa Llúcia

Avui he anat a la fira de Santa Llúcia de Canyelles. He quedat bocabadat perquè hi havia molta molta gent a tot arreu amb moltes paradetes a part de les coques de Perafita. Hi havia de tots els gustos, de gent del poble i de gent de fora. Tot molt ben organitzat i amb molt de caliu. Feia goig. Realment un poble petit com Canyelles és d'admirar que organitzi una senyora fira com la que ha preparat aquest cap de setmana. Avui és veien moltes parades i molta gent i el més bonic molta gent comprant. A vegades la gent passeja i passeja però no fa l'acte de comprar. Avui es veia cua per comprar de tot, en especial el menjar. L'escudella, la famosa escudella estava molt molt bona. Aquí al Baix Penedès no hi ha res que li faci sombra. És la fira de Santa Llúcia de la Vegueria amb diferència amb la resta.

El Consejero moltes estrelles que no brillen

Una peli que prometia molt perquè hi havia un gran elenc d'actors resulta que amb tanta màgia és una mica avorridota i més del mateix. No ha fallat el Ridley Scott que és el seu director, però entre la Cameron Diaz, la Pe, el Bardem i el Brad Pitt es veu que el bon home ja es va col·lapsar i no calia buscar un bon argument perquè els seguidors fidels no fallarien. Potser aquest és el cas, però la veritat és que molt fluixa, tot i que té un gran elenc. He de destacar ara que anar al cine és més econòmic amb ofertes, bonos i xorrades vàries, la gent hi va més. Al final el negoci el fan amb les crispetes i begudes, però allí s'hi veu gent que és el que interessa. Molt bé pel canvi d'actitud dels responsables al veure que hi havia quatre gats.

La rostada al centre del Vendrell

La rostada del Vendrell que cada any se celebrava a les instal·lacions de la Cooperativa Agricola del Vendrell de cop i volta ha desaparegut per raons desconegudes. Però com passa a la vida, a la plaça de les Garrofes avui ha sorgit la iniciativa privada a càrrec del Tomàs de la Farmàcia, el Mas Perdut, del Toni de la Bona Carn i també del Pep de la Puntual que estava allí al tema. Estava tot preparat perquè hi hagués molta gent, però al final no crec que haguèm passat de les 30 persones. Feia un dia molt bo en un dia que no hi havia duplicitat a la comarca. No sé si és la novetat del centre, la poca informació que hi hagut, però esperem que l'any que ve si la cosa es torn a fer trobi una millor acollida. Ha estat una llàstima aquesta punxada d'aquest acte social adreçat a tothom. La proposta era molt bona amb mongetes i tot, un ingredient que fins ara no estaven presents en aquest plat tradicional de casa nostra. Esperem temps millors i amb més resposta popular. Avui ha estat una micota trist, la veritat sigui dita. Siguem optimistes.